divendres, de febrer 20, 2009

Jo sóc dolent però tu ets pitjor

Segurament sonarà a tòpic si faig la pregunta: per què serveix la política?, però la veritat últimament m'ho pregunto més que altres vegades. Són varies les coses que em fan sentir això, però el què em treu més de polleguera, interpretacions (en mode random) del tribunal constitucional a banda, és la falta d'arguments i idees dels nostres representants polítics. Han oblidat per complert defensar les seves idees o actes, només es dediquen a retreure's coses uns als altres, que tampoc és nou.

Sense anar més lluny, el dimarts passat se li pregunta a en Carod pel cost i les necessitats de les ambaixades i en lloc de defensar la resposta amb arguments més o menys sòlids simplement respon que amb el tancament de la Masoin de la Catalgne oberta per CIU, es pagaven 3 o 4 ambaixades més. Gran resposta si senyor. Com aquesta moltes més.

I no cal dir que a nivell estatal estan les coses millor. En plena crisis el Ministre Bermejo es dedica a saludar al més pur estil torero després que la bancada popular exigís la seva dimissió. Per la seva banda Zp en lloc de presentar mesures contra la crisi es dedica a defensar Bermejo atacant al PP pel tema espionatge i corrupció.

Realment els nostres polítics no es mereixen res, fins ara només han aconseguit rebaixar el IPC per evitar els augments de sou, pujar el preu del transport públic i això si acusar-se del mal funcionament de les coses mútuament, uns diuen que el govern no fa res i el govern diu que és culpa dels antics propietaris del govern. Un peix que es mossega la cua que mai tindrà final, vergonyós.

El què mai canvia són els perjudicats per la situació.

Tothom s'acusa amb el dit a l'estil de 'tú más' o 'yo soy malo pero tú peor' però a qui ningú es planta i dóna la cara.