dimarts, de setembre 04, 2007

Les diferències són bones

En aquesta època de globalització on et pots menjar una hamburguesa dels senyors M des de Barcelona, fins a El Cairo, passen per Estocolm no em deixa de sorprendre les diferències evidents, ja siguin culturals, socials, etc. entre diferents persones separades ‘només’ per 300 quilòmetres o inclús menys.

Per ‘sort o per desgracia’ (valgui l’acudit fàcil) he viscut en els últims dos anys una gran número del que seria una de les celebracions ‘crec’ més antigues que es coneixen, la celebració del matrimoni, vulgarment anomenada boda. Aquest acte conegut mundialment presenta diferents versions depenen del lloc on es celebra ja sigui boda civil o religiosa. En un lloc el nuvi espera la núvia per a que li posi la flor a la solapa, en l’altre el nuvi espera dins, en un lloc aplaudeixen al final, en un lloc fan una broma al nuvi, en altres tallen la corbata i en altres no fan res. Això només és una petita mostra de les diferències que hi ha entre nosaltres.

Amb això el què vull dir que per molta globalització que hi hagi en alguns aspectes en altres no hi és. A les persones les crea el seu entorn, les seves costums, les persones, per sort, són diferents, pensen diferent, actuen diferent, parlen diferent!! Riquesa cultural. Perquè la gràcia està en que no és el mateix menjar migues a Zaragoza que fer-ho a Viladecans, no és el mateix un bon plat de pasta a Nàpols que els tallarines d’un italià del raval, fumar en Xixa a el Cairo o fumar un piti clandestí en els lavabos del cole, passejar per La Concha de San Sebastián o anar de compres per la cinquena avinguda de Nova York, …això és el que enriqueix a les persones, conèixer coses diferents en el seu entorn original!!

Segurament que pensareu que això no té res a veure amb l’inici del relat, però la veritat haver viscut tantes celebracions m’ha fet veure la diferència que hi ha entre nosaltres sobre un mateix concepte i per extensió en més coses...i m’ha agradat. Perquè si tots féssim el mateix no creieu que seria molt avorrit?

1 comentari:

Otger Cataló ha dit...

Doncs si, és bastant sorprenent, de totes formes com tu bé dius, en la diferència està el sabor pq com diuen els castellans "para gustos: colores"