Adéu gimnàs!!

Definitivament avui he perdut. A les 14:11 m’he plantat davant del mostrador i ni tan sols he pogut dir res. Amb la cara pagava i m’ho ha dit directament la noia de recepció: “Vens a donar-te de baixa oi?”

Efectivament avui m’he esborrat del gimnàs. La decisió feia dies que estava pressa però avui ha estat l’estocada. Un cúmul de coses són les causants, falta de motivació, presses per anar-hi ràpid, dinar en cinc minuts, el preu que l’han tornat a pujar, etc. En fi que la meva primera etapa de gimnàs ha durat ven bé dos anys crec, no està malament no creieu? Això si amb un freqüència de pas que no arribaria a un cop per setmana (contant totes les setmanes de l’any!!!)

S’ha acabat, ara ja puc aprofitar molt bé els Txungais entre setmana i els dissabtes i algun que altre dia que sortiré a corre pel passeig marítim, el qual sembla l’estadi olímpic a partir de les 8 amb la quantitat de gent que hi ha fent footing. Per cert, no descarto comprar-me un d’aquests bitxos d’Apple que ajunten música, esforç i et conta els quilòmetres, en fi una pijada molt xul•la.

Adéu gimnàs!

Esferifique-li-ho-i-la!

Deixeu-me que avui us recomani un blog que han fabricat els dissenyadors/programadors d’aquí la feina.

Tot això té un inici i és l’impost revolucionari que es fa pagar en el nostre departament a qualsevol persona nova que entri a treballar, que compleixi aniversaris o altres penalitzacions aleatòries quan fa temps que no hi ha ‘papeo’ gratis. El fet és que aquest impost revolucionari ha millorat molt i ha passat de Donettes del súper a Cookies, Brownie, etc. gràcies a la dedicació i la bona mà que tenen alguns integrants del departament en fer de cuiners.

El blog es diu Esferifique-li-ho-i-la! i espero que en feu un bon ús. Per a mi el producte estrella és el Coulant, fàcil de fer i tremendament bo.

Doneu una alegria al vostre paladar.

Lloc: Esferificació

Política Lingüística

Us presento un estudi ràpid sobre la política lingüística de la nostra terra que tant critiquen els postres amics del PP:

- Avui he agafat el bus i el bon autobusero com cada matí m’ha dit ‘Buenos días’, molt educat ell i jo també perquè li he respòs ‘Bon dia’. Ningú a discriminat a ningú, i ningú li ha dit res al bon autobusero que tot i portar 25 anys vivint aquí encara no digui ‘Bon dia’.
- Una hora més tard els amables ‘revisosegurates’ del metro m’han demanat el tiquet per comprovar que jo em aquesta cara de delinqüent no m’hagués saltat la barrera i que el recaptador de moda, l’Ajuntament de Barcelona deixes d’ingressar el seu euro amb algo per portar-me d’Universitat a Urgell (una parada): ‘Me enseñas el billete por favor?’, i jo he respòs ‘Cap problema’.
- Una vegada al metro tres converses entre la gent i totes en castellà. I per més valor al meu estudi de generacions diferents.
- Abans d’arribar a la feina he tret diners en una entitat bancària de 4b, a la qual li he indicat ‘Sacar dinero’.
- Un cop a la feina he anat a buscar un cafè a la màquina, la qual finalment ella si que m’ha ofert ‘Escollir un producte’.

Amb això es només vull dir que qui parla d’una llengua castellana perseguida a Catalunya parla sense coneixement de causa de la vida quotidiana del dia a dia. Pregunteu al meu germà quantes classes en català i quantes en castellà fa a la UB. Pregunteu-li al meu pare quantes vegades s’ha sentit discriminat per parlar el castellà, un home per cert que es va preocupar d’aprendre la llengua del nostre país i parlar-la. Aneu a correus, a fer-vos el DNI o a un bar i digueu-me en quina llengua es dirigeixen a vosaltres.

Entre tots matarem la llengua catalana, uns perquè diuen que està sobrevalorada respecte al castellà i els altres per deixar-nos trepitjar.

Predicant amb l'exemple

Aprofitant el moment ecologista que aconsegueix treure’ns un cop a la setmana si fa no fa el nostre particular capità enciam (La cullerada), m’agradaria dir quatre coses mal dites sobre el tema del reciclatge, l’estalvi, etc. dels sectors institucionals.

Perquè és l’usuari, el treballador, el client, els ciutadans o la persona, digueu-li com voleu els que sempre són els culpables de tot perquè no fan res quan:

- Barcelona a les 8:30 del matí algun carrer encara tenia llum artificial.
- Moltes ciutats reguen els seus jardins tot i haver plogut el mateix dia o inclús quan està plovent.
- Es veuen pantalles d’ordinador enceses per les finestres de l’Ajuntament de Mataró quan ja no hi treballa ningú.
- Els cotxes oficials no van a 80.
- Els auditoris, sales de reunions i altres locals de l’Administració Pública tenen l’aire condicionat inferior a 25 graus que es recomana.

I aquestes només són les que jo he estat testimoni. O prediquen amb l’exemple o el negoci de salvar al món no funcionarà. Jo per si de cas intento aportar el meu granet de sorra.

Ja sé què sóc

Us puc dir que començo l’any saben què sóc!! La paraula que ho defineix sona una mica xunga però la veritat que segur que molts de vosaltres també ho sou. El terme en concret és ‘Procrastinación’ que segons la Wikipèdia vol dir: “es la acción de procrastinar (del latín procrastinare) es decir, de postergar actividades o situaciones que uno debe atender, por otras situaciones más irrelevantes y agradables. Este término proviene del latín pro- (adelante) y crastinus (relacionado con el mañana).” Com no el terme el vaig descobrir navegant per un blog al qual vaig anar a parar per ‘despiste total’ ja que estava buscant una altra cosa que ja no recordo i un article sobre la ‘Procastinació’ hem va cridar l’atenció.

En definitiva que jo sóc d’aquests, sobre tot davant del pc, començo una cosa però mai l’acabo perquè hem poso a fer altres coses que tampoc acaba perquè començo amb altres fins que així torno a arribar a la primera cosa. Vaja un drama.
Esperem que aquest any sigui capaç d’acabar les coses que comenci i ni aplaçar-les, com ara escriure al blog més sovint.