Sorpreses del TMB

Sincerament era dels que pensava per experiències pròpies que la gent de taquilles del metro estaven fets de la mateixa pasta que els taxistes, caixeres de súper o altres molts ‘professionals’ que has de parlar amb ells amb una bossa de plàstic per evitar que et ‘vomitin’ a sobre.

Però haig de confessar que l’altre dia vaig veure la llum, vaig veure que darrera d’aquell vidre hi ha una persona ‘humana’ tota ella, amb cor i sentiments, amb una actitud positiva vers als altres. Vaja una història per explicar a Cuarto Milenio, ja ho veig, “la mujer que sonrió al entregar una t-10”...

El fet és aquest: Jo necessitava una T-10 nova per poder agafar el fantàstic bus del Casas i m’esperava un gest amb el cap (que vol dir què collons vols que estic llegint el 20minutos), però la meva sorpresa va ser quan després de un ‘Hola bona tarda’ i jo demanar ‘Una T-10 de ...’ i abans de dir 3 zones ella em diu ‘de quantes zones...sé que no és d’una però no sé quina és’.La veritat vaig flipar, primer amb el ‘Hola bona tarda’ i segon que la dona s’enrecordés de mi quan tampoc compro tantes t-10 allà perquè no tenen màquina, no sé, em va sorprendre i a més a més que fos educada i simpàtica.

En fi, faig una crida per salvar les excepcions d’aquests col.lectius amargats i que comuniqueu hora i lloc quan us trobeu una caixera simpàtica, un taxista educat, un busero sense cara de mala llet o una dependenta del Zara amb bon humor.

Sóc un pureta

Si hi ha dos frases que el meu germà (19 anys, pantalons al cul, gorra ronyosa i altres tópics juvenils) no ha parat de repetir aquest ja jubilat 2006 ha estat ‘Ets un pureta’ referint-se a mi i a l’Eva i ‘Que pasa negro’ com a salutació oficial amb el meu pare (o hauria de dir Daddy).

Haig de reconèixer que per mi el significat de pureta era totalment desconegut però crec que aquest dimecres vaig veure més clar el seu significat. Tot i que la UOC és considerada una Universitat la sensació de universitari que transmet no és la mateixa que quan anàvem hi anàvem físicament, aleshores puc dir com estudiant de la UOC que sóc universitari però no em sento com a tal i menys encara quan dimecres vaig posar el peu, de nou, a una universitat en ple rendiment, la Facultat de Física i Química. El motiu eren les proves de validació (una broma d’examen per demostrar que les pràctiques són teves).

Haig de dir que només posar el peu fora de la parada de metro de Palau Reial, ja vaig veure que no lligava amb l’ambient. Per començar venia de la feina, amb aquella indumentària que no és ni chicha ni limona, ni traje ni texans. Sobre aquets aspecte haig de reconèixer que no vaig a la moda, diré més crec que si em presento a Montjuic amb la gent més In del ‘Bread & Butter’ em deixarien entrar amb l’etiqueta de vintage que ara es porta molt. El problema està en que la gent de la uni (recordem que física i química tampoc ha de ser un prodigi de gent guay amb respecte pels físics i químics) va per sobre de la moda, li dóna varies voltes, van més enllà: una samarreta, a sobre una camisa, a sobre una altra samarreta, un jersei, una abric, una bufanda fins els peus, els pantalons a mig genoll de baixos que els porten, uns escalfadors (?¿), una cadena, tres piercings, dos tatoos i les bambes que portava l’Emilio Aragón a 3ENRAYA(que per cert tornen a fer). Aquesta gent gasta el seu armari en un dia. Jo per suposat amb els meus pantalons zara, un jersei correcte, una camisa i el meu abric del Cortefiel. A part podríem tractar el tema pentinat, missatges a mòbil que ningú entén, diàlegs encriptats (osti tu la lu amb el ra i la mimi allà fent uns caldos...). Com podreu entendre em vaig enfonsar abans de l’examen, sort que era fàcil. Això si vaig marxar d’allà a la moda, mitja camisa fora i l’altre per dins.

El fet és que a la feina vaig així vestit excepte avui divendres que s’ha adaptat sense una norma escrita explícitament com el famós dia de casual day. Porto la roba que no em comprava quan era un principiant veinteanyero, segons en Dudu fa tres anys que em compro roba de teenager i això m’ha fet guanyar-me el sobrenom d’American Pie. En fi crec que mai estaré a la moda. Sóc un pureta ja ho diu el meu germà.

PD1: Vaig anar de Rebaixes i em vaig comprar tota la roba de nova col.lecció. Jo no soy tonto.

PD2: El meu pare no fa Hip-Hop ni és Rapero però al meu germà Ali-G li va fer molt de mal.

