Farsa i boicot.

En el món de la Tv hi ha hagut i hi ha infinitat de sèries, i moltes més que han d’aparèixer. De totes aquestes sèries un pot esperar moltes coses, no esperar res, ignorar unes altres i tolerar la resta, però hi ha coses que passen de frenada.

Puc acceptar que gent de 35 anys passi com adolescent d’un institut amb històries increïbles quan a tu que també has anat a l’institut el més emocionant que has vist ha estat el company de pupitre menjar-se una canica de vidre, germanastres en zel que es lien entre ells, grups de música que apareixen de sota les pedres o internats que vesteixen de manera més escandalosa que el Riviera, però el què sota cap concepte acceptaré serà que dos ‘mosses’ com Natalia Verbeke i Jaydy Michel es barallin per Antonio Resines…!!!! Una mica de respecte home!

Demano des d’aquí a Telecinco que rectifiqui el guió o classifiquin la sèrie de ciència-ficció, estic indignadíssim i mira que no segueixo la sèrie, el què sé és el que veig en els resums de zapping i converses laborals.

Boicot a Telecinco fins que hi hagi rectificació.

PD: Només serà possible gaudir de CSI i mira perquè en Grisom és en Grisom.

Reconciliació tecnològica

Ahir va tenir lloc el primer acte de reconciliació tecnològica a casa meva, després de dos mesos sense televisió degut a la presència d’esquerdes en la última, ahir va venir per quedar-se la Hitachi 42PD8600.

Dos mesos de dures converses (com no portades per l’Eva, el meu caràcter no em permet tenir discussions, sóc nefast en les negociacions), amenaces de ‘careos’, televisions d’exposició i frases condicionals, per fi s’ha acabat, de la paret ja penja la televisió. S’ha acabat ‘axinar’ la vista per llegir els subtítols d’en Hiro a la sèrie Herois, s’ha acabat desconnectar el Tdt per connectar el Dvd, ja no sabia que fer era més gran la pantalla del Pc que la del menjador.

En el record ens quedaran aquests dies de xerrades amb l’Eva, d’explicar-nos coses que ens han passat durant el dia (de fet en el meu cas sempre eren coses de feina, em passo gran part del dia allà), sopar a la terrasseta, les 23:58 (eh Oscar), etc. I tot perquè la televisió ha tornat ja ja ja

En fi ara només queda que torni la Ovation de Grundig, que va haver de marxar degut a una falta de reproducció de cd ¿? Que complicat tot plegat, jo només volia alguna cosa per escoltar música quan no tenia la televisió, i mira, he estat sense les dues coses.

Definitivament, estaré un temps sempre comprar-me res a la secció de tecnologia de qualsevol establiment, penseu que tinc un mòbil a casa per canviar el que tinc i no ho he fet, segur que té algun defecte.

20:06 Hora peninsular

Platja, sol, paella, clara, olivetes, estrella, migdiada, terrasseta, sorra, tovallola, martini, avió, vacances, relax, turistes, descans, etc.

Ahir va començar l’estiu oficialment a les 20:06 i jo a l’autobús del Casas parat a Gran Via, després a Glòries i després al peatge, perquè no podia frenar sinó es parava. Tristíssim. Quin merda per favor!!!

Sort que sopar a la terrasseta amb unes espelmetes del tot a cent, una estrella, les tovalles noves que per ‘només 10 euros’ havia trobat l’Eva i una pizza em van fer recordar el què és l’estiu, el relax i la bona vida.

Foto: Gerard A. usease meva.

Internet no és satanàs.

Estic emprenyat. Emprenyat amb la ‘dimonització’ que es fa a vegades de manera gratuïta d’Internet i els seus serveis. Emprenyat pels titulars sensacionalistes.

