Quina és la diferència?

En la política ja fa temps que val tot, des de declaracions pujadetes de to, fins a vídeos de denúncia/mofa al Youtube.

Això si, la resposta dels polítics difereix depenent si el que dona la nota és dels seus o no, com no!. Aleshores es pot donar el cas com aquesta setmana, on el PP començava el dimarts demanant la dimissió de Joan Tardà pel ja famós ‘Mort al Borbó’ (perquè acusar al TC de corrupte no és per mi una sortida de to), però en canvi no paren de matitzar les paraules de Manuel Fraga, el qual ha proposat penjar els nacionalistes d’algun lloc (segons Soraya l’expressió està mal interpretada ,com la de Tardà no?).La veritat crec que hauré de preguntar els meus amics que han estudiat polítiques per saber si una de les assignatures és ‘Matitzar frases mal interpretades/pixades fora de test’, que crec també donen en les escoles de futbol i en els cursos pel títol d’entrenador de futbol.

El què està clar que els únics perjudicats de tot això som els ciutadans perquè aquestes disputes només fan que desviar l’atenció del debat real que ens interessa i no si un desitja la caiguda de la monarquia, si l’altre vols els nacionalistes a no sé on o si altres creuen que encara hi ha molt de tonto que vota a la dreta. I així van passant la setmana (els mesos,els anys i les legislatures) fent-se retrets uns als altres però sense proposar cap millora ni solució.

La política s’ha convertit en una branca més de la interpretació, tot és fictici, tot són aparences però a la que rasques una mica t’espantes… (i a vegades no fa falta rascar).

En fi a qui tothom diu la seva però només es castiga els que no són de casa, els partits polítics són com aquells pares que només veuen que es porten malament els fills dels altres però el seu no.

Augmenten els robatoris en el transport públic

No puc amb els rancis i maleducats (I)

No puc amb la gent que passeja al gos amb una corretja de tres quilòmetres que ocupen tota la vorera i no fan res per a què tu puguis passar.

No puc amb la gent que fa mala cara quant li demano si us plau que retirin la seva bossa del fnac, la seva carperta de la UAB o el seu abric llerdós, del seient del autobús per poder seure.

No puc amb la gent que retira l’envoltori del paquet de tabac i el tira al terra, extensible als que es mengen el croissant i també tiren el paper al terra. La merda amb la que ells embruten els carrers els hi hauria de retornar a casa seva.

I això que només estem a dilluns.

Pasean y vean las rarezas del mundo…

Suposo que tots us podeu imaginar aquella escena on un cridaner presentador pujat sobre una tarima convida als visitants a entrar a una de les atracccions més curioses del món, on en un mateix recinte s’ajunten la dona barbuda, el follet del bosc, el pan que habla i altres rareses d’aquest món. Doncs si us podeu imaginar això afegiu una nova raresa: el català bona persona.

Tot això bé perquè aquest cap de setmana he estat a Sevilla, i com a tot arreu hi ha de tot i no es pot generalitzar, però no em deixa de sorprendre un comentari que vaig sentir en una terrasseta d’un bar. Dos persones parlaven entre elles sobre el català i altres coses relacionades amb la nostra terra, fins aquí res destacable de comentaris sobre l’idioma i bla bla bla però el titular el va posar un dels contertulians a afirmar una cosa que es veu que resulta sorprenent: “ Yo tengo una sobrina que es catalana, y es buena persona”. Pam.

Segurament es tracta d’una minoria (o això espero) però el sol fet que algú pensi així em preocupa pensar en la manipulació de la informació que hi ha que fa que la resta d’Espanya tingui aquest pensament.

I insisteixo m’agrada pensar que és una minoria però no és l’únic comentari que vam haver de sentir sobre ‘la mala gent catalana’.

PD: Per altra banda, Sevilla és molt xula i per sort hi ha més bona gent.

A la caça i captura del cotxe

Em sembla molt bé potenciar l’ús del transport no contaminant com la bicicleta o que es facin carrers peatonals, que es suprimeixin llocs d’aparcament per voreres més amples o que els peatges siguin més barats si comparteixes transport (fent un incis en això, els busos pagarem menys ara?).

Però senyors alcaldes, ja no només el de Barcelona, perquè no acompanyem la caça i captura del cotxe amb una política de transports públic adient, amb més freqüència de pas en alguns casos, arribant a més llocs o simplement assegurant-ne un bon funcionament simplement. Però el què ja em sembla més fotut és que un bitllet de l’autobús de Mataró em costi més de 1’20euros o que anar amb autobús a Barna em costi 2,70euros.

Si ser sostenible costa més diners que no ser-ho la gent no és tonta i menys en temps de crisis. Si us plau facilitem les coses. Sostenible si, tonto no.

PD: Per cert i amb els cotxes que ja hi han ara què en fem.

