Nou blog, nova imatge i nova direcció

Newsticies i Capitawaldo tenen nova direcció: http://newsticies.wordpress.com . Deixem (de moment) l'aventura dels dos blogs i els juntem en un de sol, l'original.

Jo sóc dolent però tu ets pitjor

Segurament sonarà a tòpic si faig la pregunta: per què serveix la política?, però la veritat últimament m'ho pregunto més que altres vegades. Són varies les coses que em fan sentir això, però el què em treu més de polleguera, interpretacions (en mode random) del tribunal constitucional a banda, és la falta d'arguments i idees dels nostres representants polítics. Han oblidat per complert defensar les seves idees o actes, només es dediquen a retreure's coses uns als altres, que tampoc és nou.

Sense anar més lluny, el dimarts passat se li pregunta a en Carod pel cost i les necessitats de les ambaixades i en lloc de defensar la resposta amb arguments més o menys sòlids simplement respon que amb el tancament de la Masoin de la Catalgne oberta per CIU, es pagaven 3 o 4 ambaixades més. Gran resposta si senyor. Com aquesta moltes més.

I no cal dir que a nivell estatal estan les coses millor. En plena crisis el Ministre Bermejo es dedica a saludar al més pur estil torero després que la bancada popular exigís la seva dimissió. Per la seva banda Zp en lloc de presentar mesures contra la crisi es dedica a defensar Bermejo atacant al PP pel tema espionatge i corrupció.

Realment els nostres polítics no es mereixen res, fins ara només han aconseguit rebaixar el IPC per evitar els augments de sou, pujar el preu del transport públic i això si acusar-se del mal funcionament de les coses mútuament, uns diuen que el govern no fa res i el govern diu que és culpa dels antics propietaris del govern. Un peix que es mossega la cua que mai tindrà final, vergonyós.

El què mai canvia són els perjudicats per la situació.

Tothom s'acusa amb el dit a l'estil de 'tú más' o 'yo soy malo pero tú peor' però a qui ningú es planta i dóna la cara.

És el destí

Ahir a la nit en un moment de zapping em vaig quedar atrapat durant 5 minuts en un dels canals del TDT d’Antena 3 on repetien un dels programes més demagogs que fan, GPS. El programa en si tracta de demostrar coses com si els catalans són més garrepes que els madrilenys amb un fantàstic treball de camp amb una persona demanant diners pel carrer. O un altre reportatge entrevistant a un suposat (i dic suposat perquè estic segur que era un de producció disfressat) ex-militar d’un país de l’est que es dedicava a robar en urbanitzacions. En fi els seus reportatges són ‘fantàstics’ i ‘molt treballats’.

El fet és que ahir anava sobre les mesures de trànsit, infraccions, recaptació en multes, etc. Entre altres coses es van dedicar a seguir personatges públics per veure si complien les normes de seguretat, entre ells el propi Director de la DGT. Però el premi se’l va emportar un element, un perla vaja. Cotxe tunnejat, amant del motor i de la velocitat. Fins aquí cap problema tothom té els seus gustos. El problema bé quan gent com ella pensa que les normes de velocitat són estúpides, no serveixen per res , i quan se li pregunta per la perillositat i els accidents mortals va i diu que “vayas a 90 o 120 cuando te toco te toca, es el destino, que no por ir a menos velocidad será mejor”.

Moltes vegades és per desgraciats com aquest que mort molta gent a la carretera. Imbècils com aquest que pot ser ells no es mataran en un accident però pot ser si que provocaran que algú altre mori o tingui un accident de lamentables conseqüències. Gent com aquesta no hauria de conduir. Si ell vol jugar amb el seu destí que ho faci però si us plau que no jugui amb el destí dels altres.

Quina és la diferència?

En la política ja fa temps que val tot, des de declaracions pujadetes de to, fins a vídeos de denúncia/mofa al Youtube.

