dilluns, de novembre 06, 2006

Acord amb segones

M’agradaria pensar que aquest govern que s’està a punt de concretar sigui un govern per una segona oportunitat.

M’agradaria pensar que es tractarà d’un govern on hi hagi les discrepàncies necessàries/justes per avançar però no per fer el ridícul i anar tots a una.

M’agradaria pensar que aquest govern acabarà els projectes socials que tenia previst implantar.

M’agradaria pensar que aquest govern decidirà les coses des de Catalunya i no des d’un despatx de la Moncloa.

M’agradaria pensar que el futur President de la Generalitat, que no m’agrada gens per cert, em farà creure que és un tio vàlid per aquest càrrec i tot el què significa.

M’agradaria pensar que tornarem a l’oasi català de la política perquè això significarà que les coses es fan bé.

M’agradaria pensar que la putada que se li fa al senyor Mas no el cabregi tant que la seva oposició sigui ferotge i destructiva sinó tot el contrari.

M’agradaria pensar que el PSC es faci fort i a Madrid defensi el què ha de defensar el millor per Catalunya no el què els marqui PSOE.

...

M’agradaria pensar tantes coses bones que em pot oferir aquest govern... simplement per treure’m del cap el pensament que això no es tracti d’un ‘segundas partes nunca fueron buenas’.

Però sobre tot m’agradaria que el meu país avanci d’una punyetera vegada econòmica, social i culturalment més enllà de l’àmbit estatal (on només servim com a diana de crítiques) sinó a nivell molt més global, com comentava l’Edu en el seu blog.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

T'agrada pensar massa coses impossibles.

Gerard Agudo ha dit...

Ja ho sé...
a partir de demà deixaré de llegir diaris, de mirar TN, etc.

Pot ser viuré millor, pot ser no, segurament.

Oriol ha dit...

Gerard a mi també m'agrada pensar així, però després toco de peus a terra i vec qui hi ha.

Puji ha dit...

Va nanos! confiança, optimisme! Sé que aquestes paraules me les puc haver de menjar d'aquí poc temps, i si toca ho faré, però tinguem confiança i optimisme, collons!

Anònim ha dit...

Puji: realisme.

L'optimisme només et porta desenganys.