Dret a decidir

Perquè ens deixin decidir el nostre futur d’una vegada, perquè els nostres veïns són com el ‘Perro de l’hortelano, que ni come ni deja comer’, perquè parlar dos idiomes no és un problema sinó una virtud, perquè volem infrastructures que ens facin anar endavant i no cap enrera, perquè ens deixin de senyalar amb el dit com els culpables de tots els mals, perquè ja tenim prou amb els nostres representants polítics per a sobre aguantar-ne uns altres,perquè qüestionen tot el què fem només per ser nosaltres.
Per tot això i més volem el dret a decidir.

Inauguració del 'banyito'

Més tard que altres anys, pot ser el més tard dels últims deu, però per fi la setmana passada vaig fer el primer bany de la temporada en una aigua sorprenentment neta i clara i a una hora poc corrent, les 8 de la tarda. Ratllat del dia de feina i que m’havia quedat amb ganes el cap de setmana vaig decidir caminar fins la platja i directe a l’aigua.

Per suposat no estava sol, la quantitat de gent que hi ha a la platja aquestes hores és sorprenent però la veritat si està més tranquil i més segur ja que estar al sol durant més de 30 minuts sense banyar-se (i amb bany) o protecció (i amb protecció) comença a ser impossible i imprudent. El segon dia a la platja (dissabte passat) ja va ser més aviat però no gaire tampoc, 6 de la tarda, i semblava allò les rambles de la gent que hi havia.

El fet és que els meus ‘banyitos’ són això ‘banyitos’, passo d’anar a la ‘boia’ nedant, bàsicament perquè sóc un cagat i no em fa gràcia saber que hi ha vida sota els meus peus i no la veig. Això si sempre ho negaré, i ho justificaré amb el cansament que provoca nedar fins allà i després tornar!!!! Vaja que només em faltaria fer un castellet a la sorra per fer vida a la platja com un nen de 6 anys, a la vora de la sorra, tocant de peus a terra però sense sortir de l’aigua.

Tot s’ha de dir, el tema de la platja està bé, però la sorra que es fica per tot arreu i quan dic per tot arreu és això per tot arreu, la sal que et deixa encarcarat, és un conyàs. Per això que on hi hagi una piscina, butaca i cervesa ...buf! estel•lar!! Com vaig poder comprovar aquest cap de setmana. Aquí us deixo una prova gràfica. Visca les remullades i l’aigua a l’estiu perquè prendre el sol és de llangardaixos i molt avorrit.

Català i home de bé no pot ser ?

Veient el post de l’Edu sobre censura de coses políticament incorrectes en aquest país, veient que reobren el cas Pepe Rubianes per odre explícita de l’Audiència (sigui quin sigui el motiu) per les seves declaracions a TV3 contra Espanya i veient que a Franki el condemnen (a part de la pena per enfrontar-se a l’autoritat) per esquinçar una bandera espanyola jo em pregunto el següent:

Quan castigaran a un home que cada matí tracta de terroristes als catalans que no pensen com ell, quan castigaran a tots els presents en la crema d’una bandera catalana en una celebració de Lliga del Madrid, quan sancionaran a una persona que compara la persecució del castellà amb el nazisme, etc. Perquè sempre es criminalitza cap a un únic sentit ? Perquè només ets culpable quan dius alguna cosa que molesta les espanyes, pot ser no som ningú ? Pot ser es que estem més a prop de l’època feudal que no pas el que ens pensem, només es ve a Catalunya per demanar o per castigar.

I per últim referent a la polèmica de Espanya si Espanya no en temes esportius (on clarament es barregen els temes polítics) generades em el blog 7m76 i La Cullerada. A mi personalment no em fa res que guanyi Espanya, a mi em molesta la l’embolcall i la olor a naftalina que fan la premsa escrita, ràdios i televisions d’aquest país. Em quedo amb una frase exemple de Camacho mentre sonava l’himne espanyol: “Quién no se emocione con este himno, no es espanyol”. Fora de lloc pot ser no?

Jo ho tinc clar, a mi m’agradaria gaudir de la meva selecció la catalana però no puc.

Món casteller

El passat dia 8 de juny, dia de celebració del dotzè aniversari dels Capgrossos de Mataró amb una actuació especial pel Mil•lenari de Santa Maria, em va semblar un fantàstic dia per inaugurar-me en els actes del món casteller més enllà del que suposa veure, algun que altre cop, el programa Quarts de Nou al 33.

La cita em feia especial il•lusió, no sé perquè, pot ser perquè era a prop de casa, en lloc de la Plaça de Cuba com cada any. La idea de veure en directe com una colla de gent de totes les edats era capaç d’aixecar semblants construccions humanes em tenia captivat des de feia ja temps.

La veritat que a pesar de la falta de puntualitat, el sol i a vegades la lentitud del transcurs de l’esdeveniment, va valdre molt la pena. Sincerament m’esperava més gent però més còmodes que vam estar sense estar apretadets.

Les colles convidades van ser els Castellers de Sants i els de Terrassa, però jo anava a veure els nostres els Capgrossos. La veritat que els de la camisa blava volien picar alt i ho van aconseguir. Les seves expectatives era poder amb el primer 3 de 9 de la temporada, el 5 de 8 i la torre de 8. No podia anar millor, tots els castells van ser carregats i descarregats, això si amb el 3 de 9 ens vam fer un fart de patir, no em vull imaginar ser el peu d’una torre com aquesta. La gent aplaudia i aplaudia per donar ànims a cada pis que aguantava com podia. I que us puc dir dels anxanetes capaços de tenir por del monstre de l’armari quan van a dormir però capaços de reptar, en segons, fins dalt d’una torre que s’aixeca més de deu metres del terra. Espectacular.

