Bones Festes!

Encara que sigui l'últim de la blogosfera i molts no veureu aquest missatge fins que torneu a les vostres feines (on tant disfruteu) us desitjo molt bones festes a tothom.

Disfruteu-les al màxim sigueu nadalencs o no, ja que tan si ets nadalenc o no, a qui no li ve de gust de tant en tant ( sense forçar això si) un sopar en familia, aquella sobre taula amb una mica més de vi i de cava, etc. i sincerament a mi com en puji també aquestes festes em toquen una mica.

Això bones festes a tots!

Meme123

Bàsicament no llegeixo massa (llibres), últimament tot el què llegeixo són blogs, diaris, espais de novetats tecnològiques (que em tornen boig) i poca cosa més (uoc). Així que el meu meme no té molt d'interès però allà va. Això degut al meu trasllat de material de la meva habitació propietat dels meus pares a la meva habitació propietat meva he estat llegint comics de Charlie Brown però no arriben a les 100 pàgines je je

Així que el llibre que tinc més a prop és: Aprendiendo Active Server Pages 3.0 en 21 días de Prentice Hall, Scott Mitchell i James Atkinson.

Pàgina 123, cinquena línia del llibre diu així: "Una forma de hacerlo es pasar argumentos dentro de una matriz"

Ja us he dit que no seria divertit.

Hi ha algú que no tingui el Meme per pasar-li. Provo amb en Manel ?

Cagatió

Abans de presentar el meme123 que m’ha passat l’Edu us volia ensenyar el meu cagatió particular que tinc a la feina, per ambientar més que res.

La culpa la té l’Ori que ens va mostrar el seu cagatió espitós i pilluli.

Per cert que el cactus també el tinc decorat, però en fi no vull treure protagonisme al protagonista.

Mans enlaire

El preu del transport públic s'apujarà més que l'IPC.

Les meves vacances

Fa uns mesos em fregava les mans ja que per primera vegada disposaria d’unes vacances llargues (15 dies a finals de novembre i principis de desembre) fora de les habituals del més d’agost. Els astres havien volgut que la meva combinació de dies lliures, ponts i dies de festa acumulats fos més que maca.

Pel cap em passaven imatges diferents destins com ara Argentina, lloc on tinc moltes ganes d’anar, però si no era possible (com ha estat el cas, $$$$) la qüestió era marxar del país i a ser possible ‘cruzar el charco’.

Així que amb l’Eva vam mirar destins com Cuba, Rivera Maya, etc. alguna cosa que no seria el nostre primer destí en escollir unes vacances però molt útil per desconnectar i fer el gos, que ja ens convenia després d’un estiu de treballs forçosos i poques vacances reals. Però com tot en aquesta vida l’economia i l’escala de fusta del nostre pis van fer desaparèixer les nostres il·lusions de viatge (tot i que viatges Ecuador tenia una promoció 2x1 que va posar difícil la decisió).

Per això i com explicava l’Oriol en un dels seus post ‘coses a fer quan hi ha pont llarg’, vaig convertir els meus 15 dies de vacances espectaculars a qualsevol platja de Sud Amèrica en una llista interminable de coses a fer. La llista incloïa hits com: pintar la casa, anar a Ikea, actualitzar txungais.com, el blog, llegir els blogs, posar-me al dia de la Uoc, formatejar el PC, etc. Però com tota llista té un inici i un final molt diferents i això t’agobia perquè veus que no fas el què t’havies proposat i aleshores t’emprenyes amb tu mateix...i entres en un bucle de mala llet. Això si una de les coses que estic més orgullós d’aquests dies i no sortia a la llista és que he après a fer caldo.

Aquestes han estat les meves vacances tant desitjades.

Ikea, un lloc per viure

Ahir tocava la típica excursió a Ikea per fer les típiques compres que després no et caben al teu 206. Això si res d’aglomeracions ni mandangues l’hora màgica a les 20:30. Aquesta hora et permet anar molt més tranquil i sense que si caus a terra la marabunta et trepitgi, i de pas dedicar amb més tranquil·litat una atenció especial als mobles que t’interessen.

Aquesta tranquil·litat em va portar adonar-me d’una cosa i escriure aquest POST-Tonto d’avui. Els Suecs pensen en tots els detalls, em vaig fixar que els llibres que hi ha als mobles com a mostra, de broma, digueu-ho com volgueu també són Suecs!!!! la qual cosa em, va deixar una mica flipat i aleshores ho vaig veure clar tot és suec al Ikea. Estic segur que els venedors quan arriben al vestuari es treuen aquesta disfressa d’espanyols i comencen a sortir suecs (que al final de la jornada laboral van cap a Lloret que es on viuen no? ). El menjar també és suec. Els dissenyadors són suecs. Les explicacions algunes vegades semblen sueques. La clau Allen segur que la va inventar un suec.

En fi només us volia dir com em va impactar el fet quest dels llibres.

Avui he viatjat en el temps

No us penseu pas que estic aprofitant aquestes vacances de les quals ‘gaudeixo’ aquests dies per inventar una màquina del temps i així poder anar a temps passats o futurs. No, no em fa falta, ja que si el què voleu per exemple és viatjar als 80 o més enllà només heu d’anar a renovar el DNI a la Policia Nacional de Mataró.


