Trist comiat

El 2006 malauradament s’acomiada amb un nou atemptat i el què és més trist amb 2 morts més. Feia tres anys que ETA no matava, però això només és una dada insignificant, perquè quantes vides de persones ha matat ETA sense necessitat de disparar, quanta gent ha hagut de canviar la seva vida per amenaces, això també és matar.

L’atemptat del passat dia 30 ens deixa molt tocats a tots, sobre tot, aquells que creiem en el diàleg com a solució al conflicte Basc (nom del qual no estic d’acord perquè afecta a tot l’Estat). Els que havíem posat fe cega en un nou procés per la Pau, no de Pau, creient que aquesta vegada podria ser la definitiva, l’inici d’un camí llarg, dur i difícil, però les runes del pàrquing de la T4 ha bloquejat el camí. Realment estic entre decebut (també us haig de dir que sóc excessivament optimista sempre) i rabiós, sobre tot perquè aquesta bomba dóna més força (i amb raó) que mai a TOTES les parts que durant tot aquest temps s’han dedicat a posar pals a les rodes del procés.


De declaracions n’hi ha de tot tipus, però em quedo amb dues: per una banda els de Batasuna, que sembla mentida i en un acte de cinisme total, diuen que per ells no es tracta d’un trencament de l’alto el foc, sembla ser que tones de runes i dos morts no és suficient. Batasuna ha perdut una oportunitat única per desmarcar-se d’ETA (després de dir que no s’esperaven l’acció) i condemnar l’atemptat i fer un pas cap a una (ara) llunyana legalització. I per l’altra banda el senyor Ridao (ERC) té el valor de dir que ha fet més ETA que el Govern Central en aquest procés. Senyor Ridao, deixar de matar no és un pas endavant era una condició necessària.

En definitiva una manera decebedora i trista d’abandonar el 2006.

PD: El post va tard però necessitava escriure alguna cosa sobre el tema.

Bones Festes!

Encara que sigui l'últim de la blogosfera i molts no veureu aquest missatge fins que torneu a les vostres feines (on tant disfruteu) us desitjo molt bones festes a tothom.

Disfruteu-les al màxim sigueu nadalencs o no, ja que tan si ets nadalenc o no, a qui no li ve de gust de tant en tant ( sense forçar això si) un sopar en familia, aquella sobre taula amb una mica més de vi i de cava, etc. i sincerament a mi com en puji també aquestes festes em toquen una mica.

Això bones festes a tots!

Meme123

Bàsicament no llegeixo massa (llibres), últimament tot el què llegeixo són blogs, diaris, espais de novetats tecnològiques (que em tornen boig) i poca cosa més (uoc). Així que el meu meme no té molt d'interès però allà va. Això degut al meu trasllat de material de la meva habitació propietat dels meus pares a la meva habitació propietat meva he estat llegint comics de Charlie Brown però no arriben a les 100 pàgines je je

Així que el llibre que tinc més a prop és: Aprendiendo Active Server Pages 3.0 en 21 días de Prentice Hall, Scott Mitchell i James Atkinson.

Pàgina 123, cinquena línia del llibre diu així: "Una forma de hacerlo es pasar argumentos dentro de una matriz"

Ja us he dit que no seria divertit.

Hi ha algú que no tingui el Meme per pasar-li. Provo amb en Manel ?

Cagatió

Abans de presentar el meme123 que m’ha passat l’Edu us volia ensenyar el meu cagatió particular que tinc a la feina, per ambientar més que res.

La culpa la té l’Ori que ens va mostrar el seu cagatió espitós i pilluli.

Per cert que el cactus també el tinc decorat, però en fi no vull treure protagonisme al protagonista.

Mans enlaire

El preu del transport públic s'apujarà més que l'IPC.

Les meves vacances

Fa uns mesos em fregava les mans ja que per primera vegada disposaria d’unes vacances llargues (15 dies a finals de novembre i principis de desembre) fora de les habituals del més d’agost. Els astres havien volgut que la meva combinació de dies lliures, ponts i dies de festa acumulats fos més que maca.

Pel cap em passaven imatges diferents destins com ara Argentina, lloc on tinc moltes ganes d’anar, però si no era possible (com ha estat el cas, $$$$) la qüestió era marxar del país i a ser possible ‘cruzar el charco’.

Així que amb l’Eva vam mirar destins com Cuba, Rivera Maya, etc. alguna cosa que no seria el nostre primer destí en escollir unes vacances però molt útil per desconnectar i fer el gos, que ja ens convenia després d’un estiu de treballs forçosos i poques vacances reals. Però com tot en aquesta vida l’economia i l’escala de fusta del nostre pis van fer desaparèixer les nostres il·lusions de viatge (tot i que viatges Ecuador tenia una promoció 2x1 que va posar difícil la decisió).

Per això i com explicava l’Oriol en un dels seus post ‘coses a fer quan hi ha pont llarg’, vaig convertir els meus 15 dies de vacances espectaculars a qualsevol platja de Sud Amèrica en una llista interminable de coses a fer. La llista incloïa hits com: pintar la casa, anar a Ikea, actualitzar txungais.com, el blog, llegir els blogs, posar-me al dia de la Uoc, formatejar el PC, etc. Però com tota llista té un inici i un final molt diferents i això t’agobia perquè veus que no fas el què t’havies proposat i aleshores t’emprenyes amb tu mateix...i entres en un bucle de mala llet. Això si una de les coses que estic més orgullós d’aquests dies i no sortia a la llista és que he après a fer caldo.

Aquestes han estat les meves vacances tant desitjades.

Ikea, un lloc per viure

Ahir tocava la típica excursió a Ikea per fer les típiques compres que després no et caben al teu 206. Això si res d’aglomeracions ni mandangues l’hora màgica a les 20:30. Aquesta hora et permet anar molt més tranquil i sense que si caus a terra la marabunta et trepitgi, i de pas dedicar amb més tranquil·litat una atenció especial als mobles que t’interessen.

Aquesta tranquil·litat em va portar adonar-me d’una cosa i escriure aquest POST-Tonto d’avui. Els Suecs pensen en tots els detalls, em vaig fixar que els llibres que hi ha als mobles com a mostra, de broma, digueu-ho com volgueu també són Suecs!!!! la qual cosa em, va deixar una mica flipat i aleshores ho vaig veure clar tot és suec al Ikea. Estic segur que els venedors quan arriben al vestuari es treuen aquesta disfressa d’espanyols i comencen a sortir suecs (que al final de la jornada laboral van cap a Lloret que es on viuen no? ). El menjar també és suec. Els dissenyadors són suecs. Les explicacions algunes vegades semblen sueques. La clau Allen segur que la va inventar un suec.

En fi només us volia dir com em va impactar el fet quest dels llibres.