diumenge, de setembre 21, 2008

Pasean y vean las rarezas del mundo…


Suposo que tots us podeu imaginar aquella escena on un cridaner presentador pujat sobre una tarima convida als visitants a entrar a una de les atracccions més curioses del món, on en un mateix recinte s’ajunten la dona barbuda, el follet del bosc, el pan que habla i altres rareses d’aquest món. Doncs si us podeu imaginar això afegiu una nova raresa: el català bona persona.

Tot això bé perquè aquest cap de setmana he estat a Sevilla, i com a tot arreu hi ha de tot i no es pot generalitzar, però no em deixa de sorprendre un comentari que vaig sentir en una terrasseta d’un bar. Dos persones parlaven entre elles sobre el català i altres coses relacionades amb la nostra terra, fins aquí res destacable de comentaris sobre l’idioma i bla bla bla però el titular el va posar un dels contertulians a afirmar una cosa que es veu que resulta sorprenent: “ Yo tengo una sobrina que es catalana, y es buena persona”. Pam.

Segurament es tracta d’una minoria (o això espero) però el sol fet que algú pensi així em preocupa pensar en la manipulació de la informació que hi ha que fa que la resta d’Espanya tingui aquest pensament.

I insisteixo m’agrada pensar que és una minoria però no és l’únic comentari que vam haver de sentir sobre ‘la mala gent catalana’.

PD: Per altra banda, Sevilla és molt xula i per sort hi ha més bona gent.

dimecres, de setembre 17, 2008

A la caça i captura del cotxe


Em sembla molt bé potenciar l’ús del transport no contaminant com la bicicleta o que es facin carrers peatonals, que es suprimeixin llocs d’aparcament per voreres més amples o que els peatges siguin més barats si comparteixes transport (fent un incis en això, els busos pagarem menys ara?).

Però senyors alcaldes, ja no només el de Barcelona, perquè no acompanyem la caça i captura del cotxe amb una política de transports públic adient, amb més freqüència de pas en alguns casos, arribant a més llocs o simplement assegurant-ne un bon funcionament simplement. Però el què ja em sembla més fotut és que un bitllet de l’autobús de Mataró em costi més de 1’20euros o que anar amb autobús a Barna em costi 2,70euros.

Si ser sostenible costa més diners que no ser-ho la gent no és tonta i menys en temps de crisis. Si us plau facilitem les coses. Sostenible si, tonto no.

PD: Per cert i amb els cotxes que ja hi han ara què en fem.


dijous, de setembre 11, 2008

Dret a decidir


Perquè ens deixin decidir el nostre futur d’una vegada, perquè els nostres veïns són com el ‘Perro de l’hortelano, que ni come ni deja comer’, perquè parlar dos idiomes no és un problema sinó una virtud, perquè volem infrastructures que ens facin anar endavant i no cap enrera, perquè ens deixin de senyalar amb el dit com els culpables de tots els mals, perquè ja tenim prou amb els nostres representants polítics per a sobre aguantar-ne uns altres,perquè qüestionen tot el què fem només per ser nosaltres.
Per tot això i més volem el dret a decidir.