En fi, pròxima cita el dia de les Santes. Us puc assegurar que allà estaré.

Foto: Eva Z.
Enllaços relacionats: Món Casteller , Capgrossos

Qui perjudica realment al castellà?

Els catalans no parem de sentir des de fa temps des de Madrid, ja sigui en mode reportatge o mitjançant ‘líders’ polítics, que perseguim el castellà dins el nostre país. Per intentar-ho demostrar citen un fet concret com ara que un ciutadà no pot ser escolaritzat només en castellà. Segurament és cert que si vas a una escola pública i demanes ser escolaritzat només en castellà no podrà ser perquè sempre hi haurà algun professor on la seva assignatura sigui impartida en català, però jo em pregunto, quin és el problema, no són les dos llengües oficials ¿ Per altra banda està clar que aquesta gent no s’ha mogut gaire pel nostre país, ja que pot ser veurien que el català és necessari que s’apliqui a les escoles perquè pot ser si que no l’escoltaries en lloc més. Sense anar més lluny jo vaig estudiar amb un 50% de les classes de la universitat en castellà, vaig a l’administració pública i em parlen en castellà si jo no fair el primer pas de parlar en català, vaig pel carrer fora de les escoles i sento parlar castellà, etc.

Però lluny d’aquesta discussió català-castellà més identitària que no pas altre cosa, vull fer una pregunta: qui perjudica més el castellà, la suposada persecució dels catalans a aquesta llengua o els andalusos amb la seva mala pronunciació, els missatges de mòbil, messengers i altres programes de missatgeria electrònica que s’utilitzen actualment o la deficient educació de molts joves. I tots aquests casos sumen molt més que la quantitat de gent que teòricament ‘persegueixen’ el castellà des de Catalunya. És culpa dels catalans tot això també ¿ Jo crec que no. Així que senyors primer ens hauríem de preocupar de conèixer i parlar de manera correcte una llengua i després si volen ja la perseguirem, buscarem la seva extinció, empresonarem a qui la parli, i en prohibirem qualsevol publicació i difusió ja sigui en diaris, televisions públiques, ràdios, llibres i música.

Nosaltres de moment seguir-me aprofitant la sort que tenim de conèixer una llengua més que la resta.

La meva vida com a mim (2)

Seguim sense veu. Si tot va bé demà pronunciaré les meves primeres paraules ‘oficials’ després de deu dies mut. Enrera quedaran les ‘palmes’ del si i el no, els espasmes de braços i gesticulacions rares per cridar l’atenció. També un record especial per la cambrera que va creure que el meu mutisme era degut a una aposta, és el què té mostrar la paraula tallat en una pissarreta vileda. O la quantitat de fulles escrites intentant expressar només un 25% de tot el què ha passat pel meu cap i no he pogut contenir-me de dir, perquè no sabeu la quantitat de coses que un pensa i vol dir al llarg del dia i aquests dies no he pogut. Només espero que els rotuladors que he utilitzat per escriure a la pissarra no portessin cap substància tòxica que hagi pogut traspassar la pell per osmosi perquè m'he fet un fart de borrar amb la mà missatgets i missatgets.

La visita post intervenció tot correcte, es veu que el dilema més gran de la intervenció va ser si aquí el pacient es semblava a Mikel Erentxun o no? Va ser el tema de quiròfan. Així que es veu que tot va anar de manera correcte.

Les altres grans afectades de la meva intervenció, a part de les meves cordes vocals, són les birres, si si les birres. Allà estan a la nevera sense que ningú les agafi, patint pensant quan arribarà el moment de poder saciar la meva sed. El fet de no poder beure res molt fred ha estat la causa d’aquest abandonament del preciat or líquid present a la meva nevera. Ja us ho dic que no és el mateix veure un partit de futbol amb o sense birra.

Demà començaré a parlar al estil Robert Redford amb els cavalls, xiuxiuejan, qui sap quina veu tindré, la de Roberto Carlos, Constantino Romero o Fresita. El que està clar que la meva logopeda tindrà més feina que els obrers de la Sagrada Família, perquè a part de la reconstrucció de les cordes farà falta millorar aquestes ‘erres’ tan estranyament pronunciades per un servidor.

La meva vida com a mim

Demà farà una setmana que no pronuncio una sola paraula i no serà pas per falta de ganes ni una trista vaga d’opinió en contra el joc del Barça ni res d’això. Una intervenció en les cordes vocals és la causa.

La veritat que el primer dia fa inclús gràcia això d’expressar-te amb gestos, cares o amb el meu nou animal de companyia, altrament anomenat ‘pissarra vileda’, però us asseguro que a partir del tercer comences a estar fins les pilotes, amb els dits de colors de borrar la ‘pu… pissarra’ i fart de fer de mim.