Sense anar més lluny ahir una notícia: “Un vídeo sexual de una menor evidencia los peligros de la web 2.0”. Realment la notícia és d’aquelles que fa mal, els menors i els abusos sexuals realment fotent de mala llet i amb ganes d’estampar un bat de beisbol a la cara d’algú. Però jo avui sense frivolitzar sobre la notícia (perquè si la llegeixes veus que el tema va per un altre lloc) m’agradaria comentar la segona part del titular, el que fa referència a ‘los peligros de la web 2.0’.
Per qui no ho sàpiga les web 2.0 són aquestes webs creades a base dels continguts propis de la gent, xarxes socials, ja siguin rotllo MySpace, els propis blogs o els programes de compartició de fitxers, etc. Com tot en aquesta vida té les seves coses bones, per les quals la majoria de gent ho utilitza i les seves coses dolentes, de les quals la gent maligna s’aprofita. Però amb Internet sembla que val tot. Qualsevol notícia dolenta relacionada amb Internet es magnifica. En el cas concret de la notícia que comento té a veure amb un vídeo difós per xarxes de P2P on es veu una menor practicant sexe amb altres nois en un parc públic i gravat amb un mòbil. S’està culpabilitzant a Internet del fet perquè el titular ho sembla, per contra amb tots els meus respectes jo em pregunto, era un parc públic? Que fa una menor practicant sexe en un parc? Perquè es deixa gravar (perquè el vídeo segons diu la notícia es consentit) amb un mòbil? Hem de culpar a les noves prestacions del mòbil d’aquest fet i també d’altres agressions físiques que tenen lloc en les escoles pel simple fet que són gravades amb ell?

Sense explicar-me molt bé, ho sé, us vull fer veure el sentiment que tinc que a vegades em dona la sensació que en el tractament de la notícia es fa entendre que sense Internet (en el cas que ens ocupa no hagués passat). Jo crec que el fet hagués passat igualment però no ens haguéssim assabentat, per tant en lloc de senyalar amb el dit les noves tecnologies de manera acusadora sempre (tot i que és cert que en altres ocasions són culpables), aprofitem-nos d’elles per denunciar fets com aquest que pot ser no sabríem si no és per la Web 2.0.

Per acabar només m’agradaria comentar un fet sobre un dels altres ‘perills’ d’Internet, a mi només m’han falsificat la tarja de crèdit una vegada i va ser de la manera tradicional, no per Internet. Internet té les seves coses bones i també moltes de dolentes estic d’acord, però com tot en aquesta vida, com els cotxes, els mòbils, la tele, etc. però la barra lliure per criticar Internet perquè si em pot.

PD: Segurament és una visió molt objectiva perquè em toca de prop per la feina, però és el què sento. Espero les vostres opinions també igual d’objectives.
PD2: Pot ser he agafat d'exemple una notícia pot ser massa delicada però crec que es tracta d'un exemple clar. Per suposat que estic en contra de tota difussió ilegal de contingut d'aquest tipus i més si els implicats són menors.
PD3: Dilluns Crònica d'una boda 2

Crònica d’una boda – Part 1 “Camí a l’església”

Per fi s’ha acabat la setmana d’estrès. Pràctiques, dentista, feina i la boda de ma germana van fer de la setmana passada una passada de setmana. La feina per variar es va acumular el divendres a última hora, lluny d’estar tot preparat jo ho tenia tot per fer, la pràctica, netejar la casa (la família venia a sopar i dormir), preparar la música per dissabte, rentar el cotxe, etc. vaja un caos que es va resoldre de la millor manera posible, vaig entregar la pràctica sense acabar, vam sopar a les 00h de la nit!, la música dissabte el matí i el cotxe, je je, el cotxe... sense rentar. En fi un caos.

El dissabte tot i semblar que la situació estava controlada no era així simplement perquè es feia un quart d’hora tard per fer-nos les fotos de rigor i el meu pantaló va decidir obrir-se i airejar les meves parts nobles. Sort que la Iaia és una màquina, riu tu dels xinos, tricotores i overlockistes...’tan sólo una llamada’ va fer falta perquè estigues preparat el fil i l’agulla, com Fernandito Alonso entrant a boxes vaig entrar a casa, igual...arribar a casa fora pantalón i llestos...en tres minuts m’estava fent les fotos oficials...això si la meva familia política no sé que van pensar, però no hi havia marxa cap enrera...je je.

