Català i home de bé no pot ser ?

Veient el post de l’Edu sobre censura de coses políticament incorrectes en aquest país, veient que reobren el cas Pepe Rubianes per odre explícita de l’Audiència (sigui quin sigui el motiu) per les seves declaracions a TV3 contra Espanya i veient que a Franki el condemnen (a part de la pena per enfrontar-se a l’autoritat) per esquinçar una bandera espanyola jo em pregunto el següent:

Quan castigaran a un home que cada matí tracta de terroristes als catalans que no pensen com ell, quan castigaran a tots els presents en la crema d’una bandera catalana en una celebració de Lliga del Madrid, quan sancionaran a una persona que compara la persecució del castellà amb el nazisme, etc. Perquè sempre es criminalitza cap a un únic sentit ? Perquè només ets culpable quan dius alguna cosa que molesta les espanyes, pot ser no som ningú ? Pot ser es que estem més a prop de l’època feudal que no pas el que ens pensem, només es ve a Catalunya per demanar o per castigar.

I per últim referent a la polèmica de Espanya si Espanya no en temes esportius (on clarament es barregen els temes polítics) generades em el blog 7m76 i La Cullerada. A mi personalment no em fa res que guanyi Espanya, a mi em molesta la l’embolcall i la olor a naftalina que fan la premsa escrita, ràdios i televisions d’aquest país. Em quedo amb una frase exemple de Camacho mentre sonava l’himne espanyol: “Quién no se emocione con este himno, no es espanyol”. Fora de lloc pot ser no?

Jo ho tinc clar, a mi m’agradaria gaudir de la meva selecció la catalana però no puc.

Món casteller

El passat dia 8 de juny, dia de celebració del dotzè aniversari dels Capgrossos de Mataró amb una actuació especial pel Mil•lenari de Santa Maria, em va semblar un fantàstic dia per inaugurar-me en els actes del món casteller més enllà del que suposa veure, algun que altre cop, el programa Quarts de Nou al 33.

La cita em feia especial il•lusió, no sé perquè, pot ser perquè era a prop de casa, en lloc de la Plaça de Cuba com cada any. La idea de veure en directe com una colla de gent de totes les edats era capaç d’aixecar semblants construccions humanes em tenia captivat des de feia ja temps.

La veritat que a pesar de la falta de puntualitat, el sol i a vegades la lentitud del transcurs de l’esdeveniment, va valdre molt la pena. Sincerament m’esperava més gent però més còmodes que vam estar sense estar apretadets.

Les colles convidades van ser els Castellers de Sants i els de Terrassa, però jo anava a veure els nostres els Capgrossos. La veritat que els de la camisa blava volien picar alt i ho van aconseguir. Les seves expectatives era poder amb el primer 3 de 9 de la temporada, el 5 de 8 i la torre de 8. No podia anar millor, tots els castells van ser carregats i descarregats, això si amb el 3 de 9 ens vam fer un fart de patir, no em vull imaginar ser el peu d’una torre com aquesta. La gent aplaudia i aplaudia per donar ànims a cada pis que aguantava com podia. I que us puc dir dels anxanetes capaços de tenir por del monstre de l’armari quan van a dormir però capaços de reptar, en segons, fins dalt d’una torre que s’aixeca més de deu metres del terra. Espectacular.

En fi, pròxima cita el dia de les Santes. Us puc assegurar que allà estaré.

Foto: Eva Z.
Enllaços relacionats: Món Casteller , Capgrossos