divendres, de setembre 08, 2006

De nou on-line

La veritat és que ja fa 4 setmanes que estic treballant, però degut a motius laborals i la falta de connexió en la meva nova residència han provocat aquest oblid del meu blog (suposo que menys traumàtic que no pas el fet que em produeix que Martí Perarnau encara estigui de vacances i no hagi actualitzat).

En definitiva que hi ha moltes coses de què parlar i molt poc temps però a partir del dilluns tornarem a estar per aquí.

dimecres, de juliol 12, 2006

Estem fins els "sous"

Malauradament no ens paren de dir que els nostres sous estan més que equiparats als sous que es paguen en el mercat, gent que realitza la nostra tasca i cobren el mateix es veu.

Però que curiós que ahir agafo el diari i llegeixo, el sou dels espanyols només ha pujat un 0,4% els últims deu anys, un 15,2% menys que la mitjana europea. Fins aquí inclús pots pensar que el cost de la vida a Espanta és més barat que no pas Anglaterra per exemple, però després segueixes llegint la notícia i t’emprenyes perquè t’adones que els preus dels productes han augmentat un 9,2% més a l’estat espanyol que la mitjana de la zona euro. En definitiva cobrem igual però paguem més.

Així que si us plau senyors empresaris deixin de vendre la moto que els nostres sous s’equiparen als del mercat. Si més no, si a canvi de sou més reduïts obtinguéssim major qualitat de vida … però tampoc és així.

dimarts, de juny 20, 2006

El perill de jugar amb les xifres

Dia 2 després del referèndum de l’Estatut, una alegria a mitges (degut a l’abstenció) entre els polítics partidaris del si, i una tristesa entre els partidaris del no tot i que alguns ens intenten fer creure que el referèndum ha estat un fracàs total. D’acord que la xifra de participació no arriba al 50% però això no treu la legitimitat del resultat.

Com no els senyors del PP ens volen fer creure el fracàs i per això presentaran de nou un recurs al Tribunal Constitucional per parar l’Estatut. Aquesta gent no te vergonya, s’estan rient de més d’un milió i mig de persones que van votar que sí, hi ho fan perquè creuen que l’Estatut no ha tingut el suport de la gent. A més a més tenen el valor d’apoderar-se de l’abstenció, perquè diuen que els seus votant tenien por d’expressar-se i que l’abstenció és una manera de dir que no. El que diem no tenen vergonya. Per si això semblava poc, recurs, abstenció, votants atemorits, va en Piqué i anuncia que en el seu projecte electoral incloure la reforma de l’Estatut per millorar les parts més negatives. Surrealista.

Però les xifres segons el PP són, dos de cada tres catalans no està d’acord amb l’Estatut, és a dir, sumen els vots negatius més l’abstenció. El què passa que no s’han parat a pensar que els vots del No, no tots són seus i que l’abstenció no és igual al No, és més aviat un estic a la platja, estic fins els … de l’Estatut, estic en desacord amb com els polítics han portat el tema, etc. Segons ells la participació és baixa i només un terç dels catalans han aprovat l’Estatut.

Això m’ha portat a pensar en xifres com ara:
- Zapatero, com és que està al poder si només el van votar 11 milions de persones, un quarta part d’Espanya només.
- I Aznar en la seva majoria absoluta ¿ 10 milions de vots que aleshores representava una tercera part de la població Espanyola.
- I la Constitució Europea, quanta gent la va votar, ja us ho dic un tant per cent menor al que va votar l’Estatut.

Així que senyors del PP abans de posar-nos a parlar de xifres pensem una mica, i replantegin la seva política a Catalunya. A més si parlem de xifres podrien modificar aquella frase que diuen tant: “defendemos al pueblo catalan”, concretament només un 11%, 395.000 persones més o menys.

PD: També seria bo que tota la resta de partits es preguntin perquè la gent ha decidit no anar a votar, seria una autocrítica bastant bona i adient davant de les pròximes eleccions.

dijous, de juny 15, 2006

La visita de l'Àngel

Dimarts a Mataró van tenir ‘l’honor’ que ens visités el senyor Acebes, i com ja va succeir a Granollers va haver-hi merder. No vull en cap cas justificar els atacs d’aquest tipus al qual s’ha vist sotmès el PP en aquests actes per Catalunya, tot el contrari, però una cosa si m’agradaria dir, el senyor Acebes i el senyor Rajoy que s’esperaven després de totes les barbaritats que els hem sentit dir sobre els catalans. En serio que esperaven que els aplaudissin, que algú els expliqui que són l’últim partit del Parlament Català i representen, molt els pesi, una minoria a Catalunya (que no estan minoria). Per això a mi em fa gràcia quan parlen de Catalunya com si la seva representació suposés més una majoria espectacular, quan crec que ronden el 10%.



I repeteixo que no justifico els actes vandàlics tot el contrari però quan dos persones insulten un poble dient-li mentider, sectari, intimidador, insolidari, terroristes, etc. no poden esperar que els rebin amb els braços oberts.

