Sóc un pureta

Si hi ha dos frases que el meu germà (19 anys, pantalons al cul, gorra ronyosa i altres tópics juvenils) no ha parat de repetir aquest ja jubilat 2006 ha estat ‘Ets un pureta’ referint-se a mi i a l’Eva i ‘Que pasa negro’ com a salutació oficial amb el meu pare (o hauria de dir Daddy).

Haig de reconèixer que per mi el significat de pureta era totalment desconegut però crec que aquest dimecres vaig veure més clar el seu significat. Tot i que la UOC és considerada una Universitat la sensació de universitari que transmet no és la mateixa que quan anàvem hi anàvem físicament, aleshores puc dir com estudiant de la UOC que sóc universitari però no em sento com a tal i menys encara quan dimecres vaig posar el peu, de nou, a una universitat en ple rendiment, la Facultat de Física i Química. El motiu eren les proves de validació (una broma d’examen per demostrar que les pràctiques són teves).

Haig de dir que només posar el peu fora de la parada de metro de Palau Reial, ja vaig veure que no lligava amb l’ambient. Per començar venia de la feina, amb aquella indumentària que no és ni chicha ni limona, ni traje ni texans. Sobre aquets aspecte haig de reconèixer que no vaig a la moda, diré més crec que si em presento a Montjuic amb la gent més In del ‘Bread & Butter’ em deixarien entrar amb l’etiqueta de vintage que ara es porta molt. El problema està en que la gent de la uni (recordem que física i química tampoc ha de ser un prodigi de gent guay amb respecte pels físics i químics) va per sobre de la moda, li dóna varies voltes, van més enllà: una samarreta, a sobre una camisa, a sobre una altra samarreta, un jersei, una abric, una bufanda fins els peus, els pantalons a mig genoll de baixos que els porten, uns escalfadors (?¿), una cadena, tres piercings, dos tatoos i les bambes que portava l’Emilio Aragón a 3ENRAYA(que per cert tornen a fer). Aquesta gent gasta el seu armari en un dia. Jo per suposat amb els meus pantalons zara, un jersei correcte, una camisa i el meu abric del Cortefiel. A part podríem tractar el tema pentinat, missatges a mòbil que ningú entén, diàlegs encriptats (osti tu la lu amb el ra i la mimi allà fent uns caldos...). Com podreu entendre em vaig enfonsar abans de l’examen, sort que era fàcil. Això si vaig marxar d’allà a la moda, mitja camisa fora i l’altre per dins.

El fet és que a la feina vaig així vestit excepte avui divendres que s’ha adaptat sense una norma escrita explícitament com el famós dia de casual day. Porto la roba que no em comprava quan era un principiant veinteanyero, segons en Dudu fa tres anys que em compro roba de teenager i això m’ha fet guanyar-me el sobrenom d’American Pie. En fi crec que mai estaré a la moda. Sóc un pureta ja ho diu el meu germà.

PD1: Vaig anar de Rebaixes i em vaig comprar tota la roba de nova col.lecció. Jo no soy tonto.

PD2: El meu pare no fa Hip-Hop ni és Rapero però al meu germà Ali-G li va fer molt de mal.