En nom del meu representat.

Aprofitant la polseguera que s’ha creat amb l’anunci de D&G (sobre l’incitació o no a un acte com la violació) m’agradaria fer una queixa des d’aquí, una queixa independent a aquest anunci, una queixa general.

La meva queixa és contra aquestes (ja massa habituals) denúncies que realitzen associacions, grups, ONG’s, socis, simpatitzants, amics, etc. quan el col.lectiu el qual defensen, representen, simpatitzen o a vegades ni això, quan es veu ‘afectat’ / al•ludit en un anunci, sèrie o pel•lícula un dels seus representats.

Realment crec que moltes d’aquestes denúncies estan fora de lloc pel fet que els actes que denuncien estan trets de context. Normalment solen ser gags que es fan sobre un col•lectiu que normalment estan fets sota el bon humor i l‘entrenyabilitat’, si em permeteu l’expressió.

La setmana passada va ser Aïda, on un col•lectiu es queixava del tracte rebut per un personatge que patia ‘enanisme’ (ho sento no recordo el nom de l’enfermetat), oblidant que es tracta d’un personatge. En el seu dia Bocatta també va veure afectada la seva campanya publicitària sobre els pagesos... En definitiva si ens posem així podem acabar censurant moltes i moltes coses. Algun col.lectiu d’homes s’ha queixat per l’anunci de Siemens, aquell que la dona canvia de marit perquè no sap posar la rentadora ? No, perquè és divertit. En el seu dia Los Hombres de Paco també van rebre, la poli es veia ridiculitzada en la sèrie i no es donava una imatge real. En fi sense comentaris.

Amb la queixa d’avui només vull fer veure que és necessària una mica d’autocrítica si us plau. Hem d’apendre a riure de nosaltres mateixos. Segur que molts d’aquests col.lectius en algun moment han fet broma d’una altre col.lectiu, segur. I en casos com el de D&G crec que s’ha d’afinar molt i no filar tant prim (però això pot donar per un altre post on parli dels efectes de la publicitat, la ps2, les pelis, etc. sobre la ment humana).

Per mi uns anuncis de mal gust són per exemple aquells que estan fent a la sexta sobre la promoció del Barça-Madrid i no és un buen dia para morir.

Tant de bo.

Pot ser sóc massa radical en les meves afirmacions però sabeu que us dic: Tant de bó ens tombin l’Estatut en el Suprem. Això ho dic agafant-me a les declaracions fetes per Mas en la seva visita a Bilbao on fa referència als fets que envolten l’Estatut en el TS i afirma que si l’Estatut cau Catalunya haurà d’escollir el seu camí.

Aquesta frase “populista” pronunciada per Mas em fa pensar que l’anul.lació de l’Estatut seria l’única manera que els catalans ens emprenyéssim de veritat, podria ser la gota que fa vesar el got, la unió de tots els que estimem aquest país per caminar en la mateixa direcció i reclamar el què és nostra. Quina utopia tot plegat.

Perquè posats a queixar-se, collons, que es queixin amb motiu. Tirar pel dret i santes pasques, que ens vinguin al darrera. Jo també vull els rotllos aquest Forals econòmics de Navarra i el País Vasc, jo també vull unes millors infrastructures, vull un port de qualitat, un aeroport internacional de nivell, vull pagar impostos per millorar el què m’envolta o la tv de Catalunya per partidista o parcial que sigui però és la meva.

Segueixo estan fart, així doncs que anul.lin l’Estatut i tirem pel dret. Comencem de 0, més igual, redactem de nou, més igual, però que serveixi per alguna cosa i que ningú retalli els nostres drets. Tant de bo.

Prou de tanta farsa

Prou de mentides, de manipulacions, d’anticatalanisme i de partits polítics hipòcrites. L’últim episodi la reforma de l’Estatut Andalús, fins a 14 articles presents en l’estatut català, recusats pel PP davant del Suprem, han estat inclosos en l’estatut andalús, aprovats amb el vist i plau del PP amb el millor Ctrl + C , ctrl. + V conegut després de la ovella Dolly. Són molts els episodis del mateix estil, com ara el diàleg amb ETA, ‘dimonitzat’ ara pel PP però ofert per Aznar en el 98, inclús després d’un atemptat.

