dimarts, de maig 08, 2007

Tomatitos

Estrany fenomen el que te lloc en els meus peus les últimes dos setmanes. Haig de dir que al llarga de la meva vida els meus peus han superat èpoques molt dures. Un exemple és aquella vegada que per primer cop vaig decidir agafar xancles per dutxar-me als vestidors del pavelló de l’escola, jo era petit d’edat i gros de forma i els consells de ma mare eren savis i ella deia que així evitaria els temibles fongs (uns malignos equiparables als polls), així que li vaig fer cas. Dos dies després patia la reconeguda infecció ‘peus d’atleta’. En altres ocasions han estat les ferides, lesions, callos, etc. els que han intentat enfonsar els meus peus en una profunda crisis i depressió, però tot això tenia solució. Inclús junts hem superat els comentaris de l’Eva: “Quins peus més lletjos que tens”. Però no hi ha hagut res que ens hagi fet tant mal i sense una solució aparent avui en dia com són els ‘tomatitos’.

Tomatitos: “Dicese así de los agujeros que se producen en el calcetín de manera espontánea con o sin causa aparente. Siempre tienden a aparecer sin previo aviso cuando un/a individuo/a tiene que mostrar sus pies en público.”

Efectivament els ‘tomatitos’ són ‘malignos’ o en italià ‘malignos’ com diria Paquita de Mónaco, són capaços de fer caure l’economia mundial destrossant la imatge del president del BM, Paul Wolfowitz . Són indestructibles i sempre estan allà quan menys els esperes o necessites. Pensareu que sóc un porc i que no em tallo les ungles. Jo també ho pensava al principi però res més lluny de la realitat, porto les ungles tallades al -7 i arrodonides, evitant aquelles pues malèfiques que poden provocar desgràcies en qualsevol mitjó de fil noruec i ja no et dic en un mitjó d’executiu (enriute de les carreres de les mitges). Fins i tots han aparegut en els mitjons esportius, resistents a tot, però està vist que menys als ‘tomatitos’.

Estic desesperat, ho he provat tot, inclús no posar-me mitjons, però tot és inútil, al dia següent apareixen en el calaix un alter parell de mitjons amb la vida destrossada pels ‘tomatitos’, i els meus peus destrossats anímicament.

6 comentaris:

Candela ha dit...

Ei vigila amb els tomatitos diuen que són superperillosos i contagiosos...

Puji ha dit...

Tot forma part de la pel·lícula de la teva vida "El show de Moha". T'ho fan per putejar-te, a veure com reacciones.

Anònim ha dit...

m'has pillat!
la productora em pagava per fer-ho, però ara ja m'has arruinat el negoci!!!
li hauré de foradar les samarretes de futbol!!!

Otger Cataló ha dit...

jua jua ets un freaki geri ...

Anònim ha dit...

jajajajajajaj que boooo !!!!! jo també pateixo aquest mal jajajajajajajajaj No hi ha res a fer, això ho fan espressament les cases de mitjons, no hi posen tant fil a la part de dalt del mitjo.... jajajajajajaja

Oriol ha dit...

a grans problemes grans solucions. Explota-ho, pintat les ungles amb cares, posat'hi brillantina, tatuatges o fotografies de tamany carnet.
Bon finde!!