Sembla ser que el temps no passa per algunes institucions d’aquest país. A vegades em ve el cap aquella frase tant cruel de no sé qui que deia ‘Àfrica comença als Pirineus’... Perquè que jo sàpiga Mataró, ciutat de més de 100.000 habitants només disposa d’un lloc on poder renovar els seus documents oficials? I perquè en aquest únic lloc només hi ha dos persones encarregades de portar a terme la tasca de la renovació del DNI? Perquè només es poden fer 20 renovacions per hora?

I no parlem de les oficines, velles, descolorides, obsoletes, on l’únic que et fa saber que estàs en l’any 2006 és perquè la foto dels etarres més buscats va canviant (a vegades ni això)... perquè tot el que envolta aquest procés sembla que no avanci en el temps, que deixi de banda les noves tecnologies, les millores de les instal•lacions o les interminables cues que et fan perdre 2 hores d’un matí per 3 minuts d’estar davant d’un taulell, entregant el DNI antic, dues fotos i posant el dit en el carbonet tant ben custodiat per aquell policia més proper al ‘jefe Wiggum’ que no pas a Robocop.

En fi com us podeu imaginar avui he perdut dos hores de la meva vida per renovar un DNI que qui sap pot ser l’any que ve ja està obsolet amb l’entrada del DNI electrònic. Aleshores em pregunto que faran amb aquestes instal•lacions les adaptaran o faran com l’AVE, una gran locomotora per una via de paper.

M’ha semblat que era el 25 d’octubre de 1995, aleshores vaig fer el mateix però em deu anys menys, i si hi havia etarres que ja estaven en la foto.

Mort als diaris gratuïts

Després que en Puji designés el 20minutos com el millor diari del món m’he vist obligat a escriure aquest post. Diu així:

Estic fins els collons del Què, 20minutos, Metro, ADN, ADN2 i tot el què m’intentin ‘enxufar’ a l’entrada del metro. No m’agraden aquests diaris, per alarmistes, sensacionalistes, embaucadors, etc. Converteixen una notícia de merda, amb tots els respectes del món, en una notícia de portada. Omplen el diari amb tonteries, fins i tot l’Estil Directe era més diari que aquestes coses.

Però el que crec que m’ha fet agafar mania aquests diaris és la mala cara que em va posar un repartidor/a del Què! perquè no vaig voler el diari, em va mirar amb una cara dient ‘Eres tonto, no lo quieres?, pringao!!!, que es gratis!!’ em va fer molta ràbia. No, no vull els seus diaris gratuïts... Només igualable al tracte que em va dispensar una tia de Movistar que feia promocions via telèfon on m’oferia tot el bo i millor de Movistar però jo li vaig dir que preferia quedar-me amb Vodafone, aleshores em va dir: ‘Allà tú, si quieres seguir pagando más no és mi problema...’ només li faltava dir-me ‘Pareces tonto’.

En fi que ja veieu que és un post-calentón, ja ho he dit, ja m’he quedat tranquil.

PD: Només llegeixo el Tribuna Maresme i perquè hi escriu en Kanu.

Toc, toc. Quién es?

Ahir l’estimat Fernando Alonso va visitar les tropes espanyoles al Líban suposo per animar-los i tot això.


Però jo em pregunto no els hi hagués agradat més la visita de Loles León, Anabel Alonso o Adriana Ozores, ja sabeu un rotllo més femení i ‘esjpañol’, alguna cosa que s’acostés si més no a la visita/actuació que va fer la meva estimada Marta Sanchez a les tropes desplaçades a la Guerra del Golf en el 1991 a bord de la fragata Numancia.

Home sincerament crec que si, però ja veieu van rebre la visita de Fernandito...ara els ultra sur podrien fer amb ell com van fer amb Rafa Nadal, una pancarta que dedicada: Rafa Nada, caballero madridista, estirpe espanyol!. Sense comentaris.

PD1: Si en Puji l’altre dia reconeixia que li agradaven els Hombres G, jo haig de reconèixer que quan tenia 10 anyets vaig trucar a Ràdio Vic per votar a Marta Sanchez, un amor platònic que tenia aleshores.

PD2: Com que el blog era soso he posat links que m'encanten.

Foto:Diario As
Vídeo: Youtube.com

Que s'acabi la cadena del meme

Com els tantras, les cartes de persones desaparegudes, virus inventats i tècniques de de rumanokosovars per robar-te un euro, els memes aquests també els considero una tonteria però bueno aquí està, gràcies Òscar.

