dijous, de març 27, 2008

Listín


"A quienes quieren la exclusividad de lo diferente para forjar privilegios, yo les atizaría con la guía de teléfonos"

Ens espera una legislatura dura, dura, dura.

8 comentaris:

Charlie ha dit...

...i CIU el farà president a canvi d'una poltrona.
Però d'aquí quatre anys ningú se'n recordarà.

Gerard Agudo ha dit...

Charlie: Ja saps tenim un front català que no ens el mereixem...uns fan president a en Jose i els altres (ciu) com que volen també tocar cuixa s'apunten al que faci falta oblidant que estan fent el mateix que els republicans.

Charlie ha dit...

No em sembla comparable des de cap punt de vista, però bé, va, sí, tenim un front català que no ens el mereixem. :P

Otger Cataló ha dit...

no estic d'acord amb vosaltres, no és el mateix un president de la Generalitat que un president d'un congrés que és una figura sense cap mena de poder real. Si amb això és pot aconseguir que publiquin balances fiscals i que es compleixi les dates fixades al'Estatut .. doncs visca Bono !!!

Crec que no hi ha color.

Gerard Agudo ha dit...

Edu: el problema és que com sempre direm que si i després ens diran que no.O fa falta recordar " Apoyaré ..."

Puji ha dit...

Edu, el president del Congrés és simbòlics, però els símbols són representació de la realitat. Chacoooooooón! On ets ara? Que ja no critiques el Bono? O tens por de quedar-te sense ministeri?.

Si Duran "traga" amb això ja se'n pot anar a la merda.

Otger Cataló ha dit...

A veure no existeix cap mena de poder real català al congrés simplement pq el PSOE no ens necessita. Fent pinça amb vascos, IU i coalición canaria ja sumen, així que gràcies al bipartidisme i a els "catalans messells" no aconseguirem res.

Una altra cosa és que a canvi de cert suport puntual s'aconsegueixen que es fagin coses ja pactades com complir dates d'Estatut i el tema de les balances fiscals que comentava anteriorment.

Aquesta vegada no serà CIU si no propis catalans els que ens hem guanyat que ens mengem els mocs.

Dani R. ha dit...

Els del APM estan la mar de contents amb el Bono