divendres, d’octubre 19, 2007

Feina per viure o viure per la feina

Superada la setmana infernal del Corte Inglés en qüestió de feina sembla que hem tornat a la ‘normalitat’. Horaris decents, sense presses, sense angoixes, sense pressions de dates d’entrega.

En moments així perds de vista moltes coses, oblides els petits detalls del dia a dia, preguntar-li a la teva parella com ha anat el dia, aquella trucada a un amic, aquell moment de xerrada amb cervesa a la mà, aquella tranquil•litat que dona sortir de la feina i no pensar-hi fins al dia següent a les 8:00.

No m’imagino estar així tota la vida laboral, no entenc aquesta gent que viu per la feina, quan hauria de ser al revés, la feina et dona per viure. No entenc com aquelles persones que són pares de família (o no) poden arribar a les hores que arriben a casa seva un dia i si i l’altre també, no entenc la diferència de valor que tenen els 5 minuts siguin a primera hora o a última, passen a ser 5 minuts importantíssims a ser 5 minuts de res, hi ha tantes coses que no entenc de la vida laboral…

Tothom té puntes de feina que t’obliguen a treballar més, fins aquí tot correcte, però tingueu clara una cosa, si això es converteix en un hàbit penseu que esteu fent malament, perquè la vida és molt més que treballar, la vida són la parella, la família, els amics, els teus moments.

Arriba el cap de setmana i el penso gaudir al màxim!!!

PD: Ja he pogut posar-me al dia de tots els vostres blogs!

4 comentaris:

Puji ha dit...

De cinc minuts en cinc minuts pots acabar fent una jornada i mitja cada dia. Cop de mall! (I que consti que jo no em puc queixar).

Gerard Agudo ha dit...

Ei Puji!!

et vaig veure per Mataró ara no sé quin dia...jo anava amb el bus!!! Tu si que vius bé ja ja ja

kanuddao's ha dit...

Amén, Geri! i que ens pugin el sou!

Charlie Hi-Hat ha dit...

Per al·lusions: Jo sí que entenc a certs pares de família que arriben a casa a les tantes i tinc l'explicació: perquè estem en un país africà i ens obliguen a estar al despatx fins les 19:00, encara que t'hi estiguis tocant els sants collons i, com un no es pot permetre el luxe de comprar un pis a la seva ciutat perquè els preus del pisos han pujat un 1000% més que els sous, no arriba a casa fins les 20:00.

Entesos? :P