Tot i que el dia no va acompanyar, degut al diluvi universal que va caure per la zona. Com va dir l’Edu una tempesta altrament dita ‘pluges localment fortes’, però aquesta va ser més llarga del normal perquè va aguantar fins que no vam acabar de dinar. Això si les vistes que hi havia ahir al Montseny eren preciosses. Para ‘muestra un botón’ que dirien:
I ja se sap després d’una costellada, all i oli, pa torrat, un crep de postre i un cigaló de Bailey’s que millor que una ‘siesta extrema’. Al fer el primer torn de dinars de costellada, o sigui la una, vam arribar a casa sobre les quatre, hora ideal per a la migdiada i si a sobre mires per la finestra i veus com plou el plaer és total. La migdiada va ser espectacular d’aquelles que et obres els ulls però no et pots moure perquè tens els músculs encarcarats. La llàstima que després vaig haver de fer neteja d’armari.
Així que ahir vam aconseguir convertir un dimarts en un diumenge, llàstima que faltava un carrusel per rematar la feina. Sort del Liverpool-Chelsea.
PD: Per cert la ‘siesta extrema’ de dos hores provoca que després quan marxes a dormir no hi ha qui cluqui ull.
Entrades
7 comentaris:
Jo estava a St. Pere de Vilamajor, al costat de Llinars del Vallès, fent la cursa " la trencacames" i vaig acabar moll, enfangat i refredat, però més content que un pèssol.
I vas acabar nano? Molt de mèrit perquè la que va caure va ser espectacular suposo que era cursa de K2 no?
migdiada de dues hores!!!enveja insana que et tinc!!!!
Que consti que no sóc habitual de les migdiades però ahir el dia ho permetia i la meva hiperactivitat havia estat saciada amb 3 dies d'actes socials intensos ja ja ja
Hola! un bloc realment interessant.Tornaré a visitar-te.
Ens veiem ;0)
Robert
Benvingut Robert!!
Qué ben parit és el Montseny, hòstia! I que ben parides són les migdiades!
Publica un comentari a l'entrada