En aquests casos fins que no t’hi trobes no veus realment la importancia de la veu en la nostra vida, una simple expressió, un crit, un ok o fins i tot un ‘vale’ es troben a faltar. Imagineu-vos el panorama de qui m’acompanya tots els dies, l’Eva s’ha convertit en la reina del Tabú i segurament la contractaran al ‘Està pasando’ o ‘Espejo público’ per llegir els llavis dels famosos o jugadors de futbol a la banqueta. Un panorama i més quan per comunicar-me en la ditància fora del camp visual utilitzo les ‘palmes’, tot un ‘niño palmero’, una picada de mans és si, dos no, o era el revés…ja ni ho recordo. Sense anar més lluny ahir em vaig tornar boig per aguantar mut en el Madrid-Barça quin drama, no parava de gesticular, tinc el braç vermell de les butifarres i com a mínim entre 234 i 456 cabells blancs més per contenir una ràbia que havia de sortir per algun lloc.

Tot plegat, encara queden set dies més. Un ja s’ha fet la idea, vaig pel tercer rotulador i cada dia fair més mala lletra, a part he optat per no pensar en els intents de converses, deixo el cervell ‘en modo económico’ (tampoc m’ha costat gaire) per evitar tenir ganes d’intervenir. L’altre opció és fer com el meu cunyat el qual va aconseguir ell solet tenir una conversa amb mi durant una hora, i agrair-li ja que em va fer companyia, però és espectacular o no aconseguir això…és comercial de naixement.

En fi us seguiré explicant com evoluciono com a mim i com a baig ja que quan sona i sona el telèfon i no l’agafo em faig por, al igual que truquen al timbre de la porteria i només despenjo l’interfon. Següent parada psiquiatria.

[MEME] Quins llibres et van regalar?

Aprofitant que l'amic Puji em passa el Meme aquest actualitzo el bloc una mica abandonat últimamaent. Des de que sóc artista escric menys i creo més ja ja ja.

El llibre regalat va ser...(redoble de tambors).

L'Esglesia del Mar


Realment el tenia pendent des de l'any passat, així que aquest any ja no he volgut esperar més i ja el tinc.

Nosaltres els artistes

Fa dos setmanes l'Eva i jo vam fer el nostre primer quadre pel pis. L'estil escollit va ser el de Jackson Pollock el més fàcil per nosaltres ja ja ja. Podeu praticar-ho en aquesta pàgina. La veritat que el resultat ens ha agradat i ens ho vam passar molt bé utilitzant tot tipus d'utensilis per fer els efectes desitjats.

Us deixo un vídeo amb el resultat:



PD: Títol dedicat a Subete a mi cadillac un altre artista.

Trenta

Canviem de desena, perdem el dos i ens agafem al tres, passem a ser uns puretillas com diuen els encara més joves, però la veritat és que no canvia res em sento igual que fa dos dies inclús amb més ganes de fer coses.

Ara toca gaudir-los com els 29 que ja han passat o els 31 que vindran perquè això són quatre dies.

L'horari a la brossa

Cada vegada em sembla més escandalós veure com a Telecinco, Cuatro i totes aquestes cadenes que lluiten cada punt de share a vida o mort es passen l’horari de programació anunciat pel forro.

Pots endarrerir-te 2, 3, 5 minuts però no un quart d’hora. No és molt més fácil no mentir i anunciar que una sèrie en lloc de començar a les 22:15 començarà a les 22:30, això si només els dies de Champions, per exemple. Ahir va ser amb “Cuestión de Sexo” a Cuatro que fins que no va acabar el futbol no va començar la sèrie tot i que estava anunciada un quart d’hora abans. L’altre sistema en lloc d’endarrerir és el de passar durant un quart d’hora un resum dels capítols anteriors. En fi lamentable. I quan per fi dius bien comença la sèrie, dos minuts i “volvemos en 30 segundos”, i es quant a mi només se m’escapen renecs.

Al final aconseguiran que la gent no mirem les sèries en la seva cadena i ens les baixem d’internet o les gravem i pot ser així les podrem veure quant volem i sense els maleïts anuncis.

Només demano una mica de serietat en l’horari perquè una cosa és fer contraprogramació i l’altre que et prenguin el pèl.

Listín

"A quienes quieren la exclusividad de lo diferente para forjar privilegios, yo les atizaría con la guía de teléfonos"

Ens espera una legislatura dura, dura, dura.

Càrrec de conciencia?

Actualment està sent jutjat per 7 càrrecs, que inclouen 2 per falta als drets humans, i 5 per corrupció, i ha estat condemnat a 6 anys en la primera sentència en contra seva. Tot i així s'adorm en el judici.

Impostors i caradures

Suposo que recordareu el post en que us explicava que la policia local de Mataró se m’havia emportat el cotxe a una altra part de la ciutat sense indicar a on, degut a que havien transformat per art de màgia i sense previ avís una zona d’aparcament en una zona d’aparcament/tasques d’obres (sinó podeu llegir-ho AQUÍ).