Un dels moments més...no sé com definir-ho, rotllo ‘ajuntamiento’, va ser quan la meitat del carrer estaven esperant la sortida de ma germana...espectacular...jo ho hagués passat molt malament totes les marus allà mirant, quina vergonya... però ja se sap la família sempre em causat sensació a Sant Valentí, penseu que ens vam presentar en societat al barri, ara farà 16 anys més o menys, fent venir els bombers a casa perquè ningú havia agafat claus de casa, benvinguts. Per tant som gent amb carisma a més a més si portes deu persones a la perruqueria el mínim que poden fer les perruqueres és aplaudir.

Passat el moment ‘alfombra roja’ muntàvem al cotxe, un servidor de conductor, el capo de la família i la germana darrera. On time. Aire condicionat a tope i direcció al ‘sí vull’. Marcant el ritme el cotxe sense netejar, al volant ‘la mujer de rojo’ i el ‘rubio de los pecos’.

L’arribada a l’església no va ser estel•lar, a casa m’havien prohibit derrapar a l’entrada no ho entenc així es perdia espectacularitat, la fotògrafa no havíem baixat del cotxe que ja disparava. De fet havia dormit a casa per disparar des de bon matí. La veritat que jo estava preocupat, per curiositat li havia preguntat pel camí a la núvia quan duraria la misa i hem va dir que una hora!!! Quasi tenim un accident.

Per sort la missa va ser molt amena, inclús vaig parlar jo (una de les mil coses que havia de fer a la boda), per suposat també van parlar els dos ‘cures’, els nuvis i les guitarres i la flauta van sonar més d’una vegada. És el que té ser ‘Minyons escolta’. Com no es van repartir ‘hòsties’ tant al principi com el final, perquè al propietari de l’església no li va agradar gens que es llencessin pètals de rosa a la sortida, amb tota la raó del món ja que ell havia prohibit l’arròs¿? En fi va ser fulminant: "Ja procuraré jo que aquests de Tarragona no us torneu a casa aquí”, així que jo puc estar tranquil. Estava indignat l’home, tot i això, no ens va fotre la boda enlaire. Quines ganes de tocar...

Demà ja us explico el tema de la teca!!

Ja us aviso…tinc una setmana d’estres.

Aquest cap de setmana es casa ma germana, primera boda a la família i ja us podeu imaginar, la falta d’experiència provoca un estres general (clar que no sé si encara que sigui la segona o cinquena deixa de produir aquest estres, en les mares sobre tot).

Les tasques a realitzar s’han multiplicat per moments i ajuntades a les habituals coses a fer en setmanes complicades tenim una bomba. S’ha decidit, com en els Jocs Olímpics, que casa meva sigui una subseu de la seu de la boda que és casa els meus pares. Una seu que el divendres es convertirà en una anar i venir de gent que crec que faran una parada provisional de metro. Així doncs com les obres del 92 a Castelldefels i el canal olímpic a casa toca netejar el pis perquè vindrà gent a dormir, a sopar, etc,, comprar menjar per alimentar la família …Tot sigui dit que tot és de bona gana eh!.

Sort si més no que ja tinc el ‘trajo’, la camisa ja està al Presto i les sabates cauran aquesta tarda sinó seria un drama i ja em podria anar fent el ‘Hara Kiri’ en mig de Santa Anna. A tot això dimecres tinc visita al dentista, tercera convocatòria consecutiva, és el que té la matança del nervi que mai saps quan acabarà. Dijous en principi res, mai se sap. Divendres toca ajudar a ma germana amb els preparatius. A part el divendres també és la data final d’entrega de les pràctiques de la UOC.

Un caos. Més o menys organitzat, però com algú se surti del guió, ‘La cagamos Luis la cagamos’.