Defecte de les persones aquest de desitjar sempre el què no és té. La inconformitat és bona en molts aspectes, per superació, per treball, etc. Però són moltes les vegades que aquests desitjos d’aconseguir el què no tenim ens provoquen una ceguera que evita que gaudim de les coses que tenim, que ens envolten, que gaudim, i segurament són igual o millors que les que no tenim, però precisament el fet de no tenir-les és el què les fa desitjables.
Per sort o per desgràcia les persones som així i sempre desitjarem més el què no tenim que gaudirem més el que tenim. Ja és diu que les coses es troben a faltar quan les deixes de tenir.
PD: Post dedicat a tota aquella gent que després d’unes bones vacances sempre desitjen les vacances dels altres.
divendres, d’agost 31, 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
jajajajaja Molt bo el post si senyor tot i que el final m'ha sorprès a positiu... jo estava pensant amb una tele de plasma que tinc al cap... jajajajaja
Tan real como la vida misma...
@farlopa: les teles de plasma que es divideixen en dos són genials...avui podrem veure csi i el bàsquet ja ja ja ja
@laia: oi tant laia!!
pensava que era un "trabalenguas". Ara ja no sé el que tinc, el que no tinc, ni sé si he fet vacances....
@ori: llegeix el teu bloc i veuras com has fet vacances encara que et semblin llunyanes je je je
Actualitza, actualitza, actualitzacióoooo ....
weno nose si estic gaire d'acord en el punt q dius q per naturalesa sempre anteposem el desig del q no tenim al gaudir. No creus q es un aprenentatge? i com a tal es pot arribar a donar la volta a l truita? jo crec q si i crec q tot son circumstancies i situacions i callo pq començo a sembla una psicologa d dbó i aixo fa por. :P
@edu: ja he actualitzat!!!
@déjà vie:segurament a la llarga aprenem, però pel camí quantes coses deixem abandonades? En fi que espero no haver deixat gaire coses pel camí...i seguir aprenent. de moment estic molt content de les meves vacances!!!
Publica un comentari a l'entrada