Cap de setmana a Londres i vacances

El passat cap de setmana l’Edu, l’Eli, l’Eva i un servidor ens vam desplaçar a la capital inglesa per visitar a la Condesa.

Ja feia ven bé 10 anys de la meva única visita a Londres i la sensación que en tenia era que m’havia agradat, independentment que el viatge fos el de final de curs. Us puc confirmar que la sensació és manté. La jornada que ens va preparar la condesa va ser maratoniana però necessaria per sentir Londres en tots els seus estats. Sol, pluja, cookies espectaculars, unes pintes, Picadilly, Trafalgar Square, el bluf del canvi de guàrdia, etc. Tot això i més va tenir el seu moment. La pallisa va ser escandalosa però va valdre la pena, ara toca tornar-hi amb més calma i segurament amb una visita a Stamford Bridge o FlyEmirates Stadium, més Pubs,...en fi merci a la Condesa pel cap de setmana i al Manel per la seva visita per sopar.





Ha estat un bon inici de vacances i serà millor quan avui comencin oficialment(per mi) les santes amb les Havaneres i el rom cremat. Glòria a les Santes.

Els xinesos

El meu únic problema amb el món asiàtic és redueix a les seves pelis de por, perquè fan molta por, però molta…només imaginar-me la noia aquella amb el cabell greixós sortint de la Tv en la peli de ring, o què em dieu de l’asiàtica d’Anatomia de Grey que l’altre dia va aparèixer sense celles!!!! Terrible!!! Sembla en Baldemor de Harry Potter.

En fi tot això us ho explico per demostrar que la meva relació amb els asiàtics és bona, menjo xino, menjo sushi, compro sabates, jugo als xinos,etc… vaja, un que té debilitats asiàtiques.

Però últimament estic acollonit per una sèrie de fets que poden canviar la vida a la terra tal com la coneixem avui si els xinesos es posen les piles. Per començar recordem que els xinesos són molts milions i milions de persones i això els dona una força suprema. Entre altres coses tenen el poder de poder canviar la trajectòria de la terra, us preguntareu com, doncs molt senzill, saltant tots a la vegada!!!! Això faria que la terra varies la seva volta al sol, canvi climàtica, bla bla bla…Tot i que això ja s’ha intentat fer a nivell mundial i no ha funcionat, els xinesos són molt disciplinats no com nosaltres i serien capaços. De totes maneres hi ha hagut gent que s’ha atrevit a desmontar la teoria.

Però aquí no s’acaba tot, penseu si un dia decidien banyar-se tots a l’hora adeu a Venècia!!!! O simplement que celebressin Sant Joan, vinga a cremar, adéu a la capa d’Ozó en dos dies. En fi que sort que són bones persones i algun dels seus habitants encara estant vivint apartats de la civilització i molt més feliços perquè sinó…!!!

De totes maneres tot això seria suportable per la humanitat, tant les inundacions (consultar Waterworld) , com el multisalto, però la última notícia que he llegit seria inaguantable, quedar-nos sense Internet!!!Ahhhhh!!!! Com seria possible? Doncs si els 162 milions de xinos que tenen Internet fessin click a la vegada segur que això peta, però de veritat …

Vaja que he fet un post molt patillero però si més no informador, això si només espero que els xinesos es mantinguin tranquils i sobre tot quiets.

Widgets

Després de tant remenar i remenar per Internet barallant-me i gaudint a la vegada amb el Web 2.0 (quan ja es parla de Web 3.0), els CSS, els widgets, els plugins, blogs, facebook i una infinitat de coses més m’he decidit a penjar-ne dos al blog (al qual pot ser li queda poc de vida si decideixo canviar-me de residència blogaire, no física).

Els dos afortunats són dos widgets que em porten de corcoll des de fa ja un tempos perquè em tenen bastant enganxat, el LastFm i el Flickr, música i imatges respectivament. En un i podeu trobar les cançons que vaig escoltant al llarg de la setmana i artistes similars als que escolto(és la gràcia de d'aquesta ràdio on-line tu suggereixes i ell ofereix a vegades amb més o menys criteri) i en l’altre les fotos que vaig penjant.