Això si, la resposta dels polítics difereix depenent si el que dona la nota és dels seus o no, com no!. Aleshores es pot donar el cas com aquesta setmana, on el PP començava el dimarts demanant la dimissió de Joan Tardà pel ja famós ‘Mort al Borbó’ (perquè acusar al TC de corrupte no és per mi una sortida de to), però en canvi no paren de matitzar les paraules de Manuel Fraga, el qual ha proposat penjar els nacionalistes d’algun lloc (segons Soraya l’expressió està mal interpretada ,com la de Tardà no?).La veritat crec que hauré de preguntar els meus amics que han estudiat polítiques per saber si una de les assignatures és ‘Matitzar frases mal interpretades/pixades fora de test’, que crec també donen en les escoles de futbol i en els cursos pel títol d’entrenador de futbol.

El què està clar que els únics perjudicats de tot això som els ciutadans perquè aquestes disputes només fan que desviar l’atenció del debat real que ens interessa i no si un desitja la caiguda de la monarquia, si l’altre vols els nacionalistes a no sé on o si altres creuen que encara hi ha molt de tonto que vota a la dreta. I així van passant la setmana (els mesos,els anys i les legislatures) fent-se retrets uns als altres però sense proposar cap millora ni solució.

La política s’ha convertit en una branca més de la interpretació, tot és fictici, tot són aparences però a la que rasques una mica t’espantes… (i a vegades no fa falta rascar).

En fi a qui tothom diu la seva però només es castiga els que no són de casa, els partits polítics són com aquells pares que només veuen que es porten malament els fills dels altres però el seu no.

Augmenten els robatoris en el transport públic

No puc amb els rancis i maleducats (I)

No puc amb la gent que passeja al gos amb una corretja de tres quilòmetres que ocupen tota la vorera i no fan res per a què tu puguis passar.

No puc amb la gent que fa mala cara quant li demano si us plau que retirin la seva bossa del fnac, la seva carperta de la UAB o el seu abric llerdós, del seient del autobús per poder seure.

No puc amb la gent que retira l’envoltori del paquet de tabac i el tira al terra, extensible als que es mengen el croissant i també tiren el paper al terra. La merda amb la que ells embruten els carrers els hi hauria de retornar a casa seva.

I això que només estem a dilluns.

Pasean y vean las rarezas del mundo…

Suposo que tots us podeu imaginar aquella escena on un cridaner presentador pujat sobre una tarima convida als visitants a entrar a una de les atracccions més curioses del món, on en un mateix recinte s’ajunten la dona barbuda, el follet del bosc, el pan que habla i altres rareses d’aquest món. Doncs si us podeu imaginar això afegiu una nova raresa: el català bona persona.

Tot això bé perquè aquest cap de setmana he estat a Sevilla, i com a tot arreu hi ha de tot i no es pot generalitzar, però no em deixa de sorprendre un comentari que vaig sentir en una terrasseta d’un bar. Dos persones parlaven entre elles sobre el català i altres coses relacionades amb la nostra terra, fins aquí res destacable de comentaris sobre l’idioma i bla bla bla però el titular el va posar un dels contertulians a afirmar una cosa que es veu que resulta sorprenent: “ Yo tengo una sobrina que es catalana, y es buena persona”. Pam.

Segurament es tracta d’una minoria (o això espero) però el sol fet que algú pensi així em preocupa pensar en la manipulació de la informació que hi ha que fa que la resta d’Espanya tingui aquest pensament.

I insisteixo m’agrada pensar que és una minoria però no és l’únic comentari que vam haver de sentir sobre ‘la mala gent catalana’.

PD: Per altra banda, Sevilla és molt xula i per sort hi ha més bona gent.

A la caça i captura del cotxe

Em sembla molt bé potenciar l’ús del transport no contaminant com la bicicleta o que es facin carrers peatonals, que es suprimeixin llocs d’aparcament per voreres més amples o que els peatges siguin més barats si comparteixes transport (fent un incis en això, els busos pagarem menys ara?).