01.- Nom/nick: Gerard Agudo / Per culpa de la meva feina, aficions i amics en tinc varis: din, geri, titogenar, tintoverano, capitàwaldo, paki, etc.
03.- Data de naixement: 13 d’abril de 1978
05.- Tatuatges: Algun dia.
06.- Estàs enamorat, o ho has estat alguna vegada? Sí.
07.- Has viatjat a un altre país? Estats Units, Anglaterra, Itàlia, França, Egipte i Rocafonda.
09.- Has patit alguna fractura? Com a bon jugador de bàsquet si: menisc-lligaments, tormell i algun que altra dit..
10.- Salsitxes o hamburgueses? Hamburgueses però sense oblidar les salsitxes de Ca la Paca (com diu el meu germà). Però sobre tot la butifarra de Vic.
11.- Pepsi o Coca Cola? Coca cola.
12.- Cervesa o vi? Cervesa.
13.- El got, meitat ple, o meitat buit? Meitat ple.
14.- Número de sabates? 45.
15.- Número preferit? 8 (després d’abandonar d’altres).
16.- Supersticions? No, tonteries quan jugava a bàsquet.
17.- Estil de música que acostumes a escoltar? Sincerament de tot. Si algo m’agrada ho escolto.
18.- Cançó que escoltes ara (o la darrera que has escoltat)? Moby ft Amaral “Escapar”
19.- Flor predilecta? Les roses per di una.
20.- Disney o Warner BROS? Warner Bros.
21.- Restaurant Fast Food preferit?McDonald’s.
22.- Darrera visita a l’hospital? Sempre la recordaré.
23.- Color preferit? Vermell.
24.- Com et veus d’aquí a deu anys? Malcriant als meus fills al costat de l’Eva.
25.- Qui t’ha passat el meme? L’Òscar.7m76
26.- Qui, de tots els teus amics viu més lluny? Ara mateix en Carles, a Melilla.
27.- El millor de trobar una il•lusió? Saber que la pots aconseguir.
28.- Què canviaries de la teva vida? La meva feina
29.- CD preferit? White On Blonde “Texas”, pel què significa per mi sinó ara mateix qualsevol de Pastora.
30.- Millor sentiment? Amistat.
31.- Primer pensament quan et despertes? Quin dia som?
32.- Les tempestes, t’agraden o t’espanten? Si estic a casa em generen no sé que de pensar quina sort de no estar fora...
33.- Si poguessis ser una altra persona, qui series? Un persona que fos diferent als demés.
34.- Una cosa que sempre portes posada? El sentit de l’humor.
35.- Que hi ha a les parets de l’habitació on et trobes ara? Postals de la gent que és o ha estat al meu departament i una foto de la Leonor Watling.
36.- Què hi ha sota el teu llit? Encara res.
37.- Escriu alguna cosa a la persona que t’ha passat el meme: és un perico rabiós però com diria Carles Nadal, bon jugador de bàsquet i millor persona.
38.- Què és el que mai faries a una persona? Em fot mol decepcionar-les.
39.- Esport predilecte? El bàsquet però més que un esport ha estat un estil de viure durant molts anys. El futbol em torna boig.
40.- Tímid, o extrovertit? Tímid per demanar coses a les botigues. Extrovertit per la resta.
41.- Què t’agrada que et regalin? Qualsevol cosa.
42.- Què és el que menys t’agrada del teu cos? Varies coses.
43.- T’agrada llegir? Llegeixo pocs llibres, com anar al teatre, però sempre m’agrada.
44.- Quins idiomes domines? Català, castellà i el manyo de poble
45.- El teu passatemps preferit? El món multimèdia.
46.- Platja o muntanya? Piscina, m’encanta l’aigua.
47.- Equip de fútbol? Els Txungais i el Barça ( i una mica el Saragossa).
48.- A qui assignes aquest meme? Kanu (pq l’Edu no el farà ja ja ja)

La realitat supera la ficció

A falta encara de decidir les tasques definitives que farà cada personatge del nou Govern d’Entesa hi ha tres informacions que m’han cridat l’atenció i semblen ser extretes d’un gag propi del Polònia.


- Montilla es farà càrrec de la polític lingüística de la Generalitat (Diari Avui): Suposo que ell mateix assistirà a les classes i cursos subvencionats que s’ofereixin, no hi ha ningú més representatiu que ell per saber què necessita el país a nivell lingüístic.

- Carod es farà càrrec dels afers exteriors. Però promet que totes les reunions seran de domini públic no com la de Perpignan i visitarà qualsevol país excepte Espanya per seguretat personal.

- Saura serà el responsable d’Interior. Com deien els de CiU el defensor dels Okupes serà el responsable de la seguretat del país. En lloc de pistoles amb bales de goma els mossos portaran pistoles d’aigua i llençaran pètals de roses.

Acord amb segones

M’agradaria pensar que aquest govern que s’està a punt de concretar sigui un govern per una segona oportunitat.

M’agradaria pensar que es tractarà d’un govern on hi hagi les discrepàncies necessàries/justes per avançar però no per fer el ridícul i anar tots a una.

M’agradaria pensar que aquest govern acabarà els projectes socials que tenia previst implantar.

M’agradaria pensar que aquest govern decidirà les coses des de Catalunya i no des d’un despatx de la Moncloa.

M’agradaria pensar que el futur President de la Generalitat, que no m’agrada gens per cert, em farà creure que és un tio vàlid per aquest càrrec i tot el què significa.

M’agradaria pensar que tornarem a l’oasi català de la política perquè això significarà que les coses es fan bé.

M’agradaria pensar que la putada que se li fa al senyor Mas no el cabregi tant que la seva oposició sigui ferotge i destructiva sinó tot el contrari.

M’agradaria pensar que el PSC es faci fort i a Madrid defensi el què ha de defensar el millor per Catalunya no el què els marqui PSOE.

...

M’agradaria pensar tantes coses bones que em pot oferir aquest govern... simplement per treure’m del cap el pensament que això no es tracti d’un ‘segundas partes nunca fueron buenas’.

