dimarts, de juny 12, 2007

Crònica d’una boda – Part 1 “Camí a l’església”


Per fi s’ha acabat la setmana d’estrès. Pràctiques, dentista, feina i la boda de ma germana van fer de la setmana passada una passada de setmana. La feina per variar es va acumular el divendres a última hora, lluny d’estar tot preparat jo ho tenia tot per fer, la pràctica, netejar la casa (la família venia a sopar i dormir), preparar la música per dissabte, rentar el cotxe, etc. vaja un caos que es va resoldre de la millor manera posible, vaig entregar la pràctica sense acabar, vam sopar a les 00h de la nit!, la música dissabte el matí i el cotxe, je je, el cotxe... sense rentar. En fi un caos.

El dissabte tot i semblar que la situació estava controlada no era així simplement perquè es feia un quart d’hora tard per fer-nos les fotos de rigor i el meu pantaló va decidir obrir-se i airejar les meves parts nobles. Sort que la Iaia és una màquina, riu tu dels xinos, tricotores i overlockistes...’tan sólo una llamada’ va fer falta perquè estigues preparat el fil i l’agulla, com Fernandito Alonso entrant a boxes vaig entrar a casa, igual...arribar a casa fora pantalón i llestos...en tres minuts m’estava fent les fotos oficials...això si la meva familia política no sé que van pensar, però no hi havia marxa cap enrera...je je.

Un dels moments més...no sé com definir-ho, rotllo ‘ajuntamiento’, va ser quan la meitat del carrer estaven esperant la sortida de ma germana...espectacular...jo ho hagués passat molt malament totes les marus allà mirant, quina vergonya... però ja se sap la família sempre em causat sensació a Sant Valentí, penseu que ens vam presentar en societat al barri, ara farà 16 anys més o menys, fent venir els bombers a casa perquè ningú havia agafat claus de casa, benvinguts. Per tant som gent amb carisma a més a més si portes deu persones a la perruqueria el mínim que poden fer les perruqueres és aplaudir.

Passat el moment ‘alfombra roja’ muntàvem al cotxe, un servidor de conductor, el capo de la família i la germana darrera. On time. Aire condicionat a tope i direcció al ‘sí vull’. Marcant el ritme el cotxe sense netejar, al volant ‘la mujer de rojo’ i el ‘rubio de los pecos’.

L’arribada a l’església no va ser estel•lar, a casa m’havien prohibit derrapar a l’entrada no ho entenc així es perdia espectacularitat, la fotògrafa no havíem baixat del cotxe que ja disparava. De fet havia dormit a casa per disparar des de bon matí. La veritat que jo estava preocupat, per curiositat li havia preguntat pel camí a la núvia quan duraria la misa i hem va dir que una hora!!! Quasi tenim un accident.

Per sort la missa va ser molt amena, inclús vaig parlar jo (una de les mil coses que havia de fer a la boda), per suposat també van parlar els dos ‘cures’, els nuvis i les guitarres i la flauta van sonar més d’una vegada. És el que té ser ‘Minyons escolta’. Com no es van repartir ‘hòsties’ tant al principi com el final, perquè al propietari de l’església no li va agradar gens que es llencessin pètals de rosa a la sortida, amb tota la raó del món ja que ell havia prohibit l’arròs¿? En fi va ser fulminant: "Ja procuraré jo que aquests de Tarragona no us torneu a casa aquí”, així que jo puc estar tranquil. Estava indignat l’home, tot i això, no ens va fotre la boda enlaire. Quines ganes de tocar...

Demà ja us explico el tema de la teca!!

6 comentaris:

Otger Cataló ha dit...

jejeje jo hagués derrapat, l'efecte sorpresa no hagués tingut preu ... hauria pagat diners per veure la cara de la teva mare després de l'entrada derrapant ... jejejeje

Anònim ha dit...

Molt bé! Ara respira o disfruta amb el bon record que ha deixat! Felicita a ta germana de part meva!

Una abraçada!

Anònim ha dit...

Novament felicitats a la Maica!

Puji ha dit...

Portaves el cotxe de nuvis i sense rentar? Mira que ets guarro tiu!

Gerard Agudo ha dit...

Aclariment el dels nuvis anava net que era el del sr. jesús je je

Anònim ha dit...

El cotxe que estava sense rentar era el nostre, el que havia de portar jo...
Vam arribar esplendits el germà de la Núvia i la "Cunyà" en un 206 ple de fang i cagades d'ocell... Espectacular!
Clar, com que ell anava al cotxe nupcial ben net i decorat... no va pensar que el seu també s'havia de rentar, quina vergonya!
Sort que estava tan brut que ningú sabia qui hi anava dins!