Estic fart

Estic fart de ETA i del PP. Començo a pensar que ni un ni l’altre volen que el seu enemic desaparegui.

L’actitud del PP davant del procés de Pau em sembla delictiva, només pals a les rodes, només pedres en el camí, etc. Però que puc dir quan la meitat de votants (que no dels espanyols perquè no tots voten) creuen el mateix que ells. No al diàleg si a la força policial com a única via. Frases com les de Rajoy abans d’ahir al congrés són molt dures: “Si usted no cumple con ETA, hay bombas, y si no hay bombas, es porque ha cedido". Per tant quina és la solució del PP? Estar clar, fer fora al PSOE i tornar ells al poder. De nou s’està utilitzant el terrorisme com una manera per aconseguir el poder en les pròximes eleccions, quan hauria de ser un punt a tractar a part, independent i amb la col.laboració de tots. Però aquí Espanya sembla que no, a ETA ja li va bé un partit radical, així les seves macabres accions i al PP sembla que la presència d’ETA ja li vagi bé. Per altra banda espero que el PSOE es faci fort i amb l’ajut dels demés partits polítics siguin capaços de pendre decisions dures que no contentaran a tothom però que són necessàries.

La ideologia de ETA no s’acaba només amb detencions, tancaments de diaris, prohibicions de partits polítics, etc. Això l’únic que fa és radicalitzar molt més l’entorn de ETA, que per altra banda no seria d’extrenyar que tingués els mateixos problemes que la política Espanyola, una divisió interna que acabés amb dos estils molt diferents d’actuació, els partidaris de les bombes i els partidaris del diàleg i la treva. Quan dos ‘kales’ vagin a la presó dos mes sortiran de casa seva amb un còctel molotov. Seria hora que Batasuna decidís si vol fer política o seguir sent una colla de delinqüents que no són capaços de condemnar atemptats.

Referències:
- Apostes clares by Kanu

Les Rebaixes

Aquest és un post protesta. Protesto per les rebaixes, perdò la Far$a (aprofitant aquestes paraules que utilitza l’Òscar per anomenar el Barça) de les rebaixes.

Per començar comentar que cada vegada compro menys a les rebaixes pel fet que si m’espero a comprar les coses que m’agraden després no trobo la meva talla (tema que algun altre dia farem un post protesta). Concretament aquesta vegada havia vist un jaqueta d’aquestes d’abrigar. La veritat és que feia mes o mes i mig que estava controlada, i ja en varies ocasions vaig intentar comprar-la però sense fortuna en la talla, i al preguntar a les dependentes em comentaven que n’arribarien més. Efectivament així ha estat, han arribat més talles, però quina ha estat la meva sorpresa en veure que la jaqueta no estava rebaixada i si col·locada sota un fantàstic ( i nou) cartell de Nova Col·lecció. Quins collons!!!!

En aquest cas es tracta de noves col·leccions, però jo he arribat a veure sabates marcades com a rebaixades però amb el mateix preu que feia uns mesos, i així cada vegada més ‘trampetes’ pels consumidors. Amb això no vull dir que totes les botigues practiquin aquests actes traïdors, ni molt menys, però si que comença a ser massa habitual, si més no amb les coses que jo em vull comprar. Seré gafe? Hi ha un boicot del comerç contra mi? Serà que gasto una 46 (antigament una 48) i no em mereixo comprar roba o sabates? Serà que sóc imbècil i no sé trobar les veritables gangues de les rebaixes?

No ho sé però la qüestió és que m’he emprenyat i com que no fa fred no em compro la jaqueta, ja no m’agrada.

Afortunat

Avui per motius que ara no vénen al cas he anat a Barcelona amb el cotxe particular. Com molts sabeu aquesta acció té una sèrie d’efectes secundaris bastant importants. Un d’ells, la cua d’entrada a Barcelona atenuats perquè entrava a les 8, els altres els de sempre, motoristes a tomba oberta, venedors de kleenex, semàfors de 2 segons de duració, etc. A part venia sense saber si podria guardar el meu ‘Fantabulós’ cotxe al pàrquing de les columnes malignes, també anomenat pàrquing de l’empresa, sinó la broma val 12 euros en pàrquing concertat.

Així doncs esperant una bacant d’un comercial despistat o un cap de departament motorista per un dia, he aparcat el cotxe a zona blava per un període de 40min = 1’50 €, o sigui fins les 9:40, i he anat a treballar.

