diumenge, de març 22, 2009

Nou blog, nova imatge i nova direcció

Newsticies i Capitawaldo tenen nova direcció: http://newsticies.wordpress.com . Deixem (de moment) l'aventura dels dos blogs i els juntem en un de sol, l'original.

divendres, de febrer 20, 2009

Jo sóc dolent però tu ets pitjor

Segurament sonarà a tòpic si faig la pregunta: per què serveix la política?, però la veritat últimament m'ho pregunto més que altres vegades. Són varies les coses que em fan sentir això, però el què em treu més de polleguera, interpretacions (en mode random) del tribunal constitucional a banda, és la falta d'arguments i idees dels nostres representants polítics. Han oblidat per complert defensar les seves idees o actes, només es dediquen a retreure's coses uns als altres, que tampoc és nou.

Sense anar més lluny, el dimarts passat se li pregunta a en Carod pel cost i les necessitats de les ambaixades i en lloc de defensar la resposta amb arguments més o menys sòlids simplement respon que amb el tancament de la Masoin de la Catalgne oberta per CIU, es pagaven 3 o 4 ambaixades més. Gran resposta si senyor. Com aquesta moltes més.

I no cal dir que a nivell estatal estan les coses millor. En plena crisis el Ministre Bermejo es dedica a saludar al més pur estil torero després que la bancada popular exigís la seva dimissió. Per la seva banda Zp en lloc de presentar mesures contra la crisi es dedica a defensar Bermejo atacant al PP pel tema espionatge i corrupció.

Realment els nostres polítics no es mereixen res, fins ara només han aconseguit rebaixar el IPC per evitar els augments de sou, pujar el preu del transport públic i això si acusar-se del mal funcionament de les coses mútuament, uns diuen que el govern no fa res i el govern diu que és culpa dels antics propietaris del govern. Un peix que es mossega la cua que mai tindrà final, vergonyós.

El què mai canvia són els perjudicats per la situació.

Tothom s'acusa amb el dit a l'estil de 'tú más' o 'yo soy malo pero tú peor' però a qui ningú es planta i dóna la cara.

dimarts, de gener 20, 2009

És el destí


Ahir a la nit en un moment de zapping em vaig quedar atrapat durant 5 minuts en un dels canals del TDT d’Antena 3 on repetien un dels programes més demagogs que fan, GPS. El programa en si tracta de demostrar coses com si els catalans són més garrepes que els madrilenys amb un fantàstic treball de camp amb una persona demanant diners pel carrer. O un altre reportatge entrevistant a un suposat (i dic suposat perquè estic segur que era un de producció disfressat) ex-militar d’un país de l’est que es dedicava a robar en urbanitzacions. En fi els seus reportatges són ‘fantàstics’ i ‘molt treballats’.

El fet és que ahir anava sobre les mesures de trànsit, infraccions, recaptació en multes, etc. Entre altres coses es van dedicar a seguir personatges públics per veure si complien les normes de seguretat, entre ells el propi Director de la DGT. Però el premi se’l va emportar un element, un perla vaja. Cotxe tunnejat, amant del motor i de la velocitat. Fins aquí cap problema tothom té els seus gustos. El problema bé quan gent com ella pensa que les normes de velocitat són estúpides, no serveixen per res , i quan se li pregunta per la perillositat i els accidents mortals va i diu que “vayas a 90 o 120 cuando te toco te toca, es el destino, que no por ir a menos velocidad será mejor”.

Moltes vegades és per desgraciats com aquest que mort molta gent a la carretera. Imbècils com aquest que pot ser ells no es mataran en un accident però pot ser si que provocaran que algú altre mori o tingui un accident de lamentables conseqüències. Gent com aquesta no hauria de conduir. Si ell vol jugar amb el seu destí que ho faci però si us plau que no jugui amb el destí dels altres.