Però senyors alcaldes, ja no només el de Barcelona, perquè no acompanyem la caça i captura del cotxe amb una política de transports públic adient, amb més freqüència de pas en alguns casos, arribant a més llocs o simplement assegurant-ne un bon funcionament simplement. Però el què ja em sembla més fotut és que un bitllet de l’autobús de Mataró em costi més de 1’20euros o que anar amb autobús a Barna em costi 2,70euros.

Si ser sostenible costa més diners que no ser-ho la gent no és tonta i menys en temps de crisis. Si us plau facilitem les coses. Sostenible si, tonto no.

PD: Per cert i amb els cotxes que ja hi han ara què en fem.

Dret a decidir

Perquè ens deixin decidir el nostre futur d’una vegada, perquè els nostres veïns són com el ‘Perro de l’hortelano, que ni come ni deja comer’, perquè parlar dos idiomes no és un problema sinó una virtud, perquè volem infrastructures que ens facin anar endavant i no cap enrera, perquè ens deixin de senyalar amb el dit com els culpables de tots els mals, perquè ja tenim prou amb els nostres representants polítics per a sobre aguantar-ne uns altres,perquè qüestionen tot el què fem només per ser nosaltres.
Per tot això i més volem el dret a decidir.

Inauguració del 'banyito'

Més tard que altres anys, pot ser el més tard dels últims deu, però per fi la setmana passada vaig fer el primer bany de la temporada en una aigua sorprenentment neta i clara i a una hora poc corrent, les 8 de la tarda. Ratllat del dia de feina i que m’havia quedat amb ganes el cap de setmana vaig decidir caminar fins la platja i directe a l’aigua.

Per suposat no estava sol, la quantitat de gent que hi ha a la platja aquestes hores és sorprenent però la veritat si està més tranquil i més segur ja que estar al sol durant més de 30 minuts sense banyar-se (i amb bany) o protecció (i amb protecció) comença a ser impossible i imprudent. El segon dia a la platja (dissabte passat) ja va ser més aviat però no gaire tampoc, 6 de la tarda, i semblava allò les rambles de la gent que hi havia.

El fet és que els meus ‘banyitos’ són això ‘banyitos’, passo d’anar a la ‘boia’ nedant, bàsicament perquè sóc un cagat i no em fa gràcia saber que hi ha vida sota els meus peus i no la veig. Això si sempre ho negaré, i ho justificaré amb el cansament que provoca nedar fins allà i després tornar!!!! Vaja que només em faltaria fer un castellet a la sorra per fer vida a la platja com un nen de 6 anys, a la vora de la sorra, tocant de peus a terra però sense sortir de l’aigua.

Tot s’ha de dir, el tema de la platja està bé, però la sorra que es fica per tot arreu i quan dic per tot arreu és això per tot arreu, la sal que et deixa encarcarat, és un conyàs. Per això que on hi hagi una piscina, butaca i cervesa ...buf! estel•lar!! Com vaig poder comprovar aquest cap de setmana. Aquí us deixo una prova gràfica. Visca les remullades i l’aigua a l’estiu perquè prendre el sol és de llangardaixos i molt avorrit.

Català i home de bé no pot ser ?

Veient el post de l’Edu sobre censura de coses políticament incorrectes en aquest país, veient que reobren el cas Pepe Rubianes per odre explícita de l’Audiència (sigui quin sigui el motiu) per les seves declaracions a TV3 contra Espanya i veient que a Franki el condemnen (a part de la pena per enfrontar-se a l’autoritat) per esquinçar una bandera espanyola jo em pregunto el següent:

Quan castigaran a un home que cada matí tracta de terroristes als catalans que no pensen com ell, quan castigaran a tots els presents en la crema d’una bandera catalana en una celebració de Lliga del Madrid, quan sancionaran a una persona que compara la persecució del castellà amb el nazisme, etc. Perquè sempre es criminalitza cap a un únic sentit ? Perquè només ets culpable quan dius alguna cosa que molesta les espanyes, pot ser no som ningú ? Pot ser es que estem més a prop de l’època feudal que no pas el que ens pensem, només es ve a Catalunya per demanar o per castigar.