Però sobre tot m’agradaria que el meu país avanci d’una punyetera vegada econòmica, social i culturalment més enllà de l’àmbit estatal (on només servim com a diana de crítiques) sinó a nivell molt més global, com comentava l’Edu en el seu blog.

No m’agraden els preàmbuls

Perquè li diuen jornada de reflexió quan pel carrer segueixes veient els cartells de propaganda electoral o escoltes per la ràdio a les 0:45 les falques dels partits polítics ?

Quin sentit té fer una jornada de reflexió després de dos anys de campanya electoral? Com a mínim necessitaríem tres mesos sense sentir els polítics, que els tapessin la boca, que els prohibissin dir res, censurats a la tele, ràdios, diaris, Internet, a tot arreu per així poder-nos recuperar sense problemes.

Per mi la jornada de reflexió no serveix per res, forma part d’aquells preàmbuls que eliminaria del món on vivim, com l’escalfament abans d’un partit, la mitja part dels partits, els anuncis del cine, la nata de la copa Danone, la punta del Bollycao, la teòrica del cotxe, les instruccions dels aparells elèctrics, etc. només hi ha un preàmbul que val la pena, la punta del Colaget! Tot els altres preàmbuls fora, vull saber el resultat de les coses, vull passar a l’acció quan abans millor, els preparatius em posen nerviós, es fan eterns.

Pot ser per això vull que sigui demà y empapar-me de resultats electorals, veure els quesitos, les barres i els escons. Però sé que m’emportaré una decepció perquè apareixerà de nou un preàmbul, promet ser espectacular però excessivament llarg segur, les negociacions entre els partits per saber qui governarà el meu país.


PD: Trobaré a faltar en Francino.

Cel vermell a Mataró

Mataró 23:30 de la nit.

Pot ser és degut a la tempesta de sorra que l'home del temps ha dit que pujaria del nord de l'Àfrica. Pot ser han estat altres motius els que han pintat el cel de vermell, però la veritat que la vista aquesta nit era més que sorprenent. A part de semblar que eren les 21:00 del vespre al caure la tarda en lloc de les 23:30.

Més transport deficient

Perquè després de dos matins consecutius tenint problemes amb un autobús l’empresa CASAS (el verd per ser més concrets) segueixen utilitzant el mateix autobús?

- Dilluns 6:45 del matí ens quedem tirats a la rampa d’entrada a l’autopista durant 5 minuts perquè el bus es queda parat.
- Dimarts 7:15 del matí aquesta vegada entrem a l’autopista, sembla que tot està correcte. Error. Em desperto i el bus està ple de fum. Ens parem a l’entrada a Gran Via i som recollits per dos busos (C3 i C2).
- Ahir vaig a pujar al bus i em diuen que no el puc agafar perquè se li ha espatllat la màquina de tiquets?!!? Que no em pot cobrar i només va amb els que tenen targeta ATM i que agafi el bus de darrera que surt 5 minuts després.???



A més a més la setmana abans el mateix autobús es va quedar parat a l’autopista.

Tot això és lamentable, ja no només és en el nostre cas, els transports d’aquest país van a pitjor cada dia que passa, Renfe, l’Ave, etc. i així una llarga llista de deficiències que com sempre acabem pagant els usuaris (que paguem una pasta per una qualitat de transport que no tenim), arribant tard al treball, reunions o altres és igual. Com volem que la gent utilitzi el transport públic si no li ofereix unes garanties?

La sorprenent i/o inquietant tranquil•litat d’en Carod

Després de posar-me al dia de tots els vostres blogs (Kanu, Dani, Edu, Oscar, Puji, etc) i de llegir els diaris em sorprèn una cosa i és la moderació que embarga el líder d’ERC Josep Lluís Carod Rovira.

En una campanya en la qual sembla que val tot, DVD, proposar relacions sexuals, etc. Carod ha escollit la moderació. Perquè? Un home acostumat a ressaltar en els diaris per les seves declaracions, l’home de Perpinyà, el mateix de la corona d’espines. Inclús l’altre dia llegia en un diari que havia fet un discurs davant dels empresaris sense pronunciar les paraules Madrid ni Espanya. Està canviant de tàctica que passa?. Sincerament crec que les causes poden ser moltes però aquí us deixo algunes.

- La seva ‘sortida’ del tripartit i els canvis d’opinió sobre l’Estatut han minvat molt les seves forces i els dels seus votants i no es creuen tant forts com per decidir, recordem ‘Jo tinc la clau del nou govern’.
- Es veu a venir una desfeta de les grosses i quan menys soroll faci menys s’enrecordarà la gent després d’uns possibles nefastos resultats.
- Deixa que es matin entre ells els dos grans partits (tot i que la lluita és desigual ja que Mas s’ho menja tot i en Monti bueno en Monti, com deia l’Oscar o no se qui li fa pal ser President) i ell intentarà arreplegar alguna cosa del que sobrevisqui.
- Creu que és el què necessita ERC, tranquil•litat, la qual cosa no és una mala idea després de tot el què ha passat. Així els votants no tan radicals es senten més identificats.
- Ja té un pacte assegurat amb un dels dos partits i han pactat aquesta actitud d’inici.