En fi, si us bé de gust i podeu entrar sereu benvinguts!!!

Ja cansa

Les dades d’un nou estudi sobre l’Estatut de Catalunya m’han fet agafar ganes de nou d’aixecar un mur des de la Vall d’Aran fins al Montsià, però a diferència d’altres vegades a l’altre costat del mur també i engegaria els nostres ‘representants’.

L’estudi revela que més d’un centenar d’articles de l’Estatut de Catalunya recorreguts pel PP davant del Tribunal Constitucional també estan presents en els altres estatuts de la resta de l’estat. Realmente em sembla una broma de mal gust i més quan fa un mes Rajoy deia, en una entrevista a la Vanguardia (clar que suposo que les declaracions en una entrevista a la Razón no serien les mateixes), que el tema de l’Estatut era aigua passada. Quina barra ha tardat poc en recórrer al tema de nou quan el Gobern ha aconseguit realitzar detencions de mèrit d’etarres. El problema és que l’amic Rajoy busca desesperadament complicitats a Catalunya (suposo que dels votants de CiU) de cara a les generals, quin valor, després de tota la merda que ens ha tirat a sobre bé i guinya l’ullet, la veritat és que em fa por que algú a sobre li posarà bona cara!

I perquè ens encenem tant quan algú ens ataca (si més no jo) doncs perquè veig que els postres estimats ‘representants’ no fan res, miren, calles i giren el cap. On estan les queixes al govern per la falta de paraula de Zapatero (semblant a les promeses de Calderón sobre Cesc i Kakà), on està el Prat, on està rodalies, etc. Tots amb el cap sota l’ala i amb por per perdre la cadira. Quins caradures que em tornin els calés…vaja el meu vot.

Fets i gent del ATM (1) - Els Cagadubtes

He decidit aprofitar els meus trajectes en transport públic a/per Barcelona per escriure una sèrie de relats per descriure personatges i fets curiosos que conviuen amb mi durant aquests desplaçaments. Avui comencem per ‘Els cagadubtes’, que realment són els que m’han portat a fer aquesta sèrie de relats:

Segurament quan l’Eli llegeixi aquest post pensarà que sóc un flipat, però la meva història té una demostració empírica i un testimoni, la Laia.

Des de fa ja unes setmanes hi ha una parella que agafa cada dia el bus per venir a Barcelona a primera hora del matí. Fins aquí no hi hauria res de curiós si no fos pel fet que aquesta parella quan pugen al bus s’asseuen de primeres a la quarta o cinquena fila per immediatament després d’unes deliberacions entre ells i mirades darrera s’acaben asseient als seients del final del primer tros d’autobús (ja que és un autobús doble).

Pensareu que sóc tiquismiquis (com en Puji) però aquest fet s’ha repetit, no una vegada, sinó quatre o cinc que jo hagi vist en dos setmanes. Realment aquesta història sense sentit em té intrigat (amb algo m’haig de distreure), què els passa pel cap perquè cada dia canviïn de seient, perquè no ho escollen abans, perquè segueixen donant oportunitats a uns seients que no els convenç, són amnèsics rotllo memento o prefereixen estar al darrera com la fila ‘dels mancos’ al cine i així fer ‘tocamientos’. La veritat és que no ho sé.

El primer dia que vaig explicar la història l’Eli (amiga i companya de bus) es va riure de mi, cosa altrament molt habitual, però si avui hagués estat allà com jo i la Laia (amiga i companya de bus 2.0) ho entendria i ara pensaria definitivament que

Aquest fet em genera preguntes, estic tant avorrit al bus com per estar pendent de tonteries com aquesta? Sóc jo el freak o ells?

PD: Post dedicat al la Laia i l'Eli.