I per últim referent a la polèmica de Espanya si Espanya no en temes esportius (on clarament es barregen els temes polítics) generades em el blog 7m76 i La Cullerada. A mi personalment no em fa res que guanyi Espanya, a mi em molesta la l’embolcall i la olor a naftalina que fan la premsa escrita, ràdios i televisions d’aquest país. Em quedo amb una frase exemple de Camacho mentre sonava l’himne espanyol: “Quién no se emocione con este himno, no es espanyol”. Fora de lloc pot ser no?

Jo ho tinc clar, a mi m’agradaria gaudir de la meva selecció la catalana però no puc.

Món casteller

El passat dia 8 de juny, dia de celebració del dotzè aniversari dels Capgrossos de Mataró amb una actuació especial pel Mil•lenari de Santa Maria, em va semblar un fantàstic dia per inaugurar-me en els actes del món casteller més enllà del que suposa veure, algun que altre cop, el programa Quarts de Nou al 33.

La cita em feia especial il•lusió, no sé perquè, pot ser perquè era a prop de casa, en lloc de la Plaça de Cuba com cada any. La idea de veure en directe com una colla de gent de totes les edats era capaç d’aixecar semblants construccions humanes em tenia captivat des de feia ja temps.

La veritat que a pesar de la falta de puntualitat, el sol i a vegades la lentitud del transcurs de l’esdeveniment, va valdre molt la pena. Sincerament m’esperava més gent però més còmodes que vam estar sense estar apretadets.

Les colles convidades van ser els Castellers de Sants i els de Terrassa, però jo anava a veure els nostres els Capgrossos. La veritat que els de la camisa blava volien picar alt i ho van aconseguir. Les seves expectatives era poder amb el primer 3 de 9 de la temporada, el 5 de 8 i la torre de 8. No podia anar millor, tots els castells van ser carregats i descarregats, això si amb el 3 de 9 ens vam fer un fart de patir, no em vull imaginar ser el peu d’una torre com aquesta. La gent aplaudia i aplaudia per donar ànims a cada pis que aguantava com podia. I que us puc dir dels anxanetes capaços de tenir por del monstre de l’armari quan van a dormir però capaços de reptar, en segons, fins dalt d’una torre que s’aixeca més de deu metres del terra. Espectacular.

En fi, pròxima cita el dia de les Santes. Us puc assegurar que allà estaré.

Foto: Eva Z.
Enllaços relacionats: Món Casteller , Capgrossos

Qui perjudica realment al castellà?

Els catalans no parem de sentir des de fa temps des de Madrid, ja sigui en mode reportatge o mitjançant ‘líders’ polítics, que perseguim el castellà dins el nostre país. Per intentar-ho demostrar citen un fet concret com ara que un ciutadà no pot ser escolaritzat només en castellà. Segurament és cert que si vas a una escola pública i demanes ser escolaritzat només en castellà no podrà ser perquè sempre hi haurà algun professor on la seva assignatura sigui impartida en català, però jo em pregunto, quin és el problema, no són les dos llengües oficials ¿ Per altra banda està clar que aquesta gent no s’ha mogut gaire pel nostre país, ja que pot ser veurien que el català és necessari que s’apliqui a les escoles perquè pot ser si que no l’escoltaries en lloc més. Sense anar més lluny jo vaig estudiar amb un 50% de les classes de la universitat en castellà, vaig a l’administració pública i em parlen en castellà si jo no fair el primer pas de parlar en català, vaig pel carrer fora de les escoles i sento parlar castellà, etc.