La veritat és que sigui el que sigui em sorprèn però també us dic que m’agrada aquesta actitud més pausada i més reflexiva pot ser no tant impulsiva, pot ser és un acte de maduresa com molts li estem reclamant a ERC. La veritat és que persones que conec de CiU de tota la vida, els de ‘Jo sóc d’en Pujol’, Carod els va agradar el dia del debat.

Violència verbal

En l'anterior post parlàvem que la violència mai ha de ser una eina per callar les persones encara que no s'opini igual que ells.

Però si m'agradaria matitzar que existeix un altre tipus de violència a part de la violència física, la verbal. El dissabte passat (14-10-2006), el polèmic Iu Forn, va tirar d'hemeroteca i va escriure un article al diari Avui on fia un repàs de totes les barbaritats que hem hagut d'escoltar els catalans els últims dos anys:

" Molt bé, però els últims mesos hi ha hagut tantes ofertes d'aquesta mena que jo ja no sé el que sóc. Els faig memòria? "A Catalunya és obligatori estudiar en català i no es pot en espanyol" (falques del PP d'Andalusia, febrer 2006). "La reforma de l'Estatut ha col·locat Catalunya en la situació de caos que va precedir la Guerra Civil" (Vidal-Quadras, 8-9-2005). "¿De quin virus estan infectats aquests catalans que mai s'atreveixen a plantejar les qüestions de cara i per dret?" (Jorge Trias Sagnier, 10-10-2005). "Som a la setmana de l'Estatut i aquesta setmana ETA vol ser molt present. (Eduardo Zaplana, 27-9-2005). "Espanya corre riscos de desintegració i de balcanització" (José María Aznar, 7-10-2005). "L'Estatut català suposarà un cost de milers de milions per a Andalusia" (Javier Arenas, 11-10-2005). "L'Estatut és fruit de la treva d'ETA a Catalunya" (Jaime Mayor Oreja, 24-11-2005). "ETA es converteix en el tutor de la reforma de l'Estatut a Catalunya" (Ángel Acebes, 25-11-2005). "A Catalunya estan fent amb el castellà el que en època de Franco van fer amb el català" (Mariano Rajoy, 14-2-2006). "L'Estatut obre la porta a la poligàmia" (fundació FAES, 26-10-2005). "Ens tracten com si fóssim jueus a l'Alemanya nazi" (Esperanza Aguirre, 5-6-06)"

La violència només genera més violència.

No donguem motius.

Per molts insults, desqualificacions, les agressions verbals, la falta de respecte a les nostres decisions, contra la nostra llengua, contra la nostra manera de ser, etc. que vinguin de Madrid i rodalies, no podem actuar així.

Fets com els d’ahir a Martorell protagonitzats per un grup de no sé què només ajuden a justificar i donar un sentit a una política destructiva contra el nostre poble que s’executa des de Madrid.

A aquesta gent no se’ls pot donar el mínim motiu per atacar-nos perquè nosaltres som els agredits durant dos anys i amb aquests actes la truita es gira i ells son els màrtirs. A més a més siguem sincers tot i que aquest clima de crispació l’han creat ells i ens fa molta ràbia, el què fem amb això es quartar la llibertat d’expressió que amb tantes vegades reclamem. I ens agradi o no tothom té dreta a opinar i si l’hem de rebatre que sigui també amb paraules i no agressions.

Foto:www.elpais.com

A mi háblame en cristiano.

Parafrasejant a l’Astèrix, podríem dir “Aquests sociates s’han tornat bojos”. Us preguntareu perquè ho dic, molt senzill, el bo d’en Pepe ha proposat a CiU un debat en castellà i televisat per tot Espanya.

La notícia m’ha semblat una broma fins que he vist que no ho era. Perquè tothom vol decidir sobre Catalunya perquè no ens deixen d’una vegada decidir per nosaltres mateixos o si més no que les nostres decisions siguin acceptades i no retallades o bombardejades des de l’altre costat de l’Ebre. Ja van decidir el nostre Estatut, marquen la nostra evolució, intenten en tot moment marcar-nos el camí correcte.

No s’han adonat que estem farts? Per què hem de fer un debat televisat per tot Espanya i en castellà? Serà que el senyor Montilla s’expressa millor així? O es que te por que els votants que diuen que recol•lectarà dels cinturons no mirin Tv3? ah és que com que el seus superiors limiten les emissions en català per la dos, ja no pot utilitzar el canal nacional!!

Què passa que ara votaran i decidiran a Madrid, Màlaga, Sevilla o Saragossa el president de la Generalitat i no ho sabem. Qui sap, pot ser si!!! La veritat és que el PSC cada dia sona més a PSOE. Per tant pot ser si que tindrem un president decidit a Madrid.

Jo estic fart! Em sembla que s’enriuen de nosaltres!

Promocionar el transport

Com a comentari a afegir al post d’en Dani ‘Espai D’ sobre la promoció del transport públic.

Ens inculquen, ens alliçonen i ens aconsellen constantment que no agafem el cotxe que anem a treballar o de festa amb transport públic, la qual cosa em sembla molt bé. El problema ve quan pel meu trajecte Mataró-Barcelona, o al revés, haig d’agafar un autobús que dubto que compleixi les normatives de seguretat vigents actualment, que en qualsevol moment es pot quedar tirat a l’autopista o com en el cas d’ahir quatre seients queden inhabilitats perquè l’aire condicionat degota i estan molls. I tot això al mòdic preu de 2’50 euros (si no disposes de cap T10, T50 o T30).