El perill de convertir-se en habitual

L’altre dia el presentador de les notícies de Cuatro comentava, fent referència a l’últim atemptat comès a Irak, que tot i la cruesa de les imatges s’havien de mostrar ja que sinó corria el perill de convertir les morts d’Irak en un fet habitual i ‘sense importància’, vaja en una rutina com qui va comprar el pa o qui va al gimnàs. El fet era justificar les imatges però en el fons és veritat, les coses dolentes que passen amb freqüència s’acaben convertint en habituals i per tant la gent se n’oblida, però això no fa que desapareguin.

Amb la violència de gènere malauradament sembla que anem pel mateix camí, estic fart de veure notícies de l’estil dona assassinada pel seu marit davant dels seus fills, mata la dona i es fot un tret, etc. Si això li sumem la frivolitat amb que els famosos de segona línia han tractat el tema per cobrar una milionada en els programes del cor, com si això fos com qui passa un refredat, ens trobem davant d’una situació preocupant.

Són moltes les campanyes realitzades per l’estat, governs autonòmics i ajuntaments per intentar evitar uns fets que no s’arreglen amb campanyes publicitàries, sinó amb prevenció. Però no parlem d’un treball de 1 any, parlem d’un treball diari a les escoles, centres educadors, etc. un treball continu i perseverant any rera any, que fomenti el respecte pels altres ja sigui home o dona i buscar la igualtat real entre sexes, no la igualtat de tonteries com senyals de trànsit amb ninots amb faldilles. Perquè és l’educació que han rebut aquestes persones i l’entorn en què han conviscut les que defineixen el caràcter d’un individu, i si a tu a casa t’inculquen la les dones a la cuina, els homes al sofà i ja està, si no hi ha ningú que et digui el contrari t’ho creuràs i actuaràs igual.

Per tant des d’aquí demano a les institucions corresponents fer més insistència en la prevenció que no pas en campanyes publicitàries, perquè estic segur que el maltractador ni les veu i els altres ja sabem que això no va així.

Interquè? Internet.

El món d’Internet permet moltes coses, moltes bones i moltes de dolentes, però el què no es pot negar és d’aquestes hi ha una part important que són sorprenents.

Per mostra el blog d’una dona de 95 anys de Muxia. Em sembla simplement impressionant que una persona de la seva edat demostri curiositat per un tema com el d’Internet. Clar que la meva estimada iaia té un domini del tetris amb la GameBoy que més d’un ja voldria, mentre escolta la ràdio pels walkmans. Fets com aquests, una mare que no ha tocat mai un pc i es connecta amb el Skype per parlar amb el seu fill a l’altra banda de món o uns avis de Jaén que veuen el seu nét nascut a Figueres mitjançant una webcam són fets que eleven la tecnologia als més alt dels altars.

El món tecnològicamet canvia cada segon, això no és cap novetat. Però el què fa que canviï són persones com tu o com jo, o com aquesta dona que als seus 95 anys volia saber què era això d’Internet. Mentre hi ha persones interessades en la innovació, en descobrir coses noves, en evolucionar al cap i a la fi, el món tira endavant. Ara només hem d’aconseguir que tothom hi tingui accés.

Podria quedar-me a casa

Cotxe bomba a Londres, Glasgow, Yemen, etc. són les últimes notícies que ens arriben de diferents parts del món que fan alterar les vacances de més d’un. Però la veritat, perquè haig de canviar els meus plans? No em dona la gana, perquè haig de deixar d’anar a Londres d’aquí tres setmanes, per una amenaça de bomba? Si fos així no sortiríem mai de casa i més en un país com aquest on l’amenaça d’ETA està sempre present.

Però perquè m’haig de preocupar d’amenaces terroristes quan, si ho penses bé et pot passar qualsevol cosa en qualsevol lloc, un accident de trànsit, un atac de cor, i no ho dic en el sentit poruc o de pànic… ho dic en el sentit que no té sentit quedar-se pensant en tots els ‘perills’ que hi ha allà fora, perquè el què hagi de passar, passarà estiguis dins o fora de casa, lluny o prop, és igual.

Així que ha gaudir que són dos dies, viatgeu, aneu a passejar, a la platja, amb bici, el que us vingui de gust perquè la satisfacció és molt més gran que no pas la de lamentar-se a casa de lo malament que està el món.