El perill de convertir-se en habitual

L’altre dia el presentador de les notícies de Cuatro comentava, fent referència a l’últim atemptat comès a Irak, que tot i la cruesa de les imatges s’havien de mostrar ja que sinó corria el perill de convertir les morts d’Irak en un fet habitual i ‘sense importància’, vaja en una rutina com qui va comprar el pa o qui va al gimnàs. El fet era justificar les imatges però en el fons és veritat, les coses dolentes que passen amb freqüència s’acaben convertint en habituals i per tant la gent se n’oblida, però això no fa que desapareguin.

Amb la violència de gènere malauradament sembla que anem pel mateix camí, estic fart de veure notícies de l’estil dona assassinada pel seu marit davant dels seus fills, mata la dona i es fot un tret, etc. Si això li sumem la frivolitat amb que els famosos de segona línia han tractat el tema per cobrar una milionada en els programes del cor, com si això fos com qui passa un refredat, ens trobem davant d’una situació preocupant.

Són moltes les campanyes realitzades per l’estat, governs autonòmics i ajuntaments per intentar evitar uns fets que no s’arreglen amb campanyes publicitàries, sinó amb prevenció. Però no parlem d’un treball de 1 any, parlem d’un treball diari a les escoles, centres educadors, etc. un treball continu i perseverant any rera any, que fomenti el respecte pels altres ja sigui home o dona i buscar la igualtat real entre sexes, no la igualtat de tonteries com senyals de trànsit amb ninots amb faldilles. Perquè és l’educació que han rebut aquestes persones i l’entorn en què han conviscut les que defineixen el caràcter d’un individu, i si a tu a casa t’inculquen la les dones a la cuina, els homes al sofà i ja està, si no hi ha ningú que et digui el contrari t’ho creuràs i actuaràs igual.

Per tant des d’aquí demano a les institucions corresponents fer més insistència en la prevenció que no pas en campanyes publicitàries, perquè estic segur que el maltractador ni les veu i els altres ja sabem que això no va així.