dimarts, d’octubre 30, 2007

Temps de càrrega estimat: 40 minuts

40 minuts són els necessaris perquè la càrrega d’un matí, espès, sense cap al•licient ni novetat (per altra banda de tant en tant ja va bé) desaparegui com per art de màgia. Bé per art de màgia tampoc, 20 minutets de bici, circuit trencacames corredor vermell, jo, contra corredor blau, la màquina a un nivell assequible, així a part de suar puja l’autoestima. A més a més el nivell 3 et permet vacil•lar i deixar avantatge al contrincant per superar-lo a la línia d’arribada.

Després ha estat el torn dels estiraments, més que res perquè els meus bessons semblaven dos pedres del Pedraforca. Podem dir que feia un temps que no feia bici.

De fet els estiraments han durat molt poquet, tot i que són necessaris són molt aborrits quan al voltant no tens companys d’equip com la Cullerada, 7m76 o EspaiD explicant batalletes. Això en l’època de bàsquet perquè actualment al futbol7 amb els Txungais la paraula estirament es desconeix, sobre tot per en Tornarem a vèncer.

Però bé, al què anàvem, després dels estiraments uns exercicis abdominals fets a consciència, una consciència que abans d’ahir s’estava foten uns llibrets de pernil dolç i formatge de collons.

I per acabar unes rajades als pericos per picar al fissió Carles o bé unes discussions sobre el Barça amb el fissió Pere.

En definitiva al acabar em miro al mirall del vestidor i puc veure ‘Càrrega finalitzada: Bateria plena’ i tornem a currar amb una mica més d’energia.

El pròxim dia badminton, a veure si passo la xarxa.

divendres, d’octubre 26, 2007

Premis Prínceps de Newsticies

Premi a la Cooperació Internacional:
A Carod Rovira ja que gràcies a la seva participació a Televisió Espanyola, aquesta va obtenir un share que ni en el Espanya-Malta.

Premi de les Arts:
Albert Boadella per la seva intenció de no tornar a Catalunya.

Premi a la Investigació Científico Tècnica:
Al senyor Mariano Rajoy més concretament al seu cosí i l’estudi sobre el canvi climàtic.

Premi de las Lletres:
Al jurat que decidirà quin és la lletra del nou himne d’Espanya, única, gran i lliure.

Premi a la Comunicació i Humanitats:
A Telemadrid pel seu reportatge Catalanes de Segunda.

Premi de Ciències Socials:
A RENFE perquè ha aconseguit que en un pais on tothom tira a la seva tinguem un enemic comú.

Premi dels Esports:
A McLaren i la seva esportivitat deixant guanyar a Ferrari un títol Mundial.

Premi a la Concòrdia:
A Esperanza Aguirre per la seva petició al Rey perquè perdones a Jiménez Losantos

dimarts, d’octubre 23, 2007

Fins quan?



Ens prenen el pèl. Però això no és el més greu, el més greu és que a sobre ho sabem. Fins quan durarà això? RENFE, l’aeroport, l’Estatut, els papers de Salamanca.

No hi ha cap dels nostres representants que sigui capaç de plantar-se i fotre un cop de puny a la taula. Qui ho faci de veritat tindrà molt punts guanyats!

divendres, d’octubre 19, 2007

Feina per viure o viure per la feina

Superada la setmana infernal del Corte Inglés en qüestió de feina sembla que hem tornat a la ‘normalitat’. Horaris decents, sense presses, sense angoixes, sense pressions de dates d’entrega.

En moments així perds de vista moltes coses, oblides els petits detalls del dia a dia, preguntar-li a la teva parella com ha anat el dia, aquella trucada a un amic, aquell moment de xerrada amb cervesa a la mà, aquella tranquil•litat que dona sortir de la feina i no pensar-hi fins al dia següent a les 8:00.

No m’imagino estar així tota la vida laboral, no entenc aquesta gent que viu per la feina, quan hauria de ser al revés, la feina et dona per viure. No entenc com aquelles persones que són pares de família (o no) poden arribar a les hores que arriben a casa seva un dia i si i l’altre també, no entenc la diferència de valor que tenen els 5 minuts siguin a primera hora o a última, passen a ser 5 minuts importantíssims a ser 5 minuts de res, hi ha tantes coses que no entenc de la vida laboral…

Tothom té puntes de feina que t’obliguen a treballar més, fins aquí tot correcte, però tingueu clara una cosa, si això es converteix en un hàbit penseu que esteu fent malament, perquè la vida és molt més que treballar, la vida són la parella, la família, els amics, els teus moments.

Arriba el cap de setmana i el penso gaudir al màxim!!!

PD: Ja he pogut posar-me al dia de tots els vostres blogs!

dimecres, d’octubre 03, 2007

Temps de canvis...i de feina

El canvis normalment sempre són bons. I en un canvi precisament és en el que estem immersos aquí a la feina per això deixeu-me que durant uns dies estigui semi desaparegut, us deixi de llegir en silenci o comentar el post de torn.

El canvi també comporta això feina, feina i feina. Intentaré dedicar-vos si més no uns minutets al dia, però al ritme que anem acabaré dels ordinadors, Internet i altres aspectes del ciberespai fins als mateixos…

Permeteu-me l’absència a molt pesar meu. Per poc que pugui em faré veure o sentir.