Doncs bé aquell post explicava que no m’havien multat, MENTIDA!!!!!. Ahir vaig rebre la multa, 90 euros, això si, si pagues abans del termini indicat només 63 euros, CARADURES, IMPOSTORS !!!

Com pot ser que me multin per un fet així, amb quina impunitat actua la policia local que pot modificar el permís d’estacionament d’una zona en menys de 24 hores i sense previ avís. El cotxe va ser aparcat el dia 19 de febrer a la tarda i se l’emportava la grua el dia 21 a les 8:47 del matí. Pot ser no saben els senyors agents que la gent pot estar dos dies sense agafar el cotxe? No seria més lògic realitzar els avisos pertinents de canvi de normativa , no!!, ja se sap que la policia local de Mataró quan es tracta de retirar un cotxe de la via pública està per sobre de qualsevol altre crim ( llegir noticia: dos policies expedientats per emportar-se un cotxe mal aparcat amb un cadàver dins).

Ja veieu que estic encabritat i molt. Però que hagués passat si en el descampat on la grua va decidir deixar-me el cotxe aquest hagués patit un desperfecte, trencament de llunes o robatori, ja us ho dic, segurament m’haguessin multat igual i a sobre no s’haguessin fet càrrec dels desperfectes. No vull pagar una multa que s’han tret de la màniga, és més no la penso pagar. A casa meva ja vam haver de pagar una multa INDIGNANT quan jo anava amb ‘croses’ per una lesió i la meva mare va estacionar en un lloc indegut per què jo pogués pujar al cotxe, fantàstica sensibilitat i sentit comú de l’agent en concret.

I fent demagògia barata puc dir que a Mataró és més fàcil que et multin que no pas que enxampin uns lladres disfressats de pintor, en ple dia i al centre de Mataró, entrant per la finestra d’una casa. A sobre el seu cap, perdó ex-cap, tampoc ajuda i els fa mala premsa i un flac favor (llegir noticia).

Com sempre domina l’afany recaptatori sobre el sentit comú i el saber fer, un cotxe retirat dóna més que un bon consell de circulació, una multa ben posada té més valor que l’ajuda al ciutadà, etc. Em sap greu la veritat perquè com a tot arreu hi haurà agents que realitzen la feina ben feta i altres no, el problema està en que últimament predominen els que no.

Si us plau, un trio com a mínim

Un trio com a mínim és la meva petició pel congrés d’Esquerra Republicana del més de juny. M’explico.

En aquesta guerra que s’ha obert al públic en general entre en Carod i en Puigcercós realment no s’està rivalitzant sobre idees de partit o sobre el camí que han de seguir els republicans per recuperar la credibilitat perduda, siné que realment és una guerra de personalitats, de egos més ben dit.

Carod i Puigcercós, si més no pel que sembla, tenen una mateixa idea sobre la línia a seguir del partit, uns l’anomenaran ‘seguidisme’ socialista i altres maduresa de partit per saber estar en un govern. Però la qüestió és que ells comparteixen aquesta idea de fer política (sinó és d’esperar que haguessin discrepat en algun moment sobre el tema) i l’únic que realment els preocupa és el ‘Jo més’.

Aleshores en pregunto jo, perquè un congrés, si el que es va a discutir és qui porta els pantalons a casa, que facin unes votacions directament per decidir. El congrés hauria de servir per analitzar i preguntar-se seriosament perquè de 8 a 3 sense excusar-se en el vot útil. Que es preguntin perquè ja no són la ‘rauxa’ que tant hem trobat a faltar en aquests dies de maltractament a Catalunya. Que es preguntin que pensen fer d’aquí endavant, annexar-se al PSC o realment oferir alguna cosa més com ara fa quatre anys. Que es preguntin perquè els seus líders es preocupen més en aferrar-se a la cadira que no pas en fer política. Que es preguntin tot això i més, com ara perquè ha de ser un dels dos Carod i Puigcercós i no un tercer que realment dirigeixi al partit pel millor camí possible sense preocupar-se de qui la té més grossa.

Els catalans som així

Els catalans som així de 'burros'. Vist els resultats de les eleccions podem dir que ningú recorda rodalies, l'Estatut o la mare que els va ...

Al menys dolent

Estem a dia 7 de març i encara no sé a qui votar, bé sé a qui no votaré segur. El problema és que dels partits actuals no hi ha cap que no m’hagi enganyat, ja sigui amb l’estatut, política social, sanitat, etc.

Em podeu dir que la política ja ho te això que prometen molt i fan realment poc, ja ho sé. Però aquesta vegada és exagerat. Tots a la nostra vida acceptem que ens enganyin una mica en algunes situacions perquè no passa res, però una altra cosa es que es riguin a la cara de tu. Aquesta és la sensació que tinc.

Tampoc em ve de gust votar en blanc o un partit molt minoritari (encara que pot ser el millor), i per suposat vull votar i exercir el meu dret a decidir (encara que després decideixin per mi una cosa totalment diferent).

A qui voto?
Tocarà votar al menys dolent!

Segona jornada 'No debat', més del mateix

Tot i que el 'No debat' va tenir alguna acusació més però va ser el mateix, si voleu saber com va anar us envio al post que vaig escriure fa una setmana. Molt tirar-se encara que si has fet que si no has fet i poques propostes.