Perquè collons hem d’aguantar tot això? Perquè aquesta doble moral? Començo estar molt fart d’aquesta situació.

Perquè es reparteixen ‘octavillas’ als voltants de Mestalla contra Oleguer i el Barça? perquè es xiula al lateral blaugrana de manera tant insistent, quan estic segur que ni una tercera part dels 50000 seguidors del València ahir presents s’han llegit l’article del català però si que estic segur que s’han llegit un resum de la Razón, el Mundo o Libertaddigital. Estem parlant aleshores de que Oleguer gaudeix de la mateixa llibertat d’expressió que Salva quan diu que el respecte que li té a Oleguer és el mateix que li té a una ‘Caca de perro’?

Comença a estar cansat que tot el què soni a català sigui d’entrada refusat, de sentir frases com ‘ a pesar de ser catalan es buena persona’, o de veure com ens prenen el pèl dia darrera dia, estic fart, fart i fart.

Que ens deixin en pau en serio que gaudeixin de la seva unitat i espanyolitat com vulguin però que no m’insultin ni em prenguin el pèl més (moltes vegades gràcies a la nostra immobilitat d’acord). Per si de cas, a esperes de la candidatura d’Esperanza a la presidència, estic buscant casa a les afores de d’Andorra la Vella.

Primer Aniversari

El passat 16 de Febrer vaig complir 1 any bloggero. Ja veieu que vaig una mica tard però les meves condicions físiques (casa meva s’ha convertit en el centre de virus més important del territori) no em van permetre celebrar-ho dimecres penjant aquest post, així que ho faig avui.

Simplement m’agradaria agrair-vos les visites diàries, setmanals, mensuals o per error que feu al blog ja que sou el sentit d’escriure, que algú ho llegeixi. I menció especial a la Candela perquè sense saber-ho em va fer un regalet dedicant-me el post el mateix dia

Així llarga vida al blog!

En català, gràcies

Pot ser em surt un post massa patriòtic però fart de llegir notícies alarmants de la pèrdua del català en la nostra societat m’agradaria comentar dos notícies.

La primera referència a la Fira del 3GSM aquesta que fa anar en Dani de cul i a mi perdre un parell de metros abans de poder pujar perquè estan plens de gent amb acreditacions de cintes roses. Doncs el què us deia aprofitant la fira en Puigcercós va firmar un acord amb diverses empreses de fabricació de mòbils per incloure el català dins dels seus menús. En alguns casos era ratificar el fet perquè com el cas de Siemens el català ja està present en els seus mòbils, en altres un acord per a què d’aquí al 2008 el català estigui en el 70% dels mòbils fabricats.

La segona notícia també és tecnològica però aquesta vegada parlem de dominis. 21.000 dominis .cat registrats en 1 any (entre ells el meu gerardagudo.cat). Fins aquí sembla una dada més però si tenim en compte que aquestes pàgines contenen continguts en català sona millor. Pel què sembla el tema va en augment i la presència del català a la xarxa cada dia va a més.

Són dos notícies que molts de vosaltres creureu que es tracta de publicitat barata del català, però per mi tot el què sigui normalitzar l’ús del català en qualsevol aspecte de la societat em sembla bé., i concretament en el sector tecnològic hi ha molta gent que està fent molta feina per introduir la nostra llengua en les noves tecnologies i això s’ha d’agrair. M’agradaria arribar en un punt on la presència del català en el nostre PC/Mac/Mòbil/PDA/el què sigui no suposes un procés feixuc i pesar d’instal.lació de plug-in’s, actualitzacions, instàncies, experiments, demandes, burocràcia, etc.

