dimarts, de desembre 18, 2007

Ja sóc aquí

Dos mesos i divuit dies és el què ens ha costat a la feina migrar tots els serveis a un altre lloc. Dos mesos i divuit dies d’horaris políticament incorrectes, feina per un tub, caps de setmana treballant i desatenció a les activitats socials que qualsevol persona normal pot tenir a la seva vida. I encara que tancat tancat el tema no està podem dir que avui per fi hem acabat.

La veritat és que quant vius un període de feina intensa se t’obliden la resta de coses, no tenirs temps per res, tot gira entorn la feina. Per sort podem dir que d’aquests períodes en tinc pocs, i com aquest que he viscut cap. Però en fi ja us puc dir que torno estar online, disposat a tractar qualsevol tema, perquè mira que n’han passat de coses, però quan estàs més de 12 hores treballant amb un ordenador les ganes d’ utilitzar-lo s’esgoten i d’això n’ha pres bona nota el meu equip a la Superlliga (en l’abisme del descens), el meu professor de la UOC i vosaltres amb la nul.la actualització del bloc.

Però bé ja hi tornem a ser-hi i com inici ja us dic que el tema de la creu de Sant Jordi em sembla ridícula la denúncia realitzada per l’advocat turc, em sembla ‘ruin’ l’actitud d’ETA i la norma d’atemptar (i per l’esquena) contra les forces opressores de l’Estat, em sembla escandalosa la definició del PP català sobre la CUP i la nova Batasuna, i em sembla meravellosa la nova portada del Jueves versió nadalenca. I això en la última setmana, és el que el món no para de girar per molta feina que un tingui,