Quan disposarem d’un transport públic de mínims, puntualitat, lloc per tothom en hores punta, quan?. Fins ara, al meu entendre, el tàndem qualitat-preu està desproporcionat.

Si és vol un ús massiu del transport públic s’ha de promocionar però no em campanyes de màrqueting barat de que maco és anar amb transport públic, sinó amb campanyes de millora del servei ofert, baixades de preu del bitllet, etc.

Prou de tanta tonteria, avui falla la Renfe i demà el meu autobús. Prou.

PD: Dir-vos que sembla ser que avui en Dani i jo em tingut el mateix pensament, fer referència a un post un de l’altre.

Una reducció elitista

L’altre dia vaig llegir una notícia que no us haig de negar que em va sorpendre i a la vegada emprenyar.

El senyor Mas capità dels Braveheart catalans anuncia que la intenció de proposar en el seu programa electoral una reducció dels impostos als catalanets que demostrin que parlen una tercera llengua.

I jo em pregunto, el procés no hauria de ser al revés promocionar un accés assequible per a la gent que no pot tenir accés a estudis d’una tercera llengua per problemes econòmics degut a que la hipoteca, més el cotxe, més menjar cada dia ja que suposa quasi bé la totalitat de les despeses d’una família?. No seria millor promocionar/finançar l’estudi d’aquesta tercera llengua a les escoles/universitats. No seria millor una reducció d’impostos per altres motius.

El motiu, convertir Catalunya en una societat trilingüe. Suposo que es referirà com sempre a uns quants, com sempre passa quan algú anuncia una reducció d’impostos que sempre van a parar als qui menys ho necessiten.

Tot depèn de la direcció del pont aeri.

Durant l’estiu, tot i la desconnexió realitzada per un servidor del món evident en aquest bloc, un ha intentat mantenir-se al dia llegint el diari, veient les notícies i aquestes coses. De totes elles una em va cridar l’atenció especialment, no pel què suposa la notícia sinó perquè vaig pensar que hagués passat si el protagonista de la notícia en lloc de ser el PA(Partit Andalucista) hagués estat ERC o CIU.

La notícia en resum diu això:

”El Partido Andalucista (PA) mantiene abierta en su página web una campaña de recogida de firmas para registrar una iniciativa legislativa popular en el Parlamento andaluz con objeto de reclamar la inclusión de un examen sobre cultura e historia de Andalucía en todas las oposiciones que se celebren en la comunidad autónoma con un valor del 20% en la nota final de las pruebas.”

” no supone "insolidaridad con los ciudadanos de otros territorios", sino que es "una forma de evitar la situación de desventaja en la que los andaluces se encuentran, a la hora de opositar a la función pública, frente a los ciudadanos de otras comunidades y naciones del Estado".

"para que un joven andaluz pueda opositar a una plaza de maestro en Catalunya, Galicia o País Vasco debe realizar un examen de gallego, euskera o catalán, lo que hace prácticamente imposible competir en igualdad de condiciones"

I què millor que aconseguir la igualtat de condicions de la següent manera:

“el PA propone introducir una prueba selectiva sobre historia y cultura andaluza en todas las oposiciones para acceder a la función pública en Andalucía que signifique el 20% del total del baremo y sea obligatoria para aquellas personas que no hayan cursado sus estudios básicos en la comunidad autónoma, mientras que los nacidos en Andalucía quedarían exentos con la máxima puntuación.”

“así ser capaces de activar mecanismos de discriminación positiva para favorecer que el empleo que generamos los andaluces con nuestros impuestos en la administración pública, sea ocupado prioritariamente por andaluces"

Estic segur que des de molts llocs ens haguessin titllat de nacionalistes radicals, feixistes o alguna cosa molt més enllà del que un pugui pensar. Però ja sabem que quan el insult prové de Madrid aquí no passa res però quan el insult prové de Barcelona ... que li preguntin a Rubianes.

La Notícia

De nou on-line

La veritat és que ja fa 4 setmanes que estic treballant, però degut a motius laborals i la falta de connexió en la meva nova residència han provocat aquest oblid del meu blog (suposo que menys traumàtic que no pas el fet que em produeix que Martí Perarnau encara estigui de vacances i no hagi actualitzat).

En definitiva que hi ha moltes coses de què parlar i molt poc temps però a partir del dilluns tornarem a estar per aquí.

Estem fins els "sous"

Malauradament no ens paren de dir que els nostres sous estan més que equiparats als sous que es paguen en el mercat, gent que realitza la nostra tasca i cobren el mateix es veu.

Però que curiós que ahir agafo el diari i llegeixo, el sou dels espanyols només ha pujat un 0,4% els últims deu anys, un 15,2% menys que la mitjana europea. Fins aquí inclús pots pensar que el cost de la vida a Espanta és més barat que no pas Anglaterra per exemple, però després segueixes llegint la notícia i t’emprenyes perquè t’adones que els preus dels productes han augmentat un 9,2% més a l’estat espanyol que la mitjana de la zona euro. En definitiva cobrem igual però paguem més.

Així que si us plau senyors empresaris deixin de vendre la moto que els nostres sous s’equiparen als del mercat. Si més no, si a canvi de sou més reduïts obtinguéssim major qualitat de vida … però tampoc és així.