La lectura, aquella gran desconeguda

Després de molt de temps avui he tornat a la lectura (en el sentit del llibre com a tal deixant a part , diaris, blogs, prospectes i teletexto). Com ja sabreu si veu llegir aquell meme del llibre que va córrer entre els nostres blogs que la meva lectura es basava en llibres on els protagonistes eren variables que canviaven de nom i el més emocionant que els passava era que un script les poses entre l’espasa i la paret i haguessin de donar un valor sense dir res. Lluny quedava aquell temps en què aprofitava l’autobús per llegir algun que altre llibre sobre misteri, intriga i aventures rotllo el Codi da Vinci.

Així doncs escoltant una conversa l’altre dia de l’amic Roxy, on deia que ell devorava llibres, i l’amic Bullón, que ell feia excursions al Fnac com qui va el mercat el dissabte, em va brotar de nou la necessitat de llegir algun llibre i poder desconnectar del món que m’envolta en algun moment del dia.

La veritat es que quan llegeix-ho m’aïllo de tot el què m’envolta i em monto el meu univers paral.lel intentant imaginar-me el personatges, donar forma a l’espai on té lloc l’acció, etc. Així doncs he decidit recuperar l’últim llibre que vaig deixar a mitges, ‘Soldados de Salamina’, per tornar a iniciar una nova, i espero que llarga, temporada de lectura. Haig de dir que m’he posat amb ganes i n’ m’he adormit al bus mentre llegia fins a glòries.

De moment acabarem Soldados, després anirem per la ‘Sabana Santa’ i després espero que en Dudu em deixi el primer llibre d’aquella trilogia sobre la història de Catalunya que també em va dir que estava. De totes maneres espero la vostra ajuda per fer una llista de recomanacions literàries per a què el meu interès per la lectura segueixi sent elevat.

PD: Agafant el relleu del promotor oficial de blogs, l’amic Òscar (per cert torna a escriure perquè en Borras sense tu no sap defensar els pericos, està fluix), aprofitaré per promocionar un nou blog el d’en Jordi Ramón, conegut també com Ramonet per molts viosaltres, o Xamu per uns pocs. El títol és Pasferm i aprofitarà la seva estança temporal a l’Argentina per informar-nos de cosesetes.

Sóc un madurito?

Si la meva pregunta fa poc era de si era un pureta avui us pregunto si faig pinta de més gran!

La veritat no és que em molesti que em posin més anys però ja comença a ser massa habitual. Quan en tenia 18 aleshores em posaven 22, amb 22 em posaven 26 i ara que en tinc 28 em posen 32 com a xifra més habitual.

Si que és cert que el meu número de canes va en augment (ja he demanat que la feina em pagui el just for men perquè ells són els causants), la meva cara de cansat és habitual però perquè tinc tendència dormir poc i diuen que tinc cara de serio/mala llet, però jo no vull ser més gran sempre. Si per mi fos m’hagués plantat als 25.

De fet els de la feina l’any passat em van regalar una crema anti-bosses, una crema per purificar la pell i una altra anti-cansanci... que m’està passant. Més directes no podien ser. Altres temes són aquells en què els nens pel carrer si et pregunten la hora o alguna xorrada d’aquestes et diuen senyor!!!

Estaré patint jo la crisis del 30 que l’Edu, en Puji, en Dani, etc. no pateixen ?? Ja veieu no n’hi ha prou en vestir de teenager ho has de ser!!!

Us deixo una foto actual meva perquè valoreu vosaltres mateixos/es, sobre tot per aquells que no m’heu vist mai.





Són les dos úniques fotos que tinc ara mateix a mà, una autofoto i l'altre del sopar de Nadal de l'empresa, així que no us enfoteu molt je je

Tira Còmica

Què us haig d'explicar a vosaltres sobre el món dels Blogs, je je...

Avui mirant entre totes les notícies/novetats/llistes/rss/spam/etc... que m'arriben al correu he vist un article sobre una pàgina que publica una tira còmica que fa referència al tema dels blogs i aquestes coses noves d'Internet. Tot i ser en anglès (recordar que com diu el bon amic Bullón jo sóc el de Kiwi-melón de l'anunci de Coca cola) i a vegades fer referència a blogs o tecnologies desconegudes per alguns de nosaltres, els acudits fan gràcia.

Us deixo una mostra i l'enllaç:



Enllaç a la web