Quina és la diferència?

En la política ja fa temps que val tot, des de declaracions pujadetes de to, fins a vídeos de denúncia/mofa al Youtube.

Això si, la resposta dels polítics difereix depenent si el que dona la nota és dels seus o no, com no!. Aleshores es pot donar el cas com aquesta setmana, on el PP començava el dimarts demanant la dimissió de Joan Tardà pel ja famós ‘Mort al Borbó’ (perquè acusar al TC de corrupte no és per mi una sortida de to), però en canvi no paren de matitzar les paraules de Manuel Fraga, el qual ha proposat penjar els nacionalistes d’algun lloc (segons Soraya l’expressió està mal interpretada ,com la de Tardà no?).La veritat crec que hauré de preguntar els meus amics que han estudiat polítiques per saber si una de les assignatures és ‘Matitzar frases mal interpretades/pixades fora de test’, que crec també donen en les escoles de futbol i en els cursos pel títol d’entrenador de futbol.

El què està clar que els únics perjudicats de tot això som els ciutadans perquè aquestes disputes només fan que desviar l’atenció del debat real que ens interessa i no si un desitja la caiguda de la monarquia, si l’altre vols els nacionalistes a no sé on o si altres creuen que encara hi ha molt de tonto que vota a la dreta. I així van passant la setmana (els mesos,els anys i les legislatures) fent-se retrets uns als altres però sense proposar cap millora ni solució.

La política s’ha convertit en una branca més de la interpretació, tot és fictici, tot són aparences però a la que rasques una mica t’espantes… (i a vegades no fa falta rascar).

En fi a qui tothom diu la seva però només es castiga els que no són de casa, els partits polítics són com aquells pares que només veuen que es porten malament els fills dels altres però el seu no.

Augmenten els robatoris en el transport públic

No puc amb els rancis i maleducats (I)

No puc amb la gent que passeja al gos amb una corretja de tres quilòmetres que ocupen tota la vorera i no fan res per a què tu puguis passar.

No puc amb la gent que fa mala cara quant li demano si us plau que retirin la seva bossa del fnac, la seva carperta de la UAB o el seu abric llerdós, del seient del autobús per poder seure.

No puc amb la gent que retira l’envoltori del paquet de tabac i el tira al terra, extensible als que es mengen el croissant i també tiren el paper al terra. La merda amb la que ells embruten els carrers els hi hauria de retornar a casa seva.

I això que només estem a dilluns.

Pasean y vean las rarezas del mundo…

Suposo que tots us podeu imaginar aquella escena on un cridaner presentador pujat sobre una tarima convida als visitants a entrar a una de les atracccions més curioses del món, on en un mateix recinte s’ajunten la dona barbuda, el follet del bosc, el pan que habla i altres rareses d’aquest món. Doncs si us podeu imaginar això afegiu una nova raresa: el català bona persona.

Tot això bé perquè aquest cap de setmana he estat a Sevilla, i com a tot arreu hi ha de tot i no es pot generalitzar, però no em deixa de sorprendre un comentari que vaig sentir en una terrasseta d’un bar. Dos persones parlaven entre elles sobre el català i altres coses relacionades amb la nostra terra, fins aquí res destacable de comentaris sobre l’idioma i bla bla bla però el titular el va posar un dels contertulians a afirmar una cosa que es veu que resulta sorprenent: “ Yo tengo una sobrina que es catalana, y es buena persona”. Pam.

Segurament es tracta d’una minoria (o això espero) però el sol fet que algú pensi així em preocupa pensar en la manipulació de la informació que hi ha que fa que la resta d’Espanya tingui aquest pensament.

I insisteixo m’agrada pensar que és una minoria però no és l’únic comentari que vam haver de sentir sobre ‘la mala gent catalana’.

PD: Per altra banda, Sevilla és molt xula i per sort hi ha més bona gent.

A la caça i captura del cotxe

Em sembla molt bé potenciar l’ús del transport no contaminant com la bicicleta o que es facin carrers peatonals, que es suprimeixin llocs d’aparcament per voreres més amples o que els peatges siguin més barats si comparteixes transport (fent un incis en això, els busos pagarem menys ara?).

Però senyors alcaldes, ja no només el de Barcelona, perquè no acompanyem la caça i captura del cotxe amb una política de transports públic adient, amb més freqüència de pas en alguns casos, arribant a més llocs o simplement assegurant-ne un bon funcionament simplement. Però el què ja em sembla més fotut és que un bitllet de l’autobús de Mataró em costi més de 1’20euros o que anar amb autobús a Barna em costi 2,70euros.

Si ser sostenible costa més diners que no ser-ho la gent no és tonta i menys en temps de crisis. Si us plau facilitem les coses. Sostenible si, tonto no.

PD: Per cert i amb els cotxes que ja hi han ara què en fem.

Dret a decidir

Perquè ens deixin decidir el nostre futur d’una vegada, perquè els nostres veïns són com el ‘Perro de l’hortelano, que ni come ni deja comer’, perquè parlar dos idiomes no és un problema sinó una virtud, perquè volem infrastructures que ens facin anar endavant i no cap enrera, perquè ens deixin de senyalar amb el dit com els culpables de tots els mals, perquè ja tenim prou amb els nostres representants polítics per a sobre aguantar-ne uns altres,perquè qüestionen tot el què fem només per ser nosaltres.
Per tot això i més volem el dret a decidir.

Inauguració del 'banyito'

Més tard que altres anys, pot ser el més tard dels últims deu, però per fi la setmana passada vaig fer el primer bany de la temporada en una aigua sorprenentment neta i clara i a una hora poc corrent, les 8 de la tarda. Ratllat del dia de feina i que m’havia quedat amb ganes el cap de setmana vaig decidir caminar fins la platja i directe a l’aigua.

Per suposat no estava sol, la quantitat de gent que hi ha a la platja aquestes hores és sorprenent però la veritat si està més tranquil i més segur ja que estar al sol durant més de 30 minuts sense banyar-se (i amb bany) o protecció (i amb protecció) comença a ser impossible i imprudent. El segon dia a la platja (dissabte passat) ja va ser més aviat però no gaire tampoc, 6 de la tarda, i semblava allò les rambles de la gent que hi havia.

El fet és que els meus ‘banyitos’ són això ‘banyitos’, passo d’anar a la ‘boia’ nedant, bàsicament perquè sóc un cagat i no em fa gràcia saber que hi ha vida sota els meus peus i no la veig. Això si sempre ho negaré, i ho justificaré amb el cansament que provoca nedar fins allà i després tornar!!!! Vaja que només em faltaria fer un castellet a la sorra per fer vida a la platja com un nen de 6 anys, a la vora de la sorra, tocant de peus a terra però sense sortir de l’aigua.

Tot s’ha de dir, el tema de la platja està bé, però la sorra que es fica per tot arreu i quan dic per tot arreu és això per tot arreu, la sal que et deixa encarcarat, és un conyàs. Per això que on hi hagi una piscina, butaca i cervesa ...buf! estel•lar!! Com vaig poder comprovar aquest cap de setmana. Aquí us deixo una prova gràfica. Visca les remullades i l’aigua a l’estiu perquè prendre el sol és de llangardaixos i molt avorrit.