Però lluny d’aquesta discussió català-castellà més identitària que no pas altre cosa, vull fer una pregunta: qui perjudica més el castellà, la suposada persecució dels catalans a aquesta llengua o els andalusos amb la seva mala pronunciació, els missatges de mòbil, messengers i altres programes de missatgeria electrònica que s’utilitzen actualment o la deficient educació de molts joves. I tots aquests casos sumen molt més que la quantitat de gent que teòricament ‘persegueixen’ el castellà des de Catalunya. És culpa dels catalans tot això també ¿ Jo crec que no. Així que senyors primer ens hauríem de preocupar de conèixer i parlar de manera correcte una llengua i després si volen ja la perseguirem, buscarem la seva extinció, empresonarem a qui la parli, i en prohibirem qualsevol publicació i difusió ja sigui en diaris, televisions públiques, ràdios, llibres i música.

Nosaltres de moment seguir-me aprofitant la sort que tenim de conèixer una llengua més que la resta.

La meva vida com a mim (2)

Seguim sense veu. Si tot va bé demà pronunciaré les meves primeres paraules ‘oficials’ després de deu dies mut. Enrera quedaran les ‘palmes’ del si i el no, els espasmes de braços i gesticulacions rares per cridar l’atenció. També un record especial per la cambrera que va creure que el meu mutisme era degut a una aposta, és el què té mostrar la paraula tallat en una pissarreta vileda. O la quantitat de fulles escrites intentant expressar només un 25% de tot el què ha passat pel meu cap i no he pogut contenir-me de dir, perquè no sabeu la quantitat de coses que un pensa i vol dir al llarg del dia i aquests dies no he pogut. Només espero que els rotuladors que he utilitzat per escriure a la pissarra no portessin cap substància tòxica que hagi pogut traspassar la pell per osmosi perquè m'he fet un fart de borrar amb la mà missatgets i missatgets.

La visita post intervenció tot correcte, es veu que el dilema més gran de la intervenció va ser si aquí el pacient es semblava a Mikel Erentxun o no? Va ser el tema de quiròfan. Així que es veu que tot va anar de manera correcte.

Les altres grans afectades de la meva intervenció, a part de les meves cordes vocals, són les birres, si si les birres. Allà estan a la nevera sense que ningú les agafi, patint pensant quan arribarà el moment de poder saciar la meva sed. El fet de no poder beure res molt fred ha estat la causa d’aquest abandonament del preciat or líquid present a la meva nevera. Ja us ho dic que no és el mateix veure un partit de futbol amb o sense birra.

Demà començaré a parlar al estil Robert Redford amb els cavalls, xiuxiuejan, qui sap quina veu tindré, la de Roberto Carlos, Constantino Romero o Fresita. El que està clar que la meva logopeda tindrà més feina que els obrers de la Sagrada Família, perquè a part de la reconstrucció de les cordes farà falta millorar aquestes ‘erres’ tan estranyament pronunciades per un servidor.

La meva vida com a mim

Demà farà una setmana que no pronuncio una sola paraula i no serà pas per falta de ganes ni una trista vaga d’opinió en contra el joc del Barça ni res d’això. Una intervenció en les cordes vocals és la causa.

La veritat que el primer dia fa inclús gràcia això d’expressar-te amb gestos, cares o amb el meu nou animal de companyia, altrament anomenat ‘pissarra vileda’, però us asseguro que a partir del tercer comences a estar fins les pilotes, amb els dits de colors de borrar la ‘pu… pissarra’ i fart de fer de mim.

En aquests casos fins que no t’hi trobes no veus realment la importancia de la veu en la nostra vida, una simple expressió, un crit, un ok o fins i tot un ‘vale’ es troben a faltar. Imagineu-vos el panorama de qui m’acompanya tots els dies, l’Eva s’ha convertit en la reina del Tabú i segurament la contractaran al ‘Està pasando’ o ‘Espejo público’ per llegir els llavis dels famosos o jugadors de futbol a la banqueta. Un panorama i més quan per comunicar-me en la ditància fora del camp visual utilitzo les ‘palmes’, tot un ‘niño palmero’, una picada de mans és si, dos no, o era el revés…ja ni ho recordo. Sense anar més lluny ahir em vaig tornar boig per aguantar mut en el Madrid-Barça quin drama, no parava de gesticular, tinc el braç vermell de les butifarres i com a mínim entre 234 i 456 cabells blancs més per contenir una ràbia que havia de sortir per algun lloc.

