dimarts, d’abril 03, 2007

Turistes, guiris, family-trip i pipiolos d’hòstia


Barcelona es comença a omplir de guiris, vaja la veritat no sé si han deixat mai de ser-hi. Haig de reconèixer que la meva mania per aquest col•lectiu arriba a nivells insospitats, gran part de culpa, alguna que altra visita en temps passats a terres lloretenques i blaneres, si es pot dir així.

No cal confondre entre el turista i el guiri. El turista podríem ser qualsevol de nosaltres que va a un altre país/ciutat fent gala d’una educació pròpia d’una persona civilitzada i passen quasi bé desapercebuts ‘por los lugareños’. El guiri no, el guiri farà notar la seva presència com sigui, mitjançant pells cremades per el sol que es veuen des Canaletes a Colón, portant unes xancles amb mitjons blancs o anant amb màniga curta un dia de -4 graus, per citar varis exemples.

Però entre el guiri cal destacar una de les espècies més odioses de la humanitat, el guiri en viatge de fi de curs, altrament conegut com el pipiolo d’òstia, si home aquell que us comentava en l’anterior post que utilitzava Lloret com a lloc de trobada. Es tracta d’adolescents en plena pubertat i grans a la cara que han vingut a passar uns dies a Barcelona, ja se sap lloc de Sevillanas, toros i barrets mexicans. En fi, aquest col•lectiu és el més rabiós de tots, per la seva falta de respecte a qui els envolta, per la falta d’interès en la seva visita només pensant en emborratxar-se i anar l’hotel a veure si poden tocar-li la teta a la companya de pupitre de classe, per ser uns flipats amb les seves ulleres de sol que semblen plaques solars, les seves caçadores petites i pantalons a l’alçada dels genolls, etc.

Això si, aquest col•lectiu tenen uns admiradors els pubers que han viatjat amb la família , que després d’un estudi molt acurat, puc dir que es tracta de famílies de nacionalitats de l’Est d’Europa. Veus aquells dos nens blancs de pell amb gorres super feas, empastifats de crema fins les orelles i amb una cantimplora penjada del cinturó, que es miren els pipolos desitjant ser un d’ells, desitjant conviure en un hotel on els canvis d’habitació, les timbes, els cubates i les festes clandestines són la tònica predominant de la nit.

En fi que comença la invasió posin-se a refugi o no surtin de casa si no és per autèntica necessitat.

PD: De totes maneres estic segur que entre els guiris i les guiris tots salvem aquells que són de bon veure perquè, entre nosaltres, alegren la vista a qualsevol. Ja se sap, entre els maleïts sempre hi ha excepcions.

3 comentaris:

Otger Cataló ha dit...

jua jua el millor les fotos, jejeje per cert el tiop de la pell cremada està boig, jo en el seu estat vaig a un hospital, té cremades de cinquè grau mínim ... ahhh!!! i Lorenzo és un super campió ... molt millor que el xaval de la "comarca".

Gerard Agudo ha dit...

Lorenzo = caca. Pensa que mai veuras un guiri amb cremades de cinquè grau descontent, ells sempre estan feliços, pq crec que un dels seus reptes es cremar-se i així demostrar que han estat a la costa espanyola.

Puji ha dit...

Els ninyatos del lugar ja foten ràbia i els mataries a collejas, però els guiris són insofribles.

Cal buscar el sector tirant a universitari, amb nenes ja sense grans i de molt bon veure. Tan de bo tot el turisme fos així...