El millor és fe el què fan, dir que no és culpa de la seva política sinó dels altres que orquestren manifestacions, cacerolades, agressions, etc. via mòbil i ja decidit des del pacte del Tinell. Deu ni do. A sobre són les víctimes d’una política crispada al màxim des de que ells estan a l’oposició.

dimecres, de juny 14, 2006

Presentació

Dsprés d'un període de proves escrivint i veient que més o menys podem anar actualitzant de manera regular he decidit realitzar una petita modificació als meus blogs.

La modificació es realitza pel fet de no barrejar peres amb cols, m'explico, deixaré un blog per parlar d'esports, una de les meves pasions, http://capitawaldo.blogspot.com, i l'altre blog per parlar de coses que passen al món, fets socials, política, una mica de tot a http://newsticies.blogspot.com.

Per opinar que no quedi i així també intentem mantenir una mica nèt el món de l'esport (que ja s'embruta prou ell solet) i no parlar del Barça i al dia següent de l'Estatut.

dijous, de maig 11, 2006

Referèndum

18 de juny el Referèndum s’obre l’Estatut, però jo què voto? Suposo que hi ha molta gent que ho té clar però jo sincerament encara no ho sé.

La idea del nou estatut em seduïa molt i em generava molta il•lusió fa uns mesos. Era l’oportunitat d’aconseguir coses millors per aquest poble. Però el temps ha anat passant i les esperances s’han anat perdent, els partits catalans s’han tirat tota la merda per sobre els uns als altres, només pensant en les pròximes eleccions i no pas pel bé del país.



Al mateix temps des d’Espanya ens havíem de sentir tot tipus de barbaritats (separatistes, insolidaris, etc.) i insults, entre d’altres tonteries sobre el text. Semblàvem la pitjor regió del món i a sobre els del PP deien que ho feien per defensar el poble català (sembla ser que no recorda els resultats electorals del seu partit català les últimes eleccions). Però a mi sobre tot se m’ha quedat gravada la resposta d’aquella dóna quan li van preguntar per a què firmava ella en la recollida de firmes dels homes de Rajoy: “Contra Catalunya!” i corrents,corrents el seu marit a precisar que firmaven contra l’Estatut de Catalunya.

En fi han estat uns mesos on ens han ‘satanitzat’ des de l’altre costat de l’Ebre (per dir-ho d’alguna manera) la gent es pensa que els catalans som dolents , i “oh! Sorpresa!” quan arriben a les nostres platges o muntanyes de vacances diuen allò de : “Pensava que erais de otra manera, vaya peores”.

Però tornem al sentit del meu vot, jo sincerament estic emprenyat amb l’actuació d’alguns (ja sigui ERC, PSC, CIU o ICV), però sobre tot la del senyor Mas. Estic d’acord que mai haguéssim aconseguit tot el que parlava l’Estatut que va sortir de Catalunya (però per si de cas la pròxima vegada que no ens ho prometin, que nosaltres ens ho creiem tot), però es clar com deia ahir en Carod a Cuatro, si tu estas venen un Estatut a 1 euro i ve un i el ven a 0’50 euros, a qui li compres?. Cal recordar-li al senyor Mas que va ser ell el que va posar totes les pegues possibles en el tema de finançament en la creació del nou Estatut, volia el 100% de tot, i ha anat a Madrid i amb el 50% ja li ha semblat bé, vaja el 50% més foto i ‘llargar’ en Pasqual de la Generalitat perquè molesta a tots, PSOE, PSC i CIU.

En fi que no sé que votar, el SI, perquè l’Estatut és millor que l’anterior, el NO, perquè realment crec que podríem haver aconseguit més, en blanc no penso votar, i només em queda el vot NUL que seria algun vot a l’estil: “Voto SI però que sapigueu que estic emprenyat perquè crec que fem curts”.

Ja us explicaré!

divendres, de maig 05, 2006

Els gamberros

Els gamberros són aquells que quan es fa un ‘botellón’ s’encaren contra la policia, destrueixen unes guantes cabines, cremen containers i arrasen amb les botigues que poden.

Els gamberros són aquells que quan es celebra un títol del Barça s’encaren contra la policia, destrueixen unes quantes cabines, cremen containers i arrasen amb les botigues que poden, entre elles una pobre òptica que valora les seves pèrdues en 250.000 euros.

Els gamberros són aquells que aprofiten una celebració de cap d’any i inicien una batalla campal d’ampolles enmig de la Plaça Catalunya i s’enfronten a la policia.

Ja n’hi a prou!! Prou d’aquesta gent que intenta en qualsevol celebració o reunió multitudinària per fer destrosses i proclamar la seva violència a crits. Si us plau que algú els identifiqui, per això hi ha les imatges de Tv, les fotos dels diaris, etc.

L’únic que aconsegueixen aquesta gent es que la gent identifiqui aquests actes amb la majoria de gent que els envolta i que no tenen cap culpa, perquè la gran majoria dels joves del ‘botellón’ no cremen containers, la immensa majoria del aficionats culés cremen containers i roben botigues, la immensa majoria de la gent que celebra el Cap d’Any es fot ampolles pel cap.

Prou!