Jo sóc dolent però tu ets pitjor

Segurament sonarà a tòpic si faig la pregunta: per què serveix la política?, però la veritat últimament m'ho pregunto més que altres vegades. Són varies les coses que em fan sentir això, però el què em treu més de polleguera, interpretacions (en mode random) del tribunal constitucional a banda, és la falta d'arguments i idees dels nostres representants polítics. Han oblidat per complert defensar les seves idees o actes, només es dediquen a retreure's coses uns als altres, que tampoc és nou.

Sense anar més lluny, el dimarts passat se li pregunta a en Carod pel cost i les necessitats de les ambaixades i en lloc de defensar la resposta amb arguments més o menys sòlids simplement respon que amb el tancament de la Masoin de la Catalgne oberta per CIU, es pagaven 3 o 4 ambaixades més. Gran resposta si senyor. Com aquesta moltes més.

I no cal dir que a nivell estatal estan les coses millor. En plena crisis el Ministre Bermejo es dedica a saludar al més pur estil torero després que la bancada popular exigís la seva dimissió. Per la seva banda Zp en lloc de presentar mesures contra la crisi es dedica a defensar Bermejo atacant al PP pel tema espionatge i corrupció.

Realment els nostres polítics no es mereixen res, fins ara només han aconseguit rebaixar el IPC per evitar els augments de sou, pujar el preu del transport públic i això si acusar-se del mal funcionament de les coses mútuament, uns diuen que el govern no fa res i el govern diu que és culpa dels antics propietaris del govern. Un peix que es mossega la cua que mai tindrà final, vergonyós.

El què mai canvia són els perjudicats per la situació.

Tothom s'acusa amb el dit a l'estil de 'tú más' o 'yo soy malo pero tú peor' però a qui ningú es planta i dóna la cara.

És el destí

Ahir a la nit en un moment de zapping em vaig quedar atrapat durant 5 minuts en un dels canals del TDT d’Antena 3 on repetien un dels programes més demagogs que fan, GPS. El programa en si tracta de demostrar coses com si els catalans són més garrepes que els madrilenys amb un fantàstic treball de camp amb una persona demanant diners pel carrer. O un altre reportatge entrevistant a un suposat (i dic suposat perquè estic segur que era un de producció disfressat) ex-militar d’un país de l’est que es dedicava a robar en urbanitzacions. En fi els seus reportatges són ‘fantàstics’ i ‘molt treballats’.

El fet és que ahir anava sobre les mesures de trànsit, infraccions, recaptació en multes, etc. Entre altres coses es van dedicar a seguir personatges públics per veure si complien les normes de seguretat, entre ells el propi Director de la DGT. Però el premi se’l va emportar un element, un perla vaja. Cotxe tunnejat, amant del motor i de la velocitat. Fins aquí cap problema tothom té els seus gustos. El problema bé quan gent com ella pensa que les normes de velocitat són estúpides, no serveixen per res , i quan se li pregunta per la perillositat i els accidents mortals va i diu que “vayas a 90 o 120 cuando te toco te toca, es el destino, que no por ir a menos velocidad será mejor”.

Moltes vegades és per desgraciats com aquest que mort molta gent a la carretera. Imbècils com aquest que pot ser ells no es mataran en un accident però pot ser si que provocaran que algú altre mori o tingui un accident de lamentables conseqüències. Gent com aquesta no hauria de conduir. Si ell vol jugar amb el seu destí que ho faci però si us plau que no jugui amb el destí dels altres.

Quina és la diferència?

En la política ja fa temps que val tot, des de declaracions pujadetes de to, fins a vídeos de denúncia/mofa al Youtube.

Això si, la resposta dels polítics difereix depenent si el que dona la nota és dels seus o no, com no!. Aleshores es pot donar el cas com aquesta setmana, on el PP començava el dimarts demanant la dimissió de Joan Tardà pel ja famós ‘Mort al Borbó’ (perquè acusar al TC de corrupte no és per mi una sortida de to), però en canvi no paren de matitzar les paraules de Manuel Fraga, el qual ha proposat penjar els nacionalistes d’algun lloc (segons Soraya l’expressió està mal interpretada ,com la de Tardà no?).La veritat crec que hauré de preguntar els meus amics que han estudiat polítiques per saber si una de les assignatures és ‘Matitzar frases mal interpretades/pixades fora de test’, que crec també donen en les escoles de futbol i en els cursos pel títol d’entrenador de futbol.