David Coperfield treballa a la Municipal de Mataró

“Dónde está mi coche, aquí o aquí, dónde está mi choche” aquesta és la cançó que segurament li va venir a l’Eva el dijous passat quan va anar a buscar el nostra fantàstic Peugeot i no hi era.

El fet és que l’Ajuntament de Mataró va decidir crear un aparcament per obres, perdó, un altre aparcament per obres de 15 metres (tot i que els camions tenen lloc per aparcar a dins de l’obra), de la nit el dia, pim pam pum, sense avisar. Com és normal a la zona en qüestió hi havia cotxes aparcats que molt amablement la grua es va dedicar a retirar i canvi deixar un fantàstic paperet fosforescent on t’informava que el teu cotxe no hi era!!

Amb la mala llet que t’agafa en aquests casos i més quan les zones d’aparcament de la teva ciutat canvien de funció sense avisar d’un dia a l’altre, l’Eva va decidir anar recollir el cotxe al dipòsit. La seva sorpresa va ser quan al dipòsit li van dir que el cotxe no hi era. Eh¿? Simplement com que allà els molestava la grua l’havia mogut de lloc…el problema era a on? Ja que en el fantàstic paperet fosforescent no indicava res. Molt amablement la dona va informar que el cotxe estava a Sant Simó, o sigui, en un descampat poc il.luminat/vigilat on acaba la ciutat de Mataró direcció Llavaneres.

D’acord no va haver-hi multa injusta. Bé! Però que hi fot el cotxe allà? Perquè ningú no ens avisa? Si no haguéssim necessitat el cotxe durant dies qui ens hagués informat ? I si li hagués passat alguna cosa al cotxe, qui s’hagués fet responsable? I si haguéssim necessitat el cotxe d’urgència?...I si ens haguessin avisat amb una trucada a casa que la grua s’emportava el cotxe a un altre lloc?

Em sembla molt bé que si el cotxe molesta que el moguin però si us plau senyors de l’Ajuntament, primer de tot avisin amb més antel.lació de 24 hores que el lloc d’aparcament canviarà de funció. Segon, si s’emporten el cotxe diguin a on. I tercer, deixin de fer llocs d’aparcament desmesurats per obres, ens agradi o no els cotxes existeixen i no es poden treure llocs d’aparcament així com així en una zona on anem escassos d’aparcament públic i privat.

PD: El millor la noteta trobada al vidre quan vam recuperar el cotxe. En ella indicava que no s’havia notificat pel següent moriu: Opció A, o sigui, “No s’ha notificat per absència del conductor”. Bravo!!!

Jornada post 'No debat'

Aquestes hores de la tarda, concretament 15:19, tothom ja ha dit la seva sobre el ‘no debat’ d’ahir. A mi com tota aquesta gent m’agradaria dir-hi la meva,vaja el que em va sorpendre més del debat, però de manera molt breu:

- El què va tenir lloc ahir no és un debat, és un discurs.
- No van dir res de nou, el de sempre, vaja el que es porten dient des de fa un any, i entre un i l’altre ‘la casa sin barrer’.
- A Mariano l’americana li anava curta de mànigues.
- Manuel Campo Vidal és molt baixet.
- Efectivament les celles de ZP són molt arquejades.
- Era necessari cronometradors oficials de l’ACB per controlar els temps ?
- Perquè hi ha ‘no debat’ si després el dia següent tothom segueix estan a favor del mateix candidat que al principi?
- Coneixeu algú que hagi canviat de vot després del ‘no debat’?
- Als mitjans de comunicació els és igual el ‘no debat’ ja que opinaran que ha guanyat el candidat al qual són més afins.
- Perquè Rajoy parla d'immigració i seguidament de delinqüència?



A les 23:18 vaig canviar a CSI: New York, i sort perquè va ser un gran capítol.

Made in Losantos

Els cracks de Polònia fan això:



I Losantos diu això:

“como se les ocurra utilizar mi libro o a mi persona, vamos, no voy con la Guardia Civil porque no está a mano, pero el querellón no se lo va a pagar toda la Corpo, como llaman allí, y si quieren reírse, que se rían de su padre o de su madre, si lo conocen"

“lo aclaro porque luego no digan, no nos advirtieron". "Sí, os estamos advirtiendo, pero no porque sean un grupo de titiriteros, progres, más o menos mamarrachos, bordes y tal, no, no... es porque es en TV3 donde se hace la apología del terrorismo, y además se anuncia que van a seguir, pos ya, la apología del terrorismo y el recochineo con las víctimas ni hablar, o sea, que ojo polonios, avisados quedáis, luego no digáis".

"si les llevas la contraria te atizan, te encarcelan, te persiguen, te multan, te acosan, te trituran, te injurian en TV3, te sumergen... es más, te ahogan"

L'audio aquí

Aquest home cada dia està pitjor!!
Visca Polònia!

Als Ajuntaments política local!!

