Inauguració del 'banyito'

Més tard que altres anys, pot ser el més tard dels últims deu, però per fi la setmana passada vaig fer el primer bany de la temporada en una aigua sorprenentment neta i clara i a una hora poc corrent, les 8 de la tarda. Ratllat del dia de feina i que m’havia quedat amb ganes el cap de setmana vaig decidir caminar fins la platja i directe a l’aigua.

Per suposat no estava sol, la quantitat de gent que hi ha a la platja aquestes hores és sorprenent però la veritat si està més tranquil i més segur ja que estar al sol durant més de 30 minuts sense banyar-se (i amb bany) o protecció (i amb protecció) comença a ser impossible i imprudent. El segon dia a la platja (dissabte passat) ja va ser més aviat però no gaire tampoc, 6 de la tarda, i semblava allò les rambles de la gent que hi havia.

El fet és que els meus ‘banyitos’ són això ‘banyitos’, passo d’anar a la ‘boia’ nedant, bàsicament perquè sóc un cagat i no em fa gràcia saber que hi ha vida sota els meus peus i no la veig. Això si sempre ho negaré, i ho justificaré amb el cansament que provoca nedar fins allà i després tornar!!!! Vaja que només em faltaria fer un castellet a la sorra per fer vida a la platja com un nen de 6 anys, a la vora de la sorra, tocant de peus a terra però sense sortir de l’aigua.

Tot s’ha de dir, el tema de la platja està bé, però la sorra que es fica per tot arreu i quan dic per tot arreu és això per tot arreu, la sal que et deixa encarcarat, és un conyàs. Per això que on hi hagi una piscina, butaca i cervesa ...buf! estel•lar!! Com vaig poder comprovar aquest cap de setmana. Aquí us deixo una prova gràfica. Visca les remullades i l’aigua a l’estiu perquè prendre el sol és de llangardaixos i molt avorrit.