El què està clar que els únics perjudicats de tot això som els ciutadans perquè aquestes disputes només fan que desviar l’atenció del debat real que ens interessa i no si un desitja la caiguda de la monarquia, si l’altre vols els nacionalistes a no sé on o si altres creuen que encara hi ha molt de tonto que vota a la dreta. I així van passant la setmana (els mesos,els anys i les legislatures) fent-se retrets uns als altres però sense proposar cap millora ni solució.

La política s’ha convertit en una branca més de la interpretació, tot és fictici, tot són aparences però a la que rasques una mica t’espantes… (i a vegades no fa falta rascar).

En fi a qui tothom diu la seva però només es castiga els que no són de casa, els partits polítics són com aquells pares que només veuen que es porten malament els fills dels altres però el seu no.

Augmenten els robatoris en el transport públic

No puc amb els rancis i maleducats (I)

No puc amb la gent que passeja al gos amb una corretja de tres quilòmetres que ocupen tota la vorera i no fan res per a què tu puguis passar.

No puc amb la gent que fa mala cara quant li demano si us plau que retirin la seva bossa del fnac, la seva carperta de la UAB o el seu abric llerdós, del seient del autobús per poder seure.

No puc amb la gent que retira l’envoltori del paquet de tabac i el tira al terra, extensible als que es mengen el croissant i també tiren el paper al terra. La merda amb la que ells embruten els carrers els hi hauria de retornar a casa seva.

I això que només estem a dilluns.

Pasean y vean las rarezas del mundo…

Suposo que tots us podeu imaginar aquella escena on un cridaner presentador pujat sobre una tarima convida als visitants a entrar a una de les atracccions més curioses del món, on en un mateix recinte s’ajunten la dona barbuda, el follet del bosc, el pan que habla i altres rareses d’aquest món. Doncs si us podeu imaginar això afegiu una nova raresa: el català bona persona.

Tot això bé perquè aquest cap de setmana he estat a Sevilla, i com a tot arreu hi ha de tot i no es pot generalitzar, però no em deixa de sorprendre un comentari que vaig sentir en una terrasseta d’un bar. Dos persones parlaven entre elles sobre el català i altres coses relacionades amb la nostra terra, fins aquí res destacable de comentaris sobre l’idioma i bla bla bla però el titular el va posar un dels contertulians a afirmar una cosa que es veu que resulta sorprenent: “ Yo tengo una sobrina que es catalana, y es buena persona”. Pam.

Segurament es tracta d’una minoria (o això espero) però el sol fet que algú pensi així em preocupa pensar en la manipulació de la informació que hi ha que fa que la resta d’Espanya tingui aquest pensament.

I insisteixo m’agrada pensar que és una minoria però no és l’únic comentari que vam haver de sentir sobre ‘la mala gent catalana’.

PD: Per altra banda, Sevilla és molt xula i per sort hi ha més bona gent.

A la caça i captura del cotxe

Em sembla molt bé potenciar l’ús del transport no contaminant com la bicicleta o que es facin carrers peatonals, que es suprimeixin llocs d’aparcament per voreres més amples o que els peatges siguin més barats si comparteixes transport (fent un incis en això, els busos pagarem menys ara?).

Però senyors alcaldes, ja no només el de Barcelona, perquè no acompanyem la caça i captura del cotxe amb una política de transports públic adient, amb més freqüència de pas en alguns casos, arribant a més llocs o simplement assegurant-ne un bon funcionament simplement. Però el què ja em sembla més fotut és que un bitllet de l’autobús de Mataró em costi més de 1’20euros o que anar amb autobús a Barna em costi 2,70euros.

Si ser sostenible costa més diners que no ser-ho la gent no és tonta i menys en temps de crisis. Si us plau facilitem les coses. Sostenible si, tonto no.

PD: Per cert i amb els cotxes que ja hi han ara què en fem.