dimarts, d’octubre 31, 2006

No m’agraden els preàmbuls

Perquè li diuen jornada de reflexió quan pel carrer segueixes veient els cartells de propaganda electoral o escoltes per la ràdio a les 0:45 les falques dels partits polítics ?

Quin sentit té fer una jornada de reflexió després de dos anys de campanya electoral? Com a mínim necessitaríem tres mesos sense sentir els polítics, que els tapessin la boca, que els prohibissin dir res, censurats a la tele, ràdios, diaris, Internet, a tot arreu per així poder-nos recuperar sense problemes.

Per mi la jornada de reflexió no serveix per res, forma part d’aquells preàmbuls que eliminaria del món on vivim, com l’escalfament abans d’un partit, la mitja part dels partits, els anuncis del cine, la nata de la copa Danone, la punta del Bollycao, la teòrica del cotxe, les instruccions dels aparells elèctrics, etc. només hi ha un preàmbul que val la pena, la punta del Colaget! Tot els altres preàmbuls fora, vull saber el resultat de les coses, vull passar a l’acció quan abans millor, els preparatius em posen nerviós, es fan eterns.

Pot ser per això vull que sigui demà y empapar-me de resultats electorals, veure els quesitos, les barres i els escons. Però sé que m’emportaré una decepció perquè apareixerà de nou un preàmbul, promet ser espectacular però excessivament llarg segur, les negociacions entre els partits per saber qui governarà el meu país.


PD: Trobaré a faltar en Francino.

2 comentaris:

Oriol ha dit...

Excel.lent descripció dels preambuls inútils. Com el sopar a fora amb la parenta abans del coet, o el toston del jefe abans de dir si pujaran o no els sous, o l'avantmatx abans del partidet de dissabte.

Puji ha dit...

La punta del colaget! Qué cabrón, ja, ja! Boníssim!