El perill de jugar amb les xifres

Dia 2 després del referèndum de l’Estatut, una alegria a mitges (degut a l’abstenció) entre els polítics partidaris del si, i una tristesa entre els partidaris del no tot i que alguns ens intenten fer creure que el referèndum ha estat un fracàs total. D’acord que la xifra de participació no arriba al 50% però això no treu la legitimitat del resultat.

Com no els senyors del PP ens volen fer creure el fracàs i per això presentaran de nou un recurs al Tribunal Constitucional per parar l’Estatut. Aquesta gent no te vergonya, s’estan rient de més d’un milió i mig de persones que van votar que sí, hi ho fan perquè creuen que l’Estatut no ha tingut el suport de la gent. A més a més tenen el valor d’apoderar-se de l’abstenció, perquè diuen que els seus votant tenien por d’expressar-se i que l’abstenció és una manera de dir que no. El que diem no tenen vergonya. Per si això semblava poc, recurs, abstenció, votants atemorits, va en Piqué i anuncia que en el seu projecte electoral incloure la reforma de l’Estatut per millorar les parts més negatives. Surrealista.

Però les xifres segons el PP són, dos de cada tres catalans no està d’acord amb l’Estatut, és a dir, sumen els vots negatius més l’abstenció. El què passa que no s’han parat a pensar que els vots del No, no tots són seus i que l’abstenció no és igual al No, és més aviat un estic a la platja, estic fins els … de l’Estatut, estic en desacord amb com els polítics han portat el tema, etc. Segons ells la participació és baixa i només un terç dels catalans han aprovat l’Estatut.

Això m’ha portat a pensar en xifres com ara:
- Zapatero, com és que està al poder si només el van votar 11 milions de persones, un quarta part d’Espanya només.
- I Aznar en la seva majoria absoluta ¿ 10 milions de vots que aleshores representava una tercera part de la població Espanyola.
- I la Constitució Europea, quanta gent la va votar, ja us ho dic un tant per cent menor al que va votar l’Estatut.

Així que senyors del PP abans de posar-nos a parlar de xifres pensem una mica, i replantegin la seva política a Catalunya. A més si parlem de xifres podrien modificar aquella frase que diuen tant: “defendemos al pueblo catalan”, concretament només un 11%, 395.000 persones més o menys.

PD: També seria bo que tota la resta de partits es preguntin perquè la gent ha decidit no anar a votar, seria una autocrítica bastant bona i adient davant de les pròximes eleccions.

La visita de l'Àngel

Dimarts a Mataró van tenir ‘l’honor’ que ens visités el senyor Acebes, i com ja va succeir a Granollers va haver-hi merder. No vull en cap cas justificar els atacs d’aquest tipus al qual s’ha vist sotmès el PP en aquests actes per Catalunya, tot el contrari, però una cosa si m’agradaria dir, el senyor Acebes i el senyor Rajoy que s’esperaven després de totes les barbaritats que els hem sentit dir sobre els catalans. En serio que esperaven que els aplaudissin, que algú els expliqui que són l’últim partit del Parlament Català i representen, molt els pesi, una minoria a Catalunya (que no estan minoria). Per això a mi em fa gràcia quan parlen de Catalunya com si la seva representació suposés més una majoria espectacular, quan crec que ronden el 10%.



I repeteixo que no justifico els actes vandàlics tot el contrari però quan dos persones insulten un poble dient-li mentider, sectari, intimidador, insolidari, terroristes, etc. no poden esperar que els rebin amb els braços oberts.

El millor és fe el què fan, dir que no és culpa de la seva política sinó dels altres que orquestren manifestacions, cacerolades, agressions, etc. via mòbil i ja decidit des del pacte del Tinell. Deu ni do. A sobre són les víctimes d’una política crispada al màxim des de que ells estan a l’oposició.

Presentació

Dsprés d'un període de proves escrivint i veient que més o menys podem anar actualitzant de manera regular he decidit realitzar una petita modificació als meus blogs.

La modificació es realitza pel fet de no barrejar peres amb cols, m'explico, deixaré un blog per parlar d'esports, una de les meves pasions, http://capitawaldo.blogspot.com, i l'altre blog per parlar de coses que passen al món, fets socials, política, una mica de tot a http://newsticies.blogspot.com.

Per opinar que no quedi i així també intentem mantenir una mica nèt el món de l'esport (que ja s'embruta prou ell solet) i no parlar del Barça i al dia següent de l'Estatut.

Referèndum

18 de juny el Referèndum s’obre l’Estatut, però jo què voto? Suposo que hi ha molta gent que ho té clar però jo sincerament encara no ho sé.

La idea del nou estatut em seduïa molt i em generava molta il•lusió fa uns mesos. Era l’oportunitat d’aconseguir coses millors per aquest poble. Però el temps ha anat passant i les esperances s’han anat perdent, els partits catalans s’han tirat tota la merda per sobre els uns als altres, només pensant en les pròximes eleccions i no pas pel bé del país.



