dijous, de juny 15, 2006

La visita de l'Àngel

Dimarts a Mataró van tenir ‘l’honor’ que ens visités el senyor Acebes, i com ja va succeir a Granollers va haver-hi merder. No vull en cap cas justificar els atacs d’aquest tipus al qual s’ha vist sotmès el PP en aquests actes per Catalunya, tot el contrari, però una cosa si m’agradaria dir, el senyor Acebes i el senyor Rajoy que s’esperaven després de totes les barbaritats que els hem sentit dir sobre els catalans. En serio que esperaven que els aplaudissin, que algú els expliqui que són l’últim partit del Parlament Català i representen, molt els pesi, una minoria a Catalunya (que no estan minoria). Per això a mi em fa gràcia quan parlen de Catalunya com si la seva representació suposés més una majoria espectacular, quan crec que ronden el 10%.



I repeteixo que no justifico els actes vandàlics tot el contrari però quan dos persones insulten un poble dient-li mentider, sectari, intimidador, insolidari, terroristes, etc. no poden esperar que els rebin amb els braços oberts.

El millor és fe el què fan, dir que no és culpa de la seva política sinó dels altres que orquestren manifestacions, cacerolades, agressions, etc. via mòbil i ja decidit des del pacte del Tinell. Deu ni do. A sobre són les víctimes d’una política crispada al màxim des de que ells estan a l’oposició.

2 comentaris:

Dani R. ha dit...

¿Si algú us insulta a vosaltres i al vostre país per la tele, no us veieu justificats per insultar-lo si us el creueu pel carrer? Jo sí.

kanuddao's ha dit...

Insultar és quedar retratat, és posar-se a la seva alçada. Jo estic més pels missatges creatius o les cassolades, que se situen en el mateix escenari del boicot sistemàtic a aquesta gent, que després de tanta falàcia no es mereixen una altra cosa si vénen a casa nostra, que NO ÉS LA SEVA.
I si es posen en plan victimistes jo els hi dic... qui no vulgui pols, que no vagi a l'era!