Despistat jo en les meves coses el temps ha anat passant i s’han fet les 12:20, hora en la que una ànima caritativa de Pimec, d’aquestes que fumen i fan el descanset de 5 minuts de piti fora de l’empresa, m’ha informat que el meu cotxe tenia una noteta en el parabrises. Una suor freda m’ha recorregut el cos pensant ja en quan de crèdit tenia la meva targeta i si seria possible poder fer front al ‘multazo’ de l’Hereu de Clos. Sense pensar-ho he fotut un bot de la meva cadira i he fet una carrera “alesprint” (em veu de Di) cap a l’escala en busca de la noteta. He sortit desesperat per la porta d’entrada com si aquells segons que esgarrapava al crono poguessin evitar la multa (que no era el cas).

Quasi bé desfondat he arribat al cotxe, he agafat la noteta amb tremolor a les mans i he pogut llegir:

“El seu vehicle ha ultrapassat el temps màxim que s’indica en el tiquet. Està estacionat il.legalment. Li agrairem que s’ajusti a l’horari a que li dóna dret el seu tiquet, perquè li evitarà la denúncia corresponent, bla , bla , bla ...”

Ja tranquil he anat a plorar una plaça al pàrquing de l’empresa i així evitar-me la morterada de 12 euros. Amb la cara de pena i patiment que he fet se m’ha concedit el desig. Ja puc respirar tranquil, si més no fins que sigui l’hora de treure el cotxe que està d’esquena a la rampa i poc espai per maniobrar.

Gràcies Hereu i als teus treballadors per treballar poc al carrer Viladomat.

Foto: De la web ZonaAzul (www.unav.es)

Pels Pèls

Com en Puji, jo també vaig aprofitar les festes i vaig anar al Teatre. A part les entrades en qüestió em van servir com a regal del Tió.

L’obra escollida va ser Pels Pèls. Una adaptació d’una obra americana crec, us podria endollar el rotllo de qui la va adaptar a la nostra llengua i coses d’aquestes però no ho faré. La respresentació és molt amena i divertida, les cares que veiem a l’escenari són totes conegudes la Beth, Enric Majó, l’immortal Àlex Casanovas, la veu i la persona d’Eduard Farelo...

L’argument és fàcil, un crim en una perruqueria deixarà a tots els clients i propietaris sense poder moure’s del lloc fins aclarir els fets per part del Mossos d’Esquadra o també anomenats Mossaures. La diferència amb altres obres és que el públic és l’encarregat d’ajudar als mossos a resoldre el cas amb la reconstrucció dels fets. El comissari serà l’encarregat de repartir joc entre el públic perquè aquest faci les preguntes i anotacions oportunes per solucionar el cas, inclús a la mitja part el comissari sortirà del escenari habitual per debatre amb l’espectador alguns dubtes sobre el crim.

El final, ja ho veureu si aneu. Però teniu clara una cosa el públic amb les seves intervencions marcarà sobre tot, la segona part de l’obra.

En definitiva una obra que val la pena si vols passar una bona estona al teatre. Una cosa si us puc dir la ‘originalitat’ de la seva execució i la naturalitat amb que es barregen el català, el castellà per part dels actors/actrius i alguns gags basats en les notícies actuals del nostre país.

Trist comiat

El 2006 malauradament s’acomiada amb un nou atemptat i el què és més trist amb 2 morts més. Feia tres anys que ETA no matava, però això només és una dada insignificant, perquè quantes vides de persones ha matat ETA sense necessitat de disparar, quanta gent ha hagut de canviar la seva vida per amenaces, això també és matar.

L’atemptat del passat dia 30 ens deixa molt tocats a tots, sobre tot, aquells que creiem en el diàleg com a solució al conflicte Basc (nom del qual no estic d’acord perquè afecta a tot l’Estat). Els que havíem posat fe cega en un nou procés per la Pau, no de Pau, creient que aquesta vegada podria ser la definitiva, l’inici d’un camí llarg, dur i difícil, però les runes del pàrquing de la T4 ha bloquejat el camí. Realment estic entre decebut (també us haig de dir que sóc excessivament optimista sempre) i rabiós, sobre tot perquè aquesta bomba dóna més força (i amb raó) que mai a TOTES les parts que durant tot aquest temps s’han dedicat a posar pals a les rodes del procés.


De declaracions n’hi ha de tot tipus, però em quedo amb dues: per una banda els de Batasuna, que sembla mentida i en un acte de cinisme total, diuen que per ells no es tracta d’un trencament de l’alto el foc, sembla ser que tones de runes i dos morts no és suficient. Batasuna ha perdut una oportunitat única per desmarcar-se d’ETA (després de dir que no s’esperaven l’acció) i condemnar l’atemptat i fer un pas cap a una (ara) llunyana legalització. I per l’altra banda el senyor Ridao (ERC) té el valor de dir que ha fet més ETA que el Govern Central en aquest procés. Senyor Ridao, deixar de matar no és un pas endavant era una condició necessària.

En definitiva una manera decebedora i trista d’abandonar el 2006.

PD: El post va tard però necessitava escriure alguna cosa sobre el tema.