Tot plegat, encara queden set dies més. Un ja s’ha fet la idea, vaig pel tercer rotulador i cada dia fair més mala lletra, a part he optat per no pensar en els intents de converses, deixo el cervell ‘en modo económico’ (tampoc m’ha costat gaire) per evitar tenir ganes d’intervenir. L’altre opció és fer com el meu cunyat el qual va aconseguir ell solet tenir una conversa amb mi durant una hora, i agrair-li ja que em va fer companyia, però és espectacular o no aconseguir això…és comercial de naixement.

En fi us seguiré explicant com evoluciono com a mim i com a baig ja que quan sona i sona el telèfon i no l’agafo em faig por, al igual que truquen al timbre de la porteria i només despenjo l’interfon. Següent parada psiquiatria.

[MEME] Quins llibres et van regalar?

Aprofitant que l'amic Puji em passa el Meme aquest actualitzo el bloc una mica abandonat últimamaent. Des de que sóc artista escric menys i creo més ja ja ja.

El llibre regalat va ser...(redoble de tambors).

L'Esglesia del Mar


Realment el tenia pendent des de l'any passat, així que aquest any ja no he volgut esperar més i ja el tinc.

Nosaltres els artistes

Fa dos setmanes l'Eva i jo vam fer el nostre primer quadre pel pis. L'estil escollit va ser el de Jackson Pollock el més fàcil per nosaltres ja ja ja. Podeu praticar-ho en aquesta pàgina. La veritat que el resultat ens ha agradat i ens ho vam passar molt bé utilitzant tot tipus d'utensilis per fer els efectes desitjats.

Us deixo un vídeo amb el resultat:



PD: Títol dedicat a Subete a mi cadillac un altre artista.

Trenta

Canviem de desena, perdem el dos i ens agafem al tres, passem a ser uns puretillas com diuen els encara més joves, però la veritat és que no canvia res em sento igual que fa dos dies inclús amb més ganes de fer coses.

Ara toca gaudir-los com els 29 que ja han passat o els 31 que vindran perquè això són quatre dies.

L'horari a la brossa

Cada vegada em sembla més escandalós veure com a Telecinco, Cuatro i totes aquestes cadenes que lluiten cada punt de share a vida o mort es passen l’horari de programació anunciat pel forro.

Pots endarrerir-te 2, 3, 5 minuts però no un quart d’hora. No és molt més fácil no mentir i anunciar que una sèrie en lloc de començar a les 22:15 començarà a les 22:30, això si només els dies de Champions, per exemple. Ahir va ser amb “Cuestión de Sexo” a Cuatro que fins que no va acabar el futbol no va començar la sèrie tot i que estava anunciada un quart d’hora abans. L’altre sistema en lloc d’endarrerir és el de passar durant un quart d’hora un resum dels capítols anteriors. En fi lamentable. I quan per fi dius bien comença la sèrie, dos minuts i “volvemos en 30 segundos”, i es quant a mi només se m’escapen renecs.

Al final aconseguiran que la gent no mirem les sèries en la seva cadena i ens les baixem d’internet o les gravem i pot ser així les podrem veure quant volem i sense els maleïts anuncis.

Només demano una mica de serietat en l’horari perquè una cosa és fer contraprogramació i l’altre que et prenguin el pèl.

Listín

"A quienes quieren la exclusividad de lo diferente para forjar privilegios, yo les atizaría con la guía de teléfonos"

Ens espera una legislatura dura, dura, dura.