Fa temps que volia escriure sobre la política Municipal que s’exerceix als Ajuntaments del nostre país (si més no en certes ocasions a Mataró).

Gràcies a les revistes gratuïtes a les quals tenim accés els mataronins, Cap Gros i Tot Mataró, un es pot assabentar dels temes que es discuteixen en el ple de l’Ajuntament durant la setmana. Per aquesta raó em vaig assabentar que un dia es va malgastar un ple de l’Ajuntament de Mataró per discutir si la Ministra Magdalena Alvàrez havia de dimitir o no. Sincerament senyors regidors, insisteixo de l’Ajuntament de Mataró, no tenen res més a discutir que la dimissió d’una Ministra en la qual la seva opinió a Madrid no importa gens ? Segur que no hi ha temes com Can Fàbregas que ja fa pudor, la reforma de la Plaça de Cuba que té a tothom descontent, la vaga de la grua municipal, la manca d’equipaments públics en zones de la ciutat, el polèmic pla de participació ciutadana, etc. que són més importants.

El que crec és que cada vegada més els regidors dels ajuntaments juguen a fer política estatal, en lloc de política local. Qui sap pot ser perquè ho troben més divertit o perquè volen fer el salt a Madrid o Barcelona com han fet el senyor Camps o el senyor Mas en el seu dia. Però mentre vostès juguen a fer de polític gran a les seves localitats segueixen les mancances i la falta de solucions als problemes reals que afecten a la gent, problemes del dia a dia com la pèssima finalització de les obres del col•legi Anxaneta per dir alguna cosa. Ja en tenim prou amb els ‘altres’ polítics que no solucionen res perquè a sobre els regidors del nostre poble o ciutat perdin el temps discutint temes que no els competeixen.

Als Ajuntaments política local!!!

Jonhatan

Aquests dos que van sortir al programa 'Tu si que vales' em van agradar molt...
Bon cap de setmana.



PD: Vist que l'audiència del meu últim post va caure en picat he decidit tirar de freaks, gent guapa, morbo i altres per a què no torni a passar. je je je Com deien ahir al polònia tota la gent del Tomate s'ha de recol.locar algun lloc.

PD2: L'altre Newsticia del dia és que per fi he actualitzat Capitawaldo!

El Corte Ingrés (títol cedit per l’Eva)

Sembla ser que una de les marques comercials més estimada pels mataronins últimament, el Corte Inglés, no para de fer amics i enemics a altres poblacions i consistoris.

Diari electrònica: www.vilanovadigital.com
“El Corte Inglés, a un pas d'establir-se a Vilanova
El Teatre Principal s'enderrocarà per convertir-se en el nou centre comercial”

La similitud amb el cas mataroní fa pensar que la tècnica utilitzada pel Corte Inglés sigui la mateixa a tot arreu, buscar un edifici emblemàtic de la ciutat deixat de la mà de Deu per l’ajuntament de torn. Els mataronins encara haurem estat de sort!!

En aquest cas l’excusa dels consistori de Vilanova és que no poden fer front a les obres de remodelació del Teatre Principal. Pel què fa a Mataró, sincerament que tirin al terra Can Fàbregas o el moguin de lloc per una milionada (jo utilitzaria aquests calerons per algun altre bé social) em dóna igual, perquè qui s’enrecordava de Can Fàbregas fa quatre anys?, crec que ningú. El que em fot realment i és pel qual la gent s’hauria de mobilitzar és el fet que l’Ajuntament de Mataró canviï les catalogacions dels edificis històrics en funció de com li convingui a les seves butxaques. Això és el lamentable!!

Des d’aquí vull fer una crida a tots els ciutadans de ciutats mitjanes que disposen d’edificis emblemàtics o de cert ‘carinyu’ social, comenceu a preparar pancartes, mobilitzacions i actes reivindicatius, que s’acosta el Corte Inglés.

PD: Logotomia dedicada al C.E.T.I.N.A.

Adéu gimnàs!!

Definitivament avui he perdut. A les 14:11 m’he plantat davant del mostrador i ni tan sols he pogut dir res. Amb la cara pagava i m’ho ha dit directament la noia de recepció: “Vens a donar-te de baixa oi?”

Efectivament avui m’he esborrat del gimnàs. La decisió feia dies que estava pressa però avui ha estat l’estocada. Un cúmul de coses són les causants, falta de motivació, presses per anar-hi ràpid, dinar en cinc minuts, el preu que l’han tornat a pujar, etc. En fi que la meva primera etapa de gimnàs ha durat ven bé dos anys crec, no està malament no creieu? Això si amb un freqüència de pas que no arribaria a un cop per setmana (contant totes les setmanes de l’any!!!)

S’ha acabat, ara ja puc aprofitar molt bé els Txungais entre setmana i els dissabtes i algun que altre dia que sortiré a corre pel passeig marítim, el qual sembla l’estadi olímpic a partir de les 8 amb la quantitat de gent que hi ha fent footing. Per cert, no descarto comprar-me un d’aquests bitxos d’Apple que ajunten música, esforç i et conta els quilòmetres, en fi una pijada molt xul•la.

Adéu gimnàs!