Al mateix temps des d’Espanya ens havíem de sentir tot tipus de barbaritats (separatistes, insolidaris, etc.) i insults, entre d’altres tonteries sobre el text. Semblàvem la pitjor regió del món i a sobre els del PP deien que ho feien per defensar el poble català (sembla ser que no recorda els resultats electorals del seu partit català les últimes eleccions). Però a mi sobre tot se m’ha quedat gravada la resposta d’aquella dóna quan li van preguntar per a què firmava ella en la recollida de firmes dels homes de Rajoy: “Contra Catalunya!” i corrents,corrents el seu marit a precisar que firmaven contra l’Estatut de Catalunya.

En fi han estat uns mesos on ens han ‘satanitzat’ des de l’altre costat de l’Ebre (per dir-ho d’alguna manera) la gent es pensa que els catalans som dolents , i “oh! Sorpresa!” quan arriben a les nostres platges o muntanyes de vacances diuen allò de : “Pensava que erais de otra manera, vaya peores”.

Però tornem al sentit del meu vot, jo sincerament estic emprenyat amb l’actuació d’alguns (ja sigui ERC, PSC, CIU o ICV), però sobre tot la del senyor Mas. Estic d’acord que mai haguéssim aconseguit tot el que parlava l’Estatut que va sortir de Catalunya (però per si de cas la pròxima vegada que no ens ho prometin, que nosaltres ens ho creiem tot), però es clar com deia ahir en Carod a Cuatro, si tu estas venen un Estatut a 1 euro i ve un i el ven a 0’50 euros, a qui li compres?. Cal recordar-li al senyor Mas que va ser ell el que va posar totes les pegues possibles en el tema de finançament en la creació del nou Estatut, volia el 100% de tot, i ha anat a Madrid i amb el 50% ja li ha semblat bé, vaja el 50% més foto i ‘llargar’ en Pasqual de la Generalitat perquè molesta a tots, PSOE, PSC i CIU.

En fi que no sé que votar, el SI, perquè l’Estatut és millor que l’anterior, el NO, perquè realment crec que podríem haver aconseguit més, en blanc no penso votar, i només em queda el vot NUL que seria algun vot a l’estil: “Voto SI però que sapigueu que estic emprenyat perquè crec que fem curts”.

Ja us explicaré!

Els gamberros

Els gamberros són aquells que quan es fa un ‘botellón’ s’encaren contra la policia, destrueixen unes guantes cabines, cremen containers i arrasen amb les botigues que poden.

Els gamberros són aquells que quan es celebra un títol del Barça s’encaren contra la policia, destrueixen unes quantes cabines, cremen containers i arrasen amb les botigues que poden, entre elles una pobre òptica que valora les seves pèrdues en 250.000 euros.

Els gamberros són aquells que aprofiten una celebració de cap d’any i inicien una batalla campal d’ampolles enmig de la Plaça Catalunya i s’enfronten a la policia.

Ja n’hi a prou!! Prou d’aquesta gent que intenta en qualsevol celebració o reunió multitudinària per fer destrosses i proclamar la seva violència a crits. Si us plau que algú els identifiqui, per això hi ha les imatges de Tv, les fotos dels diaris, etc.

L’únic que aconsegueixen aquesta gent es que la gent identifiqui aquests actes amb la majoria de gent que els envolta i que no tenen cap culpa, perquè la gran majoria dels joves del ‘botellón’ no cremen containers, la immensa majoria del aficionats culés cremen containers i roben botigues, la immensa majoria de la gent que celebra el Cap d’Any es fot ampolles pel cap.

Prou!

Promeses incomplertes

Ja fa dos anyets de govern socialista tan aquí com a l’altre costat de l’Ebre per dir-ho d’alguna manera i ja van unes quantes promeses incomplertes, que per altra banda es veien a venir, però un és una mica ingenu i s’ho creu tot.

Sense cap dubte la més gran promesa és la de l’estatut, ja que ens van prometre que s’aprovaria el què sortís del Parlament de Catalunya i com tots sabem no ha estat així. La última promesa incomplerta aquesta setmana, ja que l’Eurocambra ha refusat la petició de poder utilitzar el català per part dels nostres eurodiputats, és clar, amb els vots del populars europeus. Però si analitzem la situació com volem que ens deixin parlar en català a l’Eurocambra si en el nostre propi Congrés els nostres diputats no ho poden fer. Com molt bé explica avui la Mònica Tarribas en El Periòdico, si vols que es compleixi una cosa predica amb l’exemple.

4 milions

Avui he vist aquesta imatge al diari, Rajoy i els quatre milions de firmes contra l’estatut de Catalunya o hauríem de dir contra Catalunya, com deia una dona a la Tv després de ser preguntada per a què firmava. Al cap i a la fi quatre milions de firmes en les quals suposo que trobarem les de Spiderman, Superlópez, Doraemon i altres personatges, ja que les firmes no han estat autenticades, però és clar, queda molt bé dir que han recollit quatre milions de firmes, jo sincerament em vaig perdre en els dos milions.



Vistes les últimes noticies ara tothom tindrà estatut nou, on la paraula nació hi apareixerà sense necessitat de provocar el trencament d’Espanya i altres barbaritats que s’han comentat del nostre Estatut o hauríem de dir Eatatutet, perquè això és en el que s’ha quedat en un Estatutet, pot ser aportarà més diners però poques competències. Al final els diners es gasten i l’aixeta econòmica es tancarà, aleshores recordarem les competències no aconseguides. Seguirem igual.

Foto:Mariano Rajoy ahir al congrés amb els 4 milions de firmes.