Esferifique-li-ho-i-la!

Deixeu-me que avui us recomani un blog que han fabricat els dissenyadors/programadors d’aquí la feina.

Tot això té un inici i és l’impost revolucionari que es fa pagar en el nostre departament a qualsevol persona nova que entri a treballar, que compleixi aniversaris o altres penalitzacions aleatòries quan fa temps que no hi ha ‘papeo’ gratis. El fet és que aquest impost revolucionari ha millorat molt i ha passat de Donettes del súper a Cookies, Brownie, etc. gràcies a la dedicació i la bona mà que tenen alguns integrants del departament en fer de cuiners.

El blog es diu Esferifique-li-ho-i-la! i espero que en feu un bon ús. Per a mi el producte estrella és el Coulant, fàcil de fer i tremendament bo.

Doneu una alegria al vostre paladar.

Lloc: Esferificació

Política Lingüística

Us presento un estudi ràpid sobre la política lingüística de la nostra terra que tant critiquen els postres amics del PP:

- Avui he agafat el bus i el bon autobusero com cada matí m’ha dit ‘Buenos días’, molt educat ell i jo també perquè li he respòs ‘Bon dia’. Ningú a discriminat a ningú, i ningú li ha dit res al bon autobusero que tot i portar 25 anys vivint aquí encara no digui ‘Bon dia’.
- Una hora més tard els amables ‘revisosegurates’ del metro m’han demanat el tiquet per comprovar que jo em aquesta cara de delinqüent no m’hagués saltat la barrera i que el recaptador de moda, l’Ajuntament de Barcelona deixes d’ingressar el seu euro amb algo per portar-me d’Universitat a Urgell (una parada): ‘Me enseñas el billete por favor?’, i jo he respòs ‘Cap problema’.
- Una vegada al metro tres converses entre la gent i totes en castellà. I per més valor al meu estudi de generacions diferents.
- Abans d’arribar a la feina he tret diners en una entitat bancària de 4b, a la qual li he indicat ‘Sacar dinero’.
- Un cop a la feina he anat a buscar un cafè a la màquina, la qual finalment ella si que m’ha ofert ‘Escollir un producte’.

Amb això es només vull dir que qui parla d’una llengua castellana perseguida a Catalunya parla sense coneixement de causa de la vida quotidiana del dia a dia. Pregunteu al meu germà quantes classes en català i quantes en castellà fa a la UB. Pregunteu-li al meu pare quantes vegades s’ha sentit discriminat per parlar el castellà, un home per cert que es va preocupar d’aprendre la llengua del nostre país i parlar-la. Aneu a correus, a fer-vos el DNI o a un bar i digueu-me en quina llengua es dirigeixen a vosaltres.

Entre tots matarem la llengua catalana, uns perquè diuen que està sobrevalorada respecte al castellà i els altres per deixar-nos trepitjar.

Predicant amb l'exemple

Aprofitant el moment ecologista que aconsegueix treure’ns un cop a la setmana si fa no fa el nostre particular capità enciam (La cullerada), m’agradaria dir quatre coses mal dites sobre el tema del reciclatge, l’estalvi, etc. dels sectors institucionals.

Perquè és l’usuari, el treballador, el client, els ciutadans o la persona, digueu-li com voleu els que sempre són els culpables de tot perquè no fan res quan:

- Barcelona a les 8:30 del matí algun carrer encara tenia llum artificial.
- Moltes ciutats reguen els seus jardins tot i haver plogut el mateix dia o inclús quan està plovent.
- Es veuen pantalles d’ordinador enceses per les finestres de l’Ajuntament de Mataró quan ja no hi treballa ningú.
- Els cotxes oficials no van a 80.
- Els auditoris, sales de reunions i altres locals de l’Administració Pública tenen l’aire condicionat inferior a 25 graus que es recomana.

I aquestes només són les que jo he estat testimoni. O prediquen amb l’exemple o el negoci de salvar al món no funcionarà. Jo per si de cas intento aportar el meu granet de sorra.

Ja sé què sóc

Us puc dir que començo l’any saben què sóc!! La paraula que ho defineix sona una mica xunga però la veritat que segur que molts de vosaltres també ho sou. El terme en concret és ‘Procrastinación’ que segons la Wikipèdia vol dir: “es la acción de procrastinar (del latín procrastinare) es decir, de postergar actividades o situaciones que uno debe atender, por otras situaciones más irrelevantes y agradables. Este término proviene del latín pro- (adelante) y crastinus (relacionado con el mañana).” Com no el terme el vaig descobrir navegant per un blog al qual vaig anar a parar per ‘despiste total’ ja que estava buscant una altra cosa que ja no recordo i un article sobre la ‘Procastinació’ hem va cridar l’atenció.

En definitiva que jo sóc d’aquests, sobre tot davant del pc, començo una cosa però mai l’acabo perquè hem poso a fer altres coses que tampoc acaba perquè començo amb altres fins que així torno a arribar a la primera cosa. Vaja un drama.
Esperem que aquest any sigui capaç d’acabar les coses que comenci i ni aplaçar-